1
00:00:07,060 --> 00:00:08,420
[Powered by Google Translate] TOMMY: En aquest vídeo, aprendrem sobre

2
00:00:08,420 --> 00:00:10,140
reorientar i canonades.

3
00:00:10,140 --> 00:00:12,780
Fins ara, hem estat utilitzant funcions com printf per

4
00:00:12,780 --> 00:00:15,590
les dades de sortida de la terminal i funciona com GetString

5
00:00:15,590 --> 00:00:17,520
per permetre a l'usuari per proporcionar entrada al nostre

6
00:00:17,520 --> 00:00:19,490
programa mitjançant el teclat.

7
00:00:19,490 --> 00:00:21,880
Anem a fer una ullada ràpida a un programa que té una línia de

8
00:00:21,880 --> 00:00:25,960
l'entrada de l'usuari i després dóna sortida.

9
00:00:25,960 --> 00:00:28,990
>> En la línia 7, estem indicant a l'usuari per a una cadena, i

10
00:00:28,990 --> 00:00:31,680
a continuació, en la línia 8, ho estem imprimint a sortir.

11
00:00:31,680 --> 00:00:35,220
Anem a compilar i executar el nostre programa.

12
00:00:35,220 --> 00:00:35,900
Gran.

13
00:00:35,900 --> 00:00:37,620
La cadena que sempre es va fer ressò de nou

14
00:00:37,620 --> 00:00:39,170
a nosaltres a la terminal.

15
00:00:39,170 --> 00:00:42,110
Això va succeir perquè la funció printf escriure a un

16
00:00:42,110 --> 00:00:46,220
corrent anomenat de sortida estàndard, o s-t-d fora.

17
00:00:46,220 --> 00:00:49,230
Quan alguna cosa s'escriu en stdout, és per defecte

18
00:00:49,230 --> 00:00:51,110
mostrat pel terminal.

19
00:00:51,110 --> 00:00:53,720
>> Així que això és tot molt bé, però què passaria si, en comptes de

20
00:00:53,720 --> 00:00:57,700
mostrar la cadena, volíem que el guardi en un arxiu?

21
00:00:57,700 --> 00:01:00,470
Per exemple, podríem voler recordar exactament el que el nostre

22
00:01:00,470 --> 00:01:04,450
programa va fer quan li vam donar una entrada particular després.

23
00:01:04,450 --> 00:01:07,270
Un enfocament seria fer això en el nostre programa en C, utilitzant

24
00:01:07,270 --> 00:01:09,680
algunes funcions especials per escriure en els arxius que anem a

25
00:01:09,680 --> 00:01:11,270
veure en un altre vídeo.

26
00:01:11,270 --> 00:01:13,260
Encara més fàcil, però, seria d'alguna manera

27
00:01:13,260 --> 00:01:16,090
redirigir stdout a un arxiu.

28
00:01:16,090 --> 00:01:19,780
D'aquesta manera, quan escriu a la sortida estàndard printf, el contingut es

29
00:01:19,780 --> 00:01:21,720
escrita a un arxiu en lloc de

30
00:01:21,720 --> 00:01:23,410
mostrat pel terminal.

31
00:01:23,410 --> 00:01:26,690
Podem fer justament això mitjançant l'addició d'un signe de major que, seguit

32
00:01:26,690 --> 00:01:30,820
per un nom de fitxer, la comanda que fem servir per executar el nostre programa.

33
00:01:30,820 --> 00:01:34,730
>> Així, en lloc de limitar-se a executar. / Redirect, podem

34
00:01:34,730 --> 00:01:38,880
executar. / redirigir, seguit per un signe de major que, seguit per

35
00:01:38,880 --> 00:01:41,530
nom d'arxiu, com fitxer.txt.

36
00:01:41,530 --> 00:01:44,290
Anem a veure què passa.

37
00:01:44,290 --> 00:01:45,130
Acceptar.

38
00:01:45,130 --> 00:01:48,470
Tingueu en compte que aquesta vegada, res es mostra a la part terminal,

39
00:01:48,470 --> 00:01:50,290
però no hem modificat els continguts de la nostra

40
00:01:50,290 --> 00:01:52,040
C programa en absolut.

41
00:01:52,040 --> 00:01:56,090
Ara anem a examinar el contingut d'aquest directori amb ls.

42
00:01:56,090 --> 00:01:56,630
>> Està bé.

43
00:01:56,630 --> 00:02:00,840
Ara tenim un nou arxiu en el nostre directori anomenat fitxer.txt,

44
00:02:00,840 --> 00:02:03,640
que és el nom del fitxer que subministra quan ens trobem amb el nostre

45
00:02:03,640 --> 00:02:05,050
Redirigir programa.

46
00:02:05,050 --> 00:02:08,020
Anem a obrir fitxer.txt.

47
00:02:08,020 --> 00:02:11,840
I aquí, podem veure que la sortida estàndard de redirecció era

48
00:02:11,840 --> 00:02:15,550
s'escriu al fitxer denominat fitxer.txt.

49
00:02:15,550 --> 00:02:18,470
Així que anem a executar la comanda anterior de nou, però el subministrament d'una

50
00:02:18,470 --> 00:02:20,075
entrada diferent aquesta vegada.

51
00:02:25,140 --> 00:02:25,900
Bé.

52
00:02:25,900 --> 00:02:28,205
Anem a fer una ullada a fitxer.txt ara.

53
00:02:31,070 --> 00:02:34,580
>> Podem veure aquí que l'arxiu ha estat sobreescrit, pel que el nostre

54
00:02:34,580 --> 00:02:37,120
entrada original ja no hi és.

55
00:02:37,120 --> 00:02:40,280
Si en canvi voleu afegir a aquesta imatge, posar el nou

56
00:02:40,280 --> 00:02:43,600
d'entrada per sota del contingut existent de l'arxiu, podem

57
00:02:43,600 --> 00:02:46,800
utilitzar dos signes major que en comptes d'un de sol.

58
00:02:46,800 --> 00:02:48,050
Intentarem això.

59
00:02:52,160 --> 00:02:57,910
Ara bé, si obrim fitxer.txt vegada més, podem veure tant del nostre

60
00:02:57,910 --> 00:02:59,580
línies d'entrada.

61
00:02:59,580 --> 00:03:02,180
En alguns casos, el que es vol descartar qualsevol

62
00:03:02,180 --> 00:03:03,850
sortida del nostre programa.

63
00:03:03,850 --> 00:03:06,450
En lloc d'escriure la sortida al fitxer i després esborrar

64
00:03:06,450 --> 00:03:09,310
l'arxiu quan hagi acabat amb ell, podem escriure una especial per

65
00:03:09,310 --> 00:03:12,360
arxiu anomenat / dev / null.

66
00:03:12,360 --> 00:03:15,160
Quan alguna cosa s'escriu en / dev/null--

67
00:03:15,160 --> 00:03:16,960
o simplement per abreujar devnull -

68
00:03:16,960 --> 00:03:18,950
es descarten automàticament.

69
00:03:18,950 --> 00:03:23,290
Així que pensa en devnull com un forat negre per les seves dades.

70
00:03:23,290 --> 00:03:26,070
>> Així que ara que hem vist com el signe més gran que pot redirigir

71
00:03:26,070 --> 00:03:29,610
stdout, veurem com podem redirigir estàndard -

72
00:03:29,610 --> 00:03:31,250
o s-t-d-en -

73
00:03:31,250 --> 00:03:33,550
l'anàleg de stdout.

74
00:03:33,550 --> 00:03:36,010
Mentre que les funcions com printf escriure en la seqüència anomenada

75
00:03:36,010 --> 00:03:40,500
stdout, GetString i funcions similars llegeix en la seqüència

76
00:03:40,500 --> 00:03:43,770
anomenat stdin, que, per defecte, és el corrent de

77
00:03:43,770 --> 00:03:46,290
caràcters que es teclejat.

78
00:03:46,290 --> 00:03:50,010
Podem redirigir stdin utilitzant el signe menor que, seguit

79
00:03:50,010 --> 00:03:51,370
per un nom de fitxer.

80
00:03:51,370 --> 00:03:54,000
Ara, en lloc de sol · licitar a l'usuari l'entrada a la

81
00:03:54,000 --> 00:03:57,870
terminal, el programa s'obrirà l'arxiu que especifiquem i utilitzar

82
00:03:57,870 --> 00:03:59,790
les seves línies com a entrada.

83
00:03:59,790 --> 00:04:02,620
>> Anem a veure què passa.

84
00:04:02,620 --> 00:04:03,280
Gran.

85
00:04:03,280 --> 00:04:07,590
La primera línia de fitxer.txt ha estat impresa al terminal

86
00:04:07,590 --> 00:04:10,160
perquè estem cridant GetString vegada.

87
00:04:10,160 --> 00:04:13,170
Si tinguéssim una altra crida a GetString en el nostre programa, el

88
00:04:13,170 --> 00:04:16,149
següent línia de fitxer.txt s'han utilitzat com

89
00:04:16,149 --> 00:04:17,990
entrada a aquesta crida.

90
00:04:17,990 --> 00:04:21,050
Un cop més, no hem modificat el nostre programa en C en absolut.

91
00:04:21,050 --> 00:04:23,620
Només estem canviant la manera com s'executa.

92
00:04:23,620 --> 00:04:27,080
I també recordo, no hem redireccionat stdout aquest temps,

93
00:04:27,080 --> 00:04:28,970
de manera que la sortida del programa era encara

94
00:04:28,970 --> 00:04:31,040
mostren en el terminal.

95
00:04:31,040 --> 00:04:33,500
Podem, és clar, redirigir stdin

96
00:04:33,500 --> 00:04:37,320
i stdout com aquest.

97
00:04:37,320 --> 00:04:43,550
Ara, file2.txt conté la primera línia de fitxer.txt.

98
00:04:43,550 --> 00:04:46,140
>> Per tant, l'ús d'aquests operadors, hem estat capaços de llegir i

99
00:04:46,140 --> 00:04:48,130
escriure a partir d'arxius de text.

100
00:04:48,130 --> 00:04:51,890
Ara, anem a veure com podem utilitzar la sortida d'un programa com

101
00:04:51,890 --> 00:04:54,710
l'entrada d'un altre programa.

102
00:04:54,710 --> 00:04:56,650
Així que aquí està un altre senzill programa en C que

103
00:04:56,650 --> 00:05:00,190
aquí he anomenat hello.c.

104
00:05:00,190 --> 00:05:02,617
Com pot veure, això simplement dóna sortida "Hola

105
00:05:02,617 --> 00:05:04,430
allà! "per a l'usuari.

106
00:05:04,430 --> 00:05:08,890
Si vull redirigir a utilitzar com a entrada la sortida de hello -

107
00:05:08,890 --> 00:05:10,190
altre programa -

108
00:05:10,190 --> 00:05:13,920
La primera vegada que podria redirigir la sortida estàndard de saludar un arxiu anomenat

109
00:05:13,920 --> 00:05:18,960
input.txt, a continuació, redirigir l'entrada estàndard de redirigir a la mateixa

110
00:05:18,960 --> 00:05:21,190
arxiu - input.txt.

111
00:05:21,190 --> 00:05:26,730
Així que puc fer. / Hello> input.txt.

112
00:05:26,730 --> 00:05:28,810
Premeu Intro per executar aquest.

113
00:05:28,810 --> 00:05:31,910
Seguit per. / Redirect <

114
00:05:31,910 --> 00:05:35,270
input.txt i executar això.

115
00:05:35,270 --> 00:05:38,290
Així que podem escurçar això una mica amb un punt i coma, que permet

116
00:05:38,290 --> 00:05:41,360
ens per executar dos o més ordres en la mateixa línia.

117
00:05:41,360 --> 00:05:47,920
Així que puc dir,. / Hola> input.txt, punt i coma,

118
00:05:47,920 --> 00:05:50,580
. / Redirect input.txt <.

119
00:05:53,850 --> 00:05:56,740
>> Així funciona això, però encara se sent bastant poc elegant.

120
00:05:56,740 --> 00:05:59,530
Vull dir, realment necessitem aquest arxiu de text que és intermediari

121
00:05:59,530 --> 00:06:02,520
ja no cal després de redirigir carreres?

122
00:06:02,520 --> 00:06:05,780
Per sort, podem evitar aquest arxiu de text addicional usant el que és

123
00:06:05,780 --> 00:06:07,220
diu un tub.

124
00:06:07,220 --> 00:06:13,740
Si jo dic, / hola | .. / Redirecció, llavors l'eixida del

125
00:06:13,740 --> 00:06:15,310
el programa de l'esquerra -

126
00:06:15,310 --> 00:06:16,740
en aquest cas, hello -

127
00:06:16,740 --> 00:06:18,970
s'utilitza com l'entrada estàndard per a la

128
00:06:18,970 --> 00:06:20,370
programa a la dreta.

129
00:06:20,370 --> 00:06:24,850
En aquest cas, redirigir. Així que anem a executar aquest.

130
00:06:24,850 --> 00:06:25,930
>> Aquí anem.

131
00:06:25,930 --> 00:06:30,080
Podem veure que la sortida de hola s'utilitza com l'entrada

132
00:06:30,080 --> 00:06:31,520
per redirigir.

133
00:06:31,520 --> 00:06:34,890
En encadenar comandes juntament amb tubs, formem el que és

134
00:06:34,890 --> 00:06:38,120
anomenat una canonada, ja que la nostra producció és essencialment moviment

135
00:06:38,120 --> 00:06:40,590
a través d'una seqüència de comandaments.

136
00:06:40,590 --> 00:06:43,570
Utilitzant tubs, podem fer algunes coses interessants sense necessitat de

137
00:06:43,570 --> 00:06:45,870
escriure cap codi.

138
00:06:45,870 --> 00:06:48,760
Per exemple, diguem que volem saber quants arxius

139
00:06:48,760 --> 00:06:50,630
dins d'aquest directori.

140
00:06:50,630 --> 00:06:55,200
L'ús d'un tub, podem combinar la comanda ls amb el wc -

141
00:06:55,200 --> 00:06:56,460
o recompte de paraules -

142
00:06:56,460 --> 00:06:57,850
comandament.

143
00:06:57,850 --> 00:07:02,230
Ls donarà sortida a cada arxiu al directori a stdout, i

144
00:07:02,230 --> 00:07:08,040
wc ens dirà quantes línies es va donar a ella a través de stdin.

145
00:07:08,040 --> 00:07:12,440
Per tant, si diem ls | wc-l -

146
00:07:12,440 --> 00:07:16,800
subministrar la opció-l per wc per indicar-li que ha de comptar amb línies -

147
00:07:16,800 --> 00:07:19,260
podem veure exactament quants arxius

148
00:07:19,260 --> 00:07:21,940
al directori actual.

149
00:07:21,940 --> 00:07:24,570
>> Així que donem una ullada a un exemple més.

150
00:07:24,570 --> 00:07:27,740
Tinc aquí un arxiu anomenat students.txt,

151
00:07:27,740 --> 00:07:29,600
amb una llista de noms.

152
00:07:29,600 --> 00:07:32,730
No obstant això, aquests noms no estan en cap ordre tot, i sembla que

153
00:07:32,730 --> 00:07:34,850
com alguns noms es repeteixen.

154
00:07:34,850 --> 00:07:38,510
El que volem és una llista de noms únics en ordre alfabètic

155
00:07:38,510 --> 00:07:42,550
ordre, guardar en un arxiu anomenat final.txt.

156
00:07:42,550 --> 00:07:45,210
Podríem, per descomptat, escriure un programa en C per fer això per nosaltres.

157
00:07:45,210 --> 00:07:46,560
Però arribarà innecessàriament

158
00:07:46,560 --> 00:07:48,560
complex amb força rapidesa.

159
00:07:48,560 --> 00:07:51,740
Utilitzarem en el seu lloc tubs i algunes eines integrades per resoldre-

160
00:07:51,740 --> 00:07:53,300
aquest problema.

161
00:07:53,300 --> 00:07:57,760
>> El primer que hem de fer és llegir el students.txt arxiu.

162
00:07:57,760 --> 00:08:00,530
La comanda cat farà precisament això.

163
00:08:00,530 --> 00:08:03,230
Es llegirà a l'arxiu especificat i escriure

164
00:08:03,230 --> 00:08:05,750
seu contingut a stdout.

165
00:08:05,750 --> 00:08:07,570
Després que hagi llegit l'arxiu de text, anem a

166
00:08:07,570 --> 00:08:09,490
desitja ordenar els noms.

167
00:08:09,490 --> 00:08:12,510
La comanda sort pot gestionar això per nosaltres.

168
00:08:12,510 --> 00:08:16,830
Ordenar donarà sortida a la línia de subministrament a través de l'entrada estàndard a la sortida estàndard

169
00:08:16,830 --> 00:08:19,310
de manera ordenada.

170
00:08:19,310 --> 00:08:23,450
Per tal de subministrar el contingut de students.txt a

171
00:08:23,450 --> 00:08:29,600
stdin tipus, podríem utilitzar un tub per combinar gat i ordenar.

172
00:08:29,600 --> 00:08:34,440
Així que puc executar gat students.txt | ordenar i

173
00:08:34,440 --> 00:08:35,640
premeu Intro.

174
00:08:35,640 --> 00:08:39,309
I ara, podem veure el contingut de students.txt en

175
00:08:39,309 --> 00:08:40,909
ordre alfabètic.

176
00:08:40,909 --> 00:08:42,860
>> Així que anem a afegir un altre ordre -

177
00:08:42,860 --> 00:08:44,730
uniq, o únic -

178
00:08:44,730 --> 00:08:46,230
a la nostra cartera.

179
00:08:46,230 --> 00:08:49,810
Com es pot endevinar, uniq, quan es subministra una seqüència ordenada de

180
00:08:49,810 --> 00:08:53,650
línies a través de l'entrada estàndard, és la sortida de les línies úniques.

181
00:08:53,650 --> 00:08:56,910
Així que ara tenim students.txt gat

182
00:08:56,910 --> 00:09:00,040
| Sort | uniq.

183
00:09:00,040 --> 00:09:03,330
Finalment, podem guardar la sortida de la canonada a una

184
00:09:03,330 --> 00:09:09,090
arxiu a través de gat students.txt | sort | uniq

185
00:09:09,090 --> 00:09:12,440
> Final.txt.

186
00:09:12,440 --> 00:09:16,260
Així doncs, si ens obrim final.txt, tenim exactament el que estàvem

187
00:09:16,260 --> 00:09:17,270
buscant:

188
00:09:17,270 --> 00:09:20,180
una llista de noms únics en ordre alfabètic,

189
00:09:20,180 --> 00:09:22,150
guardar en un arxiu de text.

190
00:09:22,150 --> 00:09:26,020
Per cert, també podria haver dit sort <

191
00:09:26,020 --> 00:09:32,290
students.txt | uniq> final.txt fer exactament

192
00:09:32,290 --> 00:09:35,400
el mateix, utilitzant cada un dels operadors que hem vist en

193
00:09:35,400 --> 00:09:36,580
aquest vídeo.

194
00:09:36,580 --> 00:09:39,540
>> El meu nom és Tommy, i això és CS50.