1
00:00:00,000 --> 00:00:02,420
>> [REPRODUCCIÓ DE MÚSICA]

2
00:00:02,420 --> 00:00:05,189

3
00:00:05,189 --> 00:00:05,980
ALTAVEU: D'acord.

4
00:00:05,980 --> 00:00:08,540
Així que anem a parlar d'una altra
cosa que és una cosa única a C,

5
00:00:08,540 --> 00:00:10,010
que és tipus de dades i variables.

6
00:00:10,010 --> 00:00:12,340
Quan dic única de C, de veritat
significa només en el context de,

7
00:00:12,340 --> 00:00:14,470
si vostè ha estat un programador
per un temps molt llarg,

8
00:00:14,470 --> 00:00:16,270
és probable que no hagis
treballat amb tipus de dades

9
00:00:16,270 --> 00:00:18,470
si vostè ha utilitzat moderna
llenguatges de programació.

10
00:00:18,470 --> 00:00:20,432
Llengües modernes com
PHP i JavaScript,

11
00:00:20,432 --> 00:00:22,640
que també veurem una mica
més tard en el curs,

12
00:00:22,640 --> 00:00:25,550
que en realitat no ha d'especificar
el tipus de dades d'una variable

13
00:00:25,550 --> 00:00:26,270
quan s'utilitza.

14
00:00:26,270 --> 00:00:28,067
>> Vostè acaba de declarar i començar a usar-lo.

15
00:00:28,067 --> 00:00:29,900
Si es tracta d'un sencer,
Sé que és un enter.

16
00:00:29,900 --> 00:00:31,960
Si es tracta d'un personatge, és
sap que és un personatge.

17
00:00:31,960 --> 00:00:35,320
Si es tracta d'una paraula, sap
és una cadena, trucada.

18
00:00:35,320 --> 00:00:37,300
>> Però en C, que és una
llengua més antiga, necessitem

19
00:00:37,300 --> 00:00:39,420
per especificar les dades
tipus de totes les variables

20
00:00:39,420 --> 00:00:42,990
que vam crear la primera vegada
que utilitzem aquesta variable.

21
00:00:42,990 --> 00:00:45,030
Així C ve amb algun
incorporada tipus de dades.

22
00:00:45,030 --> 00:00:46,972
I arribarem familiars
amb alguns d'ells.

23
00:00:46,972 --> 00:00:50,180
I després després també parlarem una
poc sobre alguns dels tipus de dades

24
00:00:50,180 --> 00:00:54,450
que hem escrit per a tu,
perquè pugui utilitzar-los en CS50.

25
00:00:54,450 --> 00:00:56,130
>> La primera és int.

26
00:00:56,130 --> 00:00:59,110
El tipus de dades int s'utilitza per a les variables
que va a emmagatzemar valors enters.

27
00:00:59,110 --> 00:01:03,210
Així 1, 2, 3, negatiu 1, 2, 3, i així successivament.

28
00:01:03,210 --> 00:01:05,960
Els sencers, que és una cosa que
ha de tenir en compte per a la prova,

29
00:01:05,960 --> 00:01:09,590
Sempre prendre fins a quatre bytes
de la memòria, que és de 32 bits.

30
00:01:09,590 --> 00:01:11,620
Hi ha vuit bits en un byte.

31
00:01:11,620 --> 00:01:14,470
>> Així que això significa que el rang de
valora que un nombre sencer pot emmagatzemar

32
00:01:14,470 --> 00:01:19,130
està limitada pel que es pot encaixar dins
32 bits de valor de la informació.

33
00:01:19,130 --> 00:01:21,850
Ara resulta que,
que va ser fa molt de temps va decidir

34
00:01:21,850 --> 00:01:24,310
que ens separen
aquest rang de 32 bits

35
00:01:24,310 --> 00:01:26,650
en enters negatius
i nombres enters positius,

36
00:01:26,650 --> 00:01:28,390
cada meitat aconseguir de la gamma.

37
00:01:28,390 --> 00:01:32,230
Així que el rang de valors que representem
amb un rang sencer de negatiu 2

38
00:01:32,230 --> 00:01:36,520
a la potència 31a a 2 a
la potència 31a menys 1,

39
00:01:36,520 --> 00:01:38,190
causa també necessita un lloc per 0.

40
00:01:38,190 --> 00:01:41,650
>> Així que, bàsicament la meitat dels valors possibles
Vostè pot cabre en un int són negatius,

41
00:01:41,650 --> 00:01:42,610
i l'altra meitat són positius.

42
00:01:42,610 --> 00:01:47,270
I més o menys aquí, es tracta de negatiu
2000000000 a prop de 2000000000 positiva.

43
00:01:47,270 --> 00:01:50,207
Donar o prendre un parell de centenars de milions de dòlars.

44
00:01:50,207 --> 00:01:52,290
Així que això és el que vostè pot cabre
en una variable sencera.

45
00:01:52,290 --> 00:01:55,490
Ara també tenim alguna cosa
anomenat un sencer sense signe.

46
00:01:55,490 --> 00:01:59,220
Ara sencers sense signe no són una
tipus separat de variable.

47
00:01:59,220 --> 00:02:01,590
Més aviat, és sense signar
el que es diu un partit de classificació.

48
00:02:01,590 --> 00:02:04,990
Modifica les dades
tipus de nombre enter lleugerament.

49
00:02:04,990 --> 00:02:07,850
>> I en aquest cas, el que sense signar
designa totes i que també pots

50
00:02:07,850 --> 00:02:11,530
utilitzar altres tipus de dades no signats,
nombre enter no és l'únic.

51
00:02:11,530 --> 00:02:15,310
El que fa efectivament és de dobles
el rang positiu dels valors

52
00:02:15,310 --> 00:02:19,350
que un sencer pot prendre en
costa de ja no permetent

53
00:02:19,350 --> 00:02:21,140
que prengui en valors negatius.

54
00:02:21,140 --> 00:02:25,400
Així que si vostè té els números que vostè sap
obtindrà més gran que 2 mil milions, però menys

55
00:02:25,400 --> 00:02:31,280
de 4 mil milions, per exemple--
que és 2 a la 32 poder-

56
00:02:31,280 --> 00:02:33,330
és possible que vulgueu utilitzar
1 int sense signar si

57
00:02:33,330 --> 00:02:35,050
sap que el seu valor mai serà negatiu.

58
00:02:35,050 --> 00:02:37,216
>> Vostè té de tant en tant
utilitzat per a les variables sense signe

59
00:02:37,216 --> 00:02:39,460
en CS50, raó per la qual esmento aquí.

60
00:02:39,460 --> 00:02:43,830
Però, de nou, el rang de valors que es
pot representar amb un sencer sense signe

61
00:02:43,830 --> 00:02:48,240
com a t sencer regular, són 0
a 2 a la potència 32a menys 1,

62
00:02:48,240 --> 00:02:50,840
o aproximadament 0-4000000000.

63
00:02:50,840 --> 00:02:53,730
Així que ha duplicat efectivament el
rang positiu que pot adaptar-se,

64
00:02:53,730 --> 00:02:56,270
però li has donat tot
els valors negatius.

65
00:02:56,270 --> 00:03:00,040
>> Ara com un a part, sense signar
no és l'únic qualificador

66
00:03:00,040 --> 00:03:01,790
perquè puguem veure per
tipus de dades variables.

67
00:03:01,790 --> 00:03:05,779
També hi ha coses trucades
curta i llarga i const.

68
00:03:05,779 --> 00:03:07,820
Const veurem una mica
poc més tard en el curs.

69
00:03:07,820 --> 00:03:10,830
Curt i llarg, que probablement no ho farà.

70
00:03:10,830 --> 00:03:12,830
>> Però només sé que hi ha
són altres qualificatius.

71
00:03:12,830 --> 00:03:14,080
Sense signe no és l'únic.

72
00:03:14,080 --> 00:03:16,596
Però és l'únic que estem
parlarem en aquest moment.

73
00:03:16,596 --> 00:03:17,310
Així tots els drets.

74
00:03:17,310 --> 00:03:18,393
Per a això hem sencers coberts.

75
00:03:18,393 --> 00:03:19,200
Que ve ara?

76
00:03:19,200 --> 00:03:20,130
>> Caràcters.

77
00:03:20,130 --> 00:03:23,620
Així caràcters s'utilitzen per a les variables
que emmagatzemarà els caràcters individuals.

78
00:03:23,620 --> 00:03:24,850
Char és l'abreviatura de caràcter.

79
00:03:24,850 --> 00:03:27,870
I de vegades es pot escoltar
gent pronuncia com cotxe.

80
00:03:27,870 --> 00:03:32,020
>> Així que els personatges sempre en tenen un
byte de memòria, que és a 8 bits.

81
00:03:32,020 --> 00:03:35,700
Així que això significa que només poden encaixar
valors en el rang de negatiu 2

82
00:03:35,700 --> 00:03:42,430
a la setena potència, o negatiu 128,
a 2 a la setena potència menys 1, o 127.

83
00:03:42,430 --> 00:03:45,710
>> Gràcies a ASCII, que era
fa molt de temps va decidir de manera

84
00:03:45,710 --> 00:03:50,805
per assignar aquests números positius des
0 a 127 a diversos personatges

85
00:03:50,805 --> 00:03:52,182
que tots hi ha a la nostra teclat.

86
00:03:52,182 --> 00:03:54,640
Així que com veurem més endavant en
el curs, i vostè probablement

87
00:03:54,640 --> 00:03:57,700
arribat a memoritzar en algun
punt, el capital A, per exemple--

88
00:03:57,700 --> 00:04:00,732
la capital caràcter A--
mapes amb el número 65.

89
00:04:00,732 --> 00:04:02,940
I la raó d'això és
perquè això és el que és

90
00:04:02,940 --> 00:04:05,490
estat assignat per l'estàndard ASCII.

91
00:04:05,490 --> 00:04:07,850
>> Minúscules A és 97.

92
00:04:07,850 --> 00:04:11,900
El caràcter 0 per quan
en realitat escriure el caràcter, no

93
00:04:11,900 --> 00:04:13,532
que representa el nombre zero, és a 48.

94
00:04:13,532 --> 00:04:15,240
Vostè aprendrà un parell
d'ells sobre la marxa.

95
00:04:15,240 --> 00:04:17,990
I que sens dubte ve a necessitar
ells una mica més tard en el CS50.

96
00:04:17,990 --> 00:04:20,450

97
00:04:20,450 --> 00:04:23,390
>> El següent tipus de dades important
està números de punt flotant.

98
00:04:23,390 --> 00:04:26,100
Així que els nombres de coma flotant són
també conegut com a nombres reals.

99
00:04:26,100 --> 00:04:28,850
Són bàsicament nombres que
tenir un punt decimal en ells.

100
00:04:28,850 --> 00:04:33,360
Valors de punt flotant
com nombres enters són també

101
00:04:33,360 --> 00:04:36,090
continguda dins de 4 bytes de memòria.

102
00:04:36,090 --> 00:04:37,580
Ara no hi ha carta aquí.

103
00:04:37,580 --> 00:04:40,890
No hi ha línia de números, perquè
que descriu el rang d'un flotador

104
00:04:40,890 --> 00:04:44,550
no és del tot clar o intuïtiva.

105
00:04:44,550 --> 00:04:47,350
>> Només cal dir que
tenir 32 bits per treballar.

106
00:04:47,350 --> 00:04:49,730
I si vostè té un nombre
com pi, que té

107
00:04:49,730 --> 00:04:55,510
una part sencera 3, i una flotació
punt de part, o d'una part decimal 0,14159,

108
00:04:55,510 --> 00:04:58,735
i així successivament, vostè necessita estar
capaç de representar tots it--

109
00:04:58,735 --> 00:05:02,420
la part entera i la part decimal.

110
00:05:02,420 --> 00:05:04,550
>> Llavors, què pensa vostè que això significa?

111
00:05:04,550 --> 00:05:08,180
Una cosa és que si el decimal
part es fa més llarg i més llarg,

112
00:05:08,180 --> 00:05:10,660
si tinc una molt gran
part sencera, jo no podria

113
00:05:10,660 --> 00:05:13,090
ser capaç de ser el més precís
amb la part decimal.

114
00:05:13,090 --> 00:05:15,280
I això és realment la
limitació d'un flotador.

115
00:05:15,280 --> 00:05:17,229
>> Flotadors tenen un problema de precisió.

116
00:05:17,229 --> 00:05:19,270
Només tenim 32 bits a
treballar, de manera que només pot

117
00:05:19,270 --> 00:05:22,510
ser tan precís amb la nostra part decimal.

118
00:05:22,510 --> 00:05:27,300
No podem tenir necessàriament un nombre decimal
part precisa per a 100 o 200 dígits,

119
00:05:27,300 --> 00:05:29,710
perquè només tenim
32 bits per treballar.

120
00:05:29,710 --> 00:05:31,590
Així que això és una limitació d'un flotador.

121
00:05:31,590 --> 00:05:33,590
>> Ara, afortunadament, hi ha
un altre tipus de dades anomenat

122
00:05:33,590 --> 00:05:36,530
doble, que alguna cosa
s'ocupa d'aquest problema.

123
00:05:36,530 --> 00:05:39,980
Dobles, com flotadors, també s'utilitzen per
emmagatzemar nombres reals, o de punt flotant

124
00:05:39,980 --> 00:05:40,840
els valors.

125
00:05:40,840 --> 00:05:44,340
La diferència és que
dobles són de doble precisió.

126
00:05:44,340 --> 00:05:48,177
Ells poden cabre 64 bits de
dades, o vuit bytes.

127
00:05:48,177 --> 00:05:49,010
Què vol dir això?

128
00:05:49,010 --> 00:05:51,801
Bé, vol dir que podem ser molt més
precisa amb el punt decimal.

129
00:05:51,801 --> 00:05:54,830
En lloc de tenir pi a set
llocs potser, amb un flotador,

130
00:05:54,830 --> 00:05:56,710
que potser podem tenir a 30 places.

131
00:05:56,710 --> 00:05:59,824
Si això és important, és possible que vulgueu
utilitzar una doble en lloc d'un flotador.

132
00:05:59,824 --> 00:06:01,740
Bàsicament, si vostè és
treballant en res on

133
00:06:01,740 --> 00:06:06,540
tenir un decimal molt llarg
i un munt de precisió és important,

134
00:06:06,540 --> 00:06:08,630
és probable que vulgui
utilitzar un doble overfloat.

135
00:06:08,630 --> 00:06:11,250
Ara la major part del seu treball en
CS50, un flotador hauria de ser suficient.

136
00:06:11,250 --> 00:06:15,340
Però no saben que existeixen dobles com
manera de tractar una mica amb la precisió

137
00:06:15,340 --> 00:06:20,980
problema que li dóna un extra de 32
bits per treballar pels seus números.

138
00:06:20,980 --> 00:06:23,650
>> Ara bé, això no és un tipus de dades.

139
00:06:23,650 --> 00:06:24,390
Aquest és un tipus.

140
00:06:24,390 --> 00:06:25,340
I es diu buit.

141
00:06:25,340 --> 00:06:27,506
I estic parlant d'això
aquí perquè probablement ha

142
00:06:27,506 --> 00:06:29,520
vist un parell de vegades ja en CS50.

143
00:06:29,520 --> 00:06:32,020
I pot ser que es pregunti
el que es tracta tot això.

144
00:06:32,020 --> 00:06:33,390
>> Així buit és un tipus.

145
00:06:33,390 --> 00:06:34,097
No existeix.

146
00:06:34,097 --> 00:06:35,180
Però no és un tipus de dades.

147
00:06:35,180 --> 00:06:39,350
>> No podem crear una variable de tipus
anul·lar i assignar un valor a la mateixa.

148
00:06:39,350 --> 00:06:42,519
Però les funcions, per exemple,
pot tenir un tipus de retorn void.

149
00:06:42,519 --> 00:06:45,060
Bàsicament, si vostè veu una funció
que té un tipus de retorn void,

150
00:06:45,060 --> 00:06:46,970
que vol dir que no retorna un valor.

151
00:06:46,970 --> 00:06:49,440
Pots pensar en una comuna
funció que hem utilitzat fins ara

152
00:06:49,440 --> 00:06:52,780
en CS50 que no retorna un valor?

153
00:06:52,780 --> 00:06:54,700
>> Printf és un.

154
00:06:54,700 --> 00:06:56,820
Printf no ho fa realitat
tornar res.

155
00:06:56,820 --> 00:06:59,850
Imprimeix alguna cosa a la
pantalla, i és bàsicament

156
00:06:59,850 --> 00:07:01,650
un efecte secundari del que fa printf.

157
00:07:01,650 --> 00:07:03,620
Però no li dóna un valor de nou.

158
00:07:03,620 --> 00:07:08,419
No capturar el resultat i botiga
d'alguna variable per utilitzar més endavant.

159
00:07:08,419 --> 00:07:10,710
Simplement imprimeix una cosa que
la pantalla i ja està.

160
00:07:10,710 --> 00:07:14,360
>> Per això diem que printf
és una funció void.

161
00:07:14,360 --> 00:07:16,450
Es retorna res.

162
00:07:16,450 --> 00:07:18,580
>> La llista perímetre d'un
funció també pot ser nul.

163
00:07:18,580 --> 00:07:21,410
I també s'ha vist que
una mica en CS50 també.

164
00:07:21,410 --> 00:07:22,300
Void main Int.

165
00:07:22,300 --> 00:07:23,260
Li sona?

166
00:07:23,260 --> 00:07:24,080

167
00:07:24,080 --> 00:07:27,220
Bàsicament el que això significa és que
principal no pren cap paràmetre.

168
00:07:27,220 --> 00:07:29,520
No hi ha argument que
van passant a principal.

169
00:07:29,520 --> 00:07:32,780
Ara més endavant veurem que hi ha
una manera de passar arguments al principal,

170
00:07:32,780 --> 00:07:36,189
però fins ara el que hem
vist és void main int.

171
00:07:36,189 --> 00:07:37,730
Inici simplement no pren cap argument.

172
00:07:37,730 --> 00:07:40,236
I així s'especifica que en dir nul·la.

173
00:07:40,236 --> 00:07:42,110
Estem sent molt
explícita sobre el fet

174
00:07:42,110 --> 00:07:44,430
que no pren cap argument.

175
00:07:44,430 --> 00:07:47,160
>> Així que per ara, només cal
dir que bàsicament buit

176
00:07:47,160 --> 00:07:50,789
simplement ha de servir com un marcador de posició
per a vostè, ia pensar en res.

177
00:07:50,789 --> 00:07:52,080
No és realment fer res.

178
00:07:52,080 --> 00:07:53,550
No hi ha valor de retorn aquí.

179
00:07:53,550 --> 00:07:54,770
No hi ha paràmetres aquí.

180
00:07:54,770 --> 00:07:55,709
És nul·la.

181
00:07:55,709 --> 00:07:57,250
És una mica més complex que això.

182
00:07:57,250 --> 00:08:00,640
Però això hauria de ser suficient per
la major part del curs.

183
00:08:00,640 --> 00:08:05,010
I espero que ara vostè té una mica
poc més d'un concepte del que és nul·la.

184
00:08:05,010 --> 00:08:08,460
>> Així que aquests són els cinc tipus que vostè
trobada que estan incorporats a la C.

185
00:08:08,460 --> 00:08:10,670
Però en CS50 també tenim una biblioteca.

186
00:08:10,670 --> 00:08:13,550
CS50.h, que pot incloure.

187
00:08:13,550 --> 00:08:15,930
I que li proporcionarà
amb dos tipus addicionals

188
00:08:15,930 --> 00:08:18,280
que probablement serà capaç
per utilitzar en les seves tasques,

189
00:08:18,280 --> 00:08:21,210
o simplement treballant generalment programació.

190
00:08:21,210 --> 00:08:23,030
>> El primer d'ells és bool.

191
00:08:23,030 --> 00:08:26,780
Així que el tipus de dades Boolean,
bool, s'utilitza per a les variables

192
00:08:26,780 --> 00:08:28,114
que emmagatzemarà un valor booleà.

193
00:08:28,114 --> 00:08:29,863
Si alguna vegada has escoltat
aquest terme abans,

194
00:08:29,863 --> 00:08:31,960
podria saber que un booleà
valor és capaç de només

195
00:08:31,960 --> 00:08:34,440
la celebració de dos valors diferents diferents.

196
00:08:34,440 --> 00:08:35,872
Veritable i fals.

197
00:08:35,872 --> 00:08:37,580
Ara bé, això sembla bastant
fonamental, no?

198
00:08:37,580 --> 00:08:40,496
És una mica una sorpresa que aquest
no existeix en C, ja que està integrat.

199
00:08:40,496 --> 00:08:42,640
I en molts idiomes moderns,
per descomptat, booleans

200
00:08:42,640 --> 00:08:45,390
són un tipus de dades estàndard per defecte.

201
00:08:45,390 --> 00:08:47,192
Però en C, que en realitat no ho són.

202
00:08:47,192 --> 00:08:48,400
Però hem creat per a vostè.

203
00:08:48,400 --> 00:08:51,910
Així que si mai necessites per crear
una variable el tipus és bool,

204
00:08:51,910 --> 00:08:55,230
només assegureu-vos de #include CS50.h
al començament del seu programa,

205
00:08:55,230 --> 00:08:57,800
i vostè serà capaç de crear
variables del tipus bool.

206
00:08:57,800 --> 00:09:02,095
>> Si s'oblida de #include CS50.h, i
de començar a utilitzar variables de tipus Boolean,

207
00:09:02,095 --> 00:09:04,970
pot trobar-se amb alguns problemes
quan s'està compilant el seu programa.

208
00:09:04,970 --> 00:09:06,490
Així que estar atents per això.

209
00:09:06,490 --> 00:09:11,180
I potser vostè pot fixar el
problemes de lliures incloent CS50.h.

210
00:09:11,180 --> 00:09:14,590
>> L'altre tipus de dada important que ens
preveure que a la biblioteca CS50

211
00:09:14,590 --> 00:09:15,670
és cadena.

212
00:09:15,670 --> 00:09:17,130
Llavors, què és una cadena?

213
00:09:17,130 --> 00:09:18,520
Les cadenes són realment només paraules.

214
00:09:18,520 --> 00:09:20,000
Són col·leccions de caràcters.

215
00:09:20,000 --> 00:09:20,640
Són paraules.

216
00:09:20,640 --> 00:09:21,390
Són frases.

217
00:09:21,390 --> 00:09:22,480
Són paràgrafs.

218
00:09:22,480 --> 00:09:25,850
Podria ser llibres sencers, fins i tot.

219
00:09:25,850 --> 00:09:29,690
>> Molt curt a molt llarg
sèrie de caràcters.

220
00:09:29,690 --> 00:09:34,310
Si necessita usar cadenes,
per exemple, per emmagatzemar una paraula,

221
00:09:34,310 --> 00:09:37,609
Només heu de incloure CS50.h
al començament del seu programa

222
00:09:37,609 --> 00:09:38,900
així que vostè pot utilitzar el tipus de cadena.

223
00:09:38,900 --> 00:09:43,910
I llavors vostè pot crear variables
el tipus de dades és string.

224
00:09:43,910 --> 00:09:46,160
Ara més endavant en el curs,
també veurem que això és

225
00:09:46,160 --> 00:09:47,752
No tota la història, tampoc.

226
00:09:47,752 --> 00:09:49,460
Ens trobem amb coses
anomenats estructures,

227
00:09:49,460 --> 00:09:54,249
que permetrà al grup el que pot ser
un enter i una cadena en una unitat.

228
00:09:54,249 --> 00:09:56,290
I podem usar això per
un propòsit, que podria

229
00:09:56,290 --> 00:09:57,750
molt útil més endavant en el curs.

230
00:09:57,750 --> 00:09:59,500
>> I nosaltres també aprendrem
sobre els tipus definits,

231
00:09:59,500 --> 00:10:01,720
que li permeten crear
seus propis tipus de dades.

232
00:10:01,720 --> 00:10:03,060
No necessitem de preocupar
en això per ara.

233
00:10:03,060 --> 00:10:04,550
Però només sé que això és
alguna cosa a l'horitzó,

234
00:10:04,550 --> 00:10:07,633
que hi ha molt més en aquest conjunt
Tipus mica del que t'estic dient simplement

235
00:10:07,633 --> 00:10:08,133
ara.

236
00:10:08,133 --> 00:10:10,591
Així que ara que hem après
poc sobre les dades bàsiques

237
00:10:10,591 --> 00:10:14,230
tipus i els tipus de dades CS50, anem a
parlar sobre com treballar amb variables

238
00:10:14,230 --> 00:10:18,530
i crear ells l'ús d'aquests
tipus de dades en els nostres programes.

239
00:10:18,530 --> 00:10:22,670
Per crear una variable,
tot el que ha de fer és dues coses.

240
00:10:22,670 --> 00:10:24,147
>> En primer lloc, cal donar-li un tipus.

241
00:10:24,147 --> 00:10:26,230
La segona cosa que vostè necessita
de fer és donar-li un nom.

242
00:10:26,230 --> 00:10:28,740
Una vegada que hagis fet això i va copejar un
punt i coma al final de la línia,

243
00:10:28,740 --> 00:10:29,830
que ha creat una variable.

244
00:10:29,830 --> 00:10:32,370
>> Així que aquí hi ha dos exemples.

245
00:10:32,370 --> 00:10:35,744
Nombre Int; carta carbó;.

246
00:10:35,744 --> 00:10:36,660
Què he fet aquí?

247
00:10:36,660 --> 00:10:38,110
He creat dues variables.

248
00:10:38,110 --> 00:10:40,190
>> La primera, la variable de
nom és el nombre.

249
00:10:40,190 --> 00:10:44,830
I el número és capaç de mantenir sencer
escrigui els valors, ja que el seu tipus és int.

250
00:10:44,830 --> 00:10:48,040
Carta és una altra variable
que pot contenir caràcters

251
00:10:48,040 --> 00:10:50,240
causa del seu tipus de dades és CHAR.

252
00:10:50,240 --> 00:10:51,772
>> Bastant senzill, oi?

253
00:10:51,772 --> 00:10:53,480
Si vostè es troba
en una situació on

254
00:10:53,480 --> 00:10:56,250
és necessari crear múltiples
variables del mateix tipus,

255
00:10:56,250 --> 00:10:58,740
només ha d'especificar
el nom del tipus d'una vegada.

256
00:10:58,740 --> 00:11:01,600
A continuació, només enumerar tantes variables
d'aquest tipus que vostè necessita.

257
00:11:01,600 --> 00:11:04,230
>> Així que podria, per exemple, aquí
en aquesta tercera línia de codi,

258
00:11:04,230 --> 00:11:07,420
dir int altura;, nova línia.

259
00:11:07,420 --> 00:11:08,291
Ample Int;.

260
00:11:08,291 --> 00:11:09,290
I això seria treballar també.

261
00:11:09,290 --> 00:11:12,039
Jo encara em va cridar dues variables
alçada i l'amplada, cadascun dels quals

262
00:11:12,039 --> 00:11:12,730
és un nombre sencer.

263
00:11:12,730 --> 00:11:16,970
Però es em permet, les coses a la sintaxi de C,
consolidar-la en una sola línia.

264
00:11:16,970 --> 00:11:20,230
Int alçada, ample; És la mateixa cosa.

265
00:11:20,230 --> 00:11:23,900
He creat dues variables, un anomenat
alçada d'un anomenat amplada, dos dels quals

266
00:11:23,900 --> 00:11:26,730
són capaços de celebració
valors de tipus sencer.

267
00:11:26,730 --> 00:11:30,920
>> De la mateixa manera que aquí, puc crear de tres
valors de punt flotant d'una sola vegada.

268
00:11:30,920 --> 00:11:33,350
Potser pugui crear una variable
anomenat arrel quadrada de 2--

269
00:11:33,350 --> 00:11:35,766
que presumiblement amb el temps es
sostingui el point-- flotant

270
00:11:35,766 --> 00:11:39,222
que la representació de la plaça
Arran de l'2-- arrel quadrada de 3, i pi.

271
00:11:39,222 --> 00:11:41,180
Jo podria haver fet això
en tres línies separades.

272
00:11:41,180 --> 00:11:47,690
Float, arrel quadrada 2; Flotador arrel quadrada
3; surar pi; i que funcionaria també.

273
00:11:47,690 --> 00:11:50,590
>> Però, de nou, jo només puc consolidar
això en una sola línia de codi.

274
00:11:50,590 --> 00:11:54,050
Fa les coses una mica
més curt, no com maldestre.

275
00:11:54,050 --> 00:11:57,259
>> Ara, en general, és un bon disseny només
declarar una variable quan la necessiti.

276
00:11:57,259 --> 00:11:59,050
I parlarem una mica
mica més sobre això

277
00:11:59,050 --> 00:12:00,945
més tard en el curs
quan parlem d'abast.

278
00:12:00,945 --> 00:12:03,320
Així que no necessàriament han de
crear totes les variables

279
00:12:03,320 --> 00:12:05,990
al començament del programa, el qual
algunes persones podrien haver fet el passat,

280
00:12:05,990 --> 00:12:08,700
o certament era un molt comuns
Fa molts anys de pràctica de codificació

281
00:12:08,700 --> 00:12:11,700
quan es treballa amb C. És possible que només
que vulgueu crear un dret variable quan

282
00:12:11,700 --> 00:12:13,140
que ho necessiti.

283
00:12:13,140 --> 00:12:13,640
Tot bé.

284
00:12:13,640 --> 00:12:15,150
Per això hem creat variables.

285
00:12:15,150 --> 00:12:16,790
Com utilitzem ells?

286
00:12:16,790 --> 00:12:18,650
Després declarem 1
variables, que no necessitem

287
00:12:18,650 --> 00:12:21,237
per especificar el tipus de dades
d'aquesta variable més.

288
00:12:21,237 --> 00:12:24,070
De fet, si ho fa, és possible que
acabar amb algunes conseqüències estranyes

289
00:12:24,070 --> 00:12:25,490
que anem a classe de passar per alt de moment.

290
00:12:25,490 --> 00:12:27,365
Però n'hi ha prou amb dir,
coses rares van

291
00:12:27,365 --> 00:12:30,740
per començar succeint si inadvertidament
tornar a declarar variables amb el mateix nom

292
00:12:30,740 --> 00:12:32,210
un cop rere altre.

293
00:12:32,210 --> 00:12:33,882
>> Així que aquí tinc quatre línies de codi.

294
00:12:33,882 --> 00:12:36,090
I tinc un parell de
Comentaris No només indiquen

295
00:12:36,090 --> 00:12:37,840
el que passa a
cada línia només per ajudar

296
00:12:37,840 --> 00:12:40,520
vostè es troba en el que està passant.

297
00:12:40,520 --> 00:12:41,520
Nombre Així int;.

298
00:12:41,520 --> 00:12:42,520
Vostè va veure que abans.

299
00:12:42,520 --> 00:12:44,000
Aquesta és una declaració de variables.

300
00:12:44,000 --> 00:12:46,670
>> Ara he creat una variable
número trucat que és

301
00:12:46,670 --> 00:12:48,970
capaç de mantenir els valors de tipus sencer.

302
00:12:48,970 --> 00:12:50,210
He declarat ell.

303
00:12:50,210 --> 00:12:53,770
>> La següent línia que estic assignant
un valor de nombre.

304
00:12:53,770 --> 00:12:54,992
Nombre és igual a 17.

305
00:12:54,992 --> 00:12:55,950
Què està passant allà?

306
00:12:55,950 --> 00:12:58,880
Estic posant el número 17
dins d'aquesta variable.

307
00:12:58,880 --> 00:13:02,760
>> Així que si alguna vegada després imprimeixo el
els continguts de nombre són més endavant,

308
00:13:02,760 --> 00:13:04,030
ells em diuen que és 17.

309
00:13:04,030 --> 00:13:07,030
Així que m'he declarat una variable,
i després m'he assignat la mateixa.

310
00:13:07,030 --> 00:13:10,570
>> Podem repetir el procés
de nou amb la lletra carbó;.

311
00:13:10,570 --> 00:13:11,640
Aquesta és una declaració.

312
00:13:11,640 --> 00:13:14,010
Carta de capital és igual a
H. Això és una assignació.

313
00:13:14,010 --> 00:13:16,030
Bastant senzill, també.

314
00:13:16,030 --> 00:13:18,319
>> Ara bé, aquest procés podria
sembla una mica ximple.

315
00:13:18,319 --> 00:13:20,110
Per què estem fent això
en dues línies de codi?

316
00:13:20,110 --> 00:13:21,401
Hi ha una millor manera de fer-ho?

317
00:13:21,401 --> 00:13:22,250
De fet, no existeix.

318
00:13:22,250 --> 00:13:24,375
A vegades és possible que vegi
aquesta flama inicialització.

319
00:13:24,375 --> 00:13:28,446
És quan es declara una variable
i assignar un valor a la vegada.

320
00:13:28,446 --> 00:13:30,320
Això és realment una bonica
cosa comuna fer.

321
00:13:30,320 --> 00:13:32,870
Quan es crea una variable, generalment,
desitja que tingui algun valor bàsic.

322
00:13:32,870 --> 00:13:34,330
Fins i tot si és 0 o alguna cosa així.

323
00:13:34,330 --> 00:13:36,180
Només se li dóna un valor.

324
00:13:36,180 --> 00:13:38,360
>> Pot inicialitzar una variable.

325
00:13:38,360 --> 00:13:42,320
Int nombre és igual a 17 és el mateix que
les dues primeres línies de codi dalt.

326
00:13:42,320 --> 00:13:46,829
Carta Char és igual a h és la mateixa que la
línies tercera i quarta del codi de seguretat.

327
00:13:46,829 --> 00:13:49,620
La lliçó més important aquí
quan estem declarant i assignar

328
00:13:49,620 --> 00:13:51,740
les variables és després que hem
declarar que, previ avís

329
00:13:51,740 --> 00:13:53,700
No estic fent servir el tipus de dades de nou.

330
00:13:53,700 --> 00:13:57,916
No estic dient int nombre és igual a 17 en
la segona línia de codi, per exemple.

331
00:13:57,916 --> 00:13:59,290
Només dic que nombre és igual 17.

332
00:13:59,290 --> 00:14:02,537
>> Un cop més, torni a declarar una variable després
que ja ha declarat que pot conduir

333
00:14:02,537 --> 00:14:03,620
a alguna conseqüència rar.

334
00:14:03,620 --> 00:14:05,950
Així que vés amb compte amb això.

335
00:14:05,950 --> 00:14:06,660
>> Sóc Doug Lloyd.

336
00:14:06,660 --> 00:14:08,870
I això és CS50.

337
00:14:08,870 --> 00:14:10,499