1
00:00:00,000 --> 00:00:04,664

2
00:00:04,664 --> 00:00:05,580
DOUG LLOYD: D'acord.

3
00:00:05,580 --> 00:00:08,877
Així que ara anem a una entrada
Realment gran tema, funcions.

4
00:00:08,877 --> 00:00:11,460
Fins ara, en el curs, tot el
programes que hem estat escrivint

5
00:00:11,460 --> 00:00:12,969
s'han escrit a l'interior de la principal.

6
00:00:12,969 --> 00:00:14,260
Són programes molt simples.

7
00:00:14,260 --> 00:00:16,940
Vostè no necessita tenir tots aquests
branques i coses a fer.

8
00:00:16,940 --> 00:00:18,773
Només podem fer-ho tot
dins del principal i

9
00:00:18,773 --> 00:00:20,407
no aconseguir terriblement aclaparador.

10
00:00:20,407 --> 00:00:22,990
Però a mesura que el curs segueix i
a mesura que comença a desenvolupar programes

11
00:00:22,990 --> 00:00:26,260
independent, probablement van
per començar a obtenir una gran quantitat més de 10

12
00:00:26,260 --> 00:00:27,200
o 15 línies.

13
00:00:27,200 --> 00:00:31,400
Vostè pot obtenir centenars o milers
o desenes de milers de línies de codi.

14
00:00:31,400 --> 00:00:34,690
I en realitat no és
que boig un pensament.

15
00:00:34,690 --> 00:00:39,720
Com a tal, no és probablement una bona idea
per mantenir tot l'interior de la principal.

16
00:00:39,720 --> 00:00:43,240
Pot ser una mica difícil de trobar
el que estàs buscant si fas això.

17
00:00:43,240 --> 00:00:47,040
>> Afortunadament, tot i C, i més o menys
qualsevol altre llenguatge de programació que

18
00:00:47,040 --> 00:00:50,386
podrien treballar, permet
que escrivim funcions.

19
00:00:50,386 --> 00:00:52,260
I jo només vaig a
prendre una ràpida costat aquí

20
00:00:52,260 --> 00:00:54,971
esmentar que les funcions és
una àrea de la informàtica.

21
00:00:54,971 --> 00:00:57,970
I veuràs molts més d'ells en
diversos punts al llarg del curs

22
00:00:57,970 --> 00:00:59,290
i si continua endavant.

23
00:00:59,290 --> 00:01:02,280
On hi ha una gran quantitat de
sinònims de la mateixa paraula.

24
00:01:02,280 --> 00:01:03,390
Així que cridem a les funcions.

25
00:01:03,390 --> 00:01:05,980
Però també pot ser que sentir-los
referit com a procediments,

26
00:01:05,980 --> 00:01:09,570
o mètodes, sobretot, si tens alguna vegada
fet cap programació orientada a objectes

27
00:01:09,570 --> 00:01:11,950
abans-- i no et preocupis
si no, no té

28
00:01:11,950 --> 00:01:14,280
un gran Deal-- però en
orientat auditoria idiomes

29
00:01:14,280 --> 00:01:16,129
són cridats amb freqüència mètodes.

30
00:01:16,129 --> 00:01:17,670
De vegades se'ls crida subrutines.

31
00:01:17,670 --> 00:01:20,690
Però el que realment tots es refereixen
a la mateixa idea bàsica.

32
00:01:20,690 --> 00:01:22,480
>> Anem a veure el que aquesta idea és.

33
00:01:22,480 --> 00:01:23,310
Què és una funció?

34
00:01:23,310 --> 00:01:26,470
Bé una funció és realment
res més que un quadre negre.

35
00:01:26,470 --> 00:01:31,430
Un quadre negre que té un conjunt de zero
o més entrades i una sola sortida.

36
00:01:31,430 --> 00:01:33,420
Així, per exemple, aquest
podria ser una funció.

37
00:01:33,420 --> 00:01:35,510
Aquesta és una funció anomenada func.

38
00:01:35,510 --> 00:01:39,330
I es necessita tres entrades a, b i c.

39
00:01:39,330 --> 00:01:42,580
I dins d'aquesta caixa negre, ens
No sé exactament el que fa,

40
00:01:42,580 --> 00:01:45,100
però processa les entrades
d'alguna manera i llavors

41
00:01:45,100 --> 00:01:48,680
dóna una sola sortida, en aquest cas, z.

42
00:01:48,680 --> 00:01:50,504
Ara, perquè sigui una mica
menys abstracte, ens

43
00:01:50,504 --> 00:01:52,420
Podríem dir que potser
tenir una funció anomenada

44
00:01:52,420 --> 00:01:58,750
afegir que té tres entrades a, b, i
c i processa la sortida d'alguna manera

45
00:01:58,750 --> 00:02:01,010
dins de la caixa de negre per
produir una única sortida.

46
00:02:01,010 --> 00:02:05,190
Així doncs, en aquest cas, si
afegir pren 3, 6 i 7.

47
00:02:05,190 --> 00:02:07,020
En algun lloc dins de la
afegir la funció, ho faríem

48
00:02:07,020 --> 00:02:09,750
esperar que se sumaran
per produir la sortida, la qual

49
00:02:09,750 --> 00:02:13,220
és 3 més 6 més 7 o 16.

50
00:02:13,220 --> 00:02:17,940
>> De la mateixa manera, té una funció anomenada
mult que té dues entrades, A i B,

51
00:02:17,940 --> 00:02:21,070
els processa d'alguna manera
que la sortida de la funció

52
00:02:21,070 --> 00:02:22,920
és el producte de les dues entrades.

53
00:02:22,920 --> 00:02:25,080
Les dues entrades multipliquen entre si.

54
00:02:25,080 --> 00:02:29,150
4 i 5 es va traspassar mult,
alguna cosa passa, el resultat que esperem

55
00:02:29,150 --> 00:02:31,090
és 20.

56
00:02:31,090 --> 00:02:32,507
Per què en diem un quadre negre?

57
00:02:32,507 --> 00:02:34,840
Bé, si no estem escrivint la
Funcions a nosaltres mateixos, el que

58
00:02:34,840 --> 00:02:36,869
hem fet una mica en el que va CS50.

59
00:02:36,869 --> 00:02:39,910
Hem vist d'impressió f, per exemple, que
és una funció que no escrivim

60
00:02:39,910 --> 00:02:42,305
nosaltres mateixos, sinó que fa ús de tot el temps.

61
00:02:42,305 --> 00:02:44,180
Si no estem escrivint
les funcions de nosaltres mateixos,

62
00:02:44,180 --> 00:02:48,450
que realment no necessitem saber com és
realment implementat sota el capó.

63
00:02:48,450 --> 00:02:51,710
>> Així per exemple, el quadre negre I
només li va mostrar per la multiplicació,

64
00:02:51,710 --> 00:02:53,740
mult a, b podria ser
defined-- i això és només

65
00:02:53,740 --> 00:02:57,902
alguns pseudocode-- podria ser
definida com la producció a vegades b.

66
00:02:57,902 --> 00:02:58,860
Això té sentit, a la dreta.

67
00:02:58,860 --> 00:03:01,370
Si tenim una funció anomenada
mult que té dues entrades.

68
00:03:01,370 --> 00:03:04,750
És d'esperar que la sortida seria
ser les dues entrades multipliquen entre si,

69
00:03:04,750 --> 00:03:06,240
unes vegades b.

70
00:03:06,240 --> 00:03:09,170
Però també podria ser mult
implementat com aquest,

71
00:03:09,170 --> 00:03:13,150
tenim un comptador variable
posar-se a l'interior de mult a 0.

72
00:03:13,150 --> 00:03:18,000
I després repetim aquest procés
b vegades agreguen un marcador.

73
00:03:18,000 --> 00:03:24,270
Per exemple, si multipliquem per 3 bis
5b, podríem dir establir comptador a 0,

74
00:03:24,270 --> 00:03:27,700
repetir cinc vegades, afegir 3 al marcador.

75
00:03:27,700 --> 00:03:34,490
Així que vam començar a 0 i després fem
això cinc vegades 3, 6, 9, 12, 15.

76
00:03:34,490 --> 00:03:37,500
És el mateix resultat. Nosaltres
tot i així obtenir 3 vegades 5 solament

77
00:03:37,500 --> 00:03:39,500
la implementació és diferent.

78
00:03:39,500 --> 00:03:41,490
>> Això és el que volem dir
quan diem que un quadre negre.

79
00:03:41,490 --> 00:03:44,406
Només vol dir que realment no importa
com s'implementa sota el capó

80
00:03:44,406 --> 00:03:46,170
sempre i quan la sortida és el que esperem.

81
00:03:46,170 --> 00:03:49,045
De fet, això és part del contracte
de la utilització de les funcions, en particular

82
00:03:49,045 --> 00:03:50,630
funcions que altres escriuen.

83
00:03:50,630 --> 00:03:53,980
El comportament sempre va
ser típic, impredictible

84
00:03:53,980 --> 00:03:55,420
basat en el nom de la funció.

85
00:03:55,420 --> 00:03:57,500
I és per això que és molt
important a l'hora d'escriure funcions

86
00:03:57,500 --> 00:04:00,020
o quan altres persones escriuen
funcions que pot utilitzar,

87
00:04:00,020 --> 00:04:03,590
que aquestes funcions tenen
clares, noms relativament òbvies,

88
00:04:03,590 --> 00:04:04,990
i estan ben documentats.

89
00:04:04,990 --> 00:04:08,560
La qual cosa és certament el cas
per a la funció com la impressió f.

90
00:04:08,560 --> 00:04:09,860
>> Llavors, per què fem servir funcions?

91
00:04:09,860 --> 00:04:14,220
Bé, com he dit abans, si escrivim
tot el nostre codi dins de les coses principals

92
00:04:14,220 --> 00:04:17,120
pot ser realment complicat
i realment complicat.

93
00:04:17,120 --> 00:04:19,980
Funcions ens permeten la capacitat
per organitzar les coses i trencar

94
00:04:19,980 --> 00:04:24,540
un problema molt complicat en
moltes parts sub més manejables.

95
00:04:24,540 --> 00:04:28,130
Les funcions també ens permeten
simplificar el procés de codificació.

96
00:04:28,130 --> 00:04:33,080
És molt més fàcil de depurar un 10
funció de línia enfront d'una línia de 100

97
00:04:33,080 --> 00:04:35,890
funció o una funció de línia de 1000.

98
00:04:35,890 --> 00:04:38,400
Si tan sols hem de depurar
petites peces alhora,

99
00:04:38,400 --> 00:04:42,110
o escriure petits trossos de l'època,
que fa que l'experiència en programació

100
00:04:42,110 --> 00:04:43,070
molt millor.

101
00:04:43,070 --> 00:04:44,910
Confia en mi en això.

102
00:04:44,910 --> 00:04:48,400
>> Finalment, si escrivim funcions que
pot reutilitzar aquestes diverses parts.

103
00:04:48,400 --> 00:04:49,880
Les funcions poden ser reciclats.

104
00:04:49,880 --> 00:04:51,880
Poden ser utilitzats en
un programa o un altre.

105
00:04:51,880 --> 00:04:53,713
Ja has escrit
la funció, tot el que

106
00:04:53,713 --> 00:04:56,530
cal fer és dir-li a aquest programa
on trobar aquesta funció.

107
00:04:56,530 --> 00:04:59,680
Hem estat reciclant i utilitzant
imprimir f per més de 40 anys.

108
00:04:59,680 --> 00:05:02,150
Però només va ser escrit una vegada.

109
00:05:02,150 --> 00:05:04,270
Bastant útil, dreta.

110
00:05:04,270 --> 00:05:04,830
Tot bé.

111
00:05:04,830 --> 00:05:06,040
Així funcions són grans.

112
00:05:06,040 --> 00:05:06,860
Sabem això.

113
00:05:06,860 --> 00:05:08,700
Ara anem a començar a escriure ells.

114
00:05:08,700 --> 00:05:10,830
Comencem aconseguir
ells en els nostres programes.

115
00:05:10,830 --> 00:05:13,869
Per tal de fer això, la primera
El que fem és declarar la funció.

116
00:05:13,869 --> 00:05:16,160
Quan es declara una funció
el que estàs fent, bàsicament,

117
00:05:16,160 --> 00:05:18,900
està dient que el compilador,
bo, perquè ho sàpigues,

118
00:05:18,900 --> 00:05:20,850
Vaig a estar escrivint
una funció més endavant

119
00:05:20,850 --> 00:05:22,987
i això és el que va a ser similar.

120
00:05:22,987 --> 00:05:24,820
La raó d'això és
perquè els compiladors pot

121
00:05:24,820 --> 00:05:27,900
fer algunes coses estranyes si
veuen un conjunt de símbols

122
00:05:27,900 --> 00:05:29,560
que no estan familiaritzats.

123
00:05:29,560 --> 00:05:33,000
Així que només ens donem el compilador 1
heads up, estic creant una funció

124
00:05:33,000 --> 00:05:35,492
i que va a fer això.

125
00:05:35,492 --> 00:05:38,450
Declaracions de funció general si
vostè està organitzant el seu codi de manera

126
00:05:38,450 --> 00:05:41,872
que altres podran
entendre i fer ús de,

127
00:05:41,872 --> 00:05:44,330
en general, vol posar tot
de les seves declaracions de funcions

128
00:05:44,330 --> 00:05:48,220
a la part superior del seu codi, a la dreta
abans de començar a escriure fins i tot principal.

129
00:05:48,220 --> 00:05:50,770
I convenientment, hi
una forma molt estàndard

130
00:05:50,770 --> 00:05:53,500
que cada declaració segueix a la funció.

131
00:05:53,500 --> 00:05:56,090
Ells tots més o menys el següent aspecte.

132
00:05:56,090 --> 00:06:01,440
Hi ha tres parts a una funció
declaració, el tipus de devolució, nom,

133
00:06:01,440 --> 00:06:03,420
i la llista d'arguments.

134
00:06:03,420 --> 00:06:07,180
>> Ara el tipus de retorn és quin tipus de
variable de la sortida de funció voluntat.

135
00:06:07,180 --> 00:06:10,710
Així per exemple, si pensem tornar una
Fa minuts a la multiplicació de dos

136
00:06:10,710 --> 00:06:15,690
funció dels números, què esperem si
multipliquem un nombre enter per un nombre enter

137
00:06:15,690 --> 00:06:18,502
la sortida serà
Probablement un nombre enter, a la dreta.

138
00:06:18,502 --> 00:06:20,710
Multiplica dos enters
junts, s'obté un sencer.

139
00:06:20,710 --> 00:06:24,167
Així que el tipus de retorn d'aquesta
funció seria int.

140
00:06:24,167 --> 00:06:26,000
Nom és el que vols
per cridar a la seva funció.

141
00:06:26,000 --> 00:06:29,330
Aquest és probablement el menys important
part de la declaració de la funció,

142
00:06:29,330 --> 00:06:30,827
en termes de funcionalitat.

143
00:06:30,827 --> 00:06:33,160
Però en realitat és probablement un
de les parts més importants

144
00:06:33,160 --> 00:06:36,243
de la declaració de la funció en termes
de saber el que la funció de realitat

145
00:06:36,243 --> 00:06:37,120
ho fa.

146
00:06:37,120 --> 00:06:40,474
Si el nom de la seva funció f o g o
ho misteri o alguna cosa així,

147
00:06:40,474 --> 00:06:42,765
vostè està probablement va a aconseguir
una mica ensopegar tractant

148
00:06:42,765 --> 00:06:44,650
recordar quines són aquestes funcions ho fan.

149
00:06:44,650 --> 00:06:47,880
Així que és important donar-li al seu
noms significatius de funció.

150
00:06:47,880 --> 00:06:51,030
>> Finalment, la llista d'arguments és
la llista separada per comes

151
00:06:51,030 --> 00:06:55,260
de totes les entrades a la seva funció,
cadascun dels quals té un tipus i un nom.

152
00:06:55,260 --> 00:06:57,840
Així que no només ha vostè que
especificar quin tipus de variable

153
00:06:57,840 --> 00:07:00,760
la sortida de la funció de la voluntat,
també desitja especificar

154
00:07:00,760 --> 00:07:07,694
quin tipus i tipus de variables les
la funció estarà acceptant com a entrades.

155
00:07:07,694 --> 00:07:08,860
Així que farem un exemple aquí.

156
00:07:08,860 --> 00:07:10,220
Anem a fer una ullada
a un més concret.

157
00:07:10,220 --> 00:07:13,130
Així que aquí està un exemple d'una funció
declaració per a una funció que

158
00:07:13,130 --> 00:07:14,925
afegiria dos enters junts.

159
00:07:14,925 --> 00:07:17,800
La suma de dos nombres enters va
sigui un nombre sencer, així, com acabem

160
00:07:17,800 --> 00:07:18,450
discutit.

161
00:07:18,450 --> 00:07:21,610
I pel que el tipus de retorn,
aquí en verd, seria int.

162
00:07:21,610 --> 00:07:25,190
Això només nosaltres afegir dos ints diu
va, al final del dia,

163
00:07:25,190 --> 00:07:28,799
sortida o escopir de nou
a nosaltres, un enter.

164
00:07:28,799 --> 00:07:31,590
Tenint en compte el que fa aquesta funció ens
que desitgi donar-li un nom significatiu.

165
00:07:31,590 --> 00:07:33,630
Afegir dos enters sembla
apropiat, tenint en compte

166
00:07:33,630 --> 00:07:37,574
estem prenent dos enters com entrades
i és d'esperar sumar-los.

167
00:07:37,574 --> 00:07:40,240
Pot ser que sigui una mica molest
nom i, francament, aquesta funció

168
00:07:40,240 --> 00:07:42,430
és probable que no sigui necessari
ja que comptem amb l'addició

169
00:07:42,430 --> 00:07:46,310
operador, si vostè recorda de la nostra
discussió dels operadors, amb anterioritat.

170
00:07:46,310 --> 00:07:49,650
Però diguem que pel bé de
argument que aquesta funció és útil

171
00:07:49,650 --> 00:07:52,860
i així ho anem a cridar afegir dos enters.

172
00:07:52,860 --> 00:07:55,230
Finalment, aquesta funció pren dues entrades.

173
00:07:55,230 --> 00:07:56,960
Cada un dels quals és un nombre enter.

174
00:07:56,960 --> 00:07:59,900
Així que tenim aquesta comes
llista separada de les entrades.

175
00:07:59,900 --> 00:08:02,830
Ara en general volem
donar un nom a cada un d'ells

176
00:08:02,830 --> 00:08:05,070
de manera que puguin ser utilitzats
dins de la funció.

177
00:08:05,070 --> 00:08:07,180
Els noms no són molt importants.

178
00:08:07,180 --> 00:08:11,400
>> En aquest cas, no ho fem necessàriament
tenir algun significat unit a ells.

179
00:08:11,400 --> 00:08:13,140
Així que només els podem trucar a i b.

180
00:08:13,140 --> 00:08:14,257
Això és totalment bé.

181
00:08:14,257 --> 00:08:16,090
No obstant això, si vostè troba
en una situació

182
00:08:16,090 --> 00:08:19,497
on els noms de les variables
en realitat podria ser important,

183
00:08:19,497 --> 00:08:21,830
és possible que voleu trucar
alguna cosa diferent de A i B

184
00:08:21,830 --> 00:08:24,701
donar-los una mica més
simbòlicament significativa.

185
00:08:24,701 --> 00:08:27,700
Però en aquest cas, no ho fem de veritat
saber alguna cosa més sobre la funció.

186
00:08:27,700 --> 00:08:29,320
Només volem sumar dos nombres enters.

187
00:08:29,320 --> 00:08:32,429
Així que només anomenarem
els nombres enters a i b.

188
00:08:32,429 --> 00:08:33,990
Això és un exemple.

189
00:08:33,990 --> 00:08:36,287
>> Per què no et prens un segon
pensar sobre això,

190
00:08:36,287 --> 00:08:38,870
Com escriure una funció
declaració per a una funció que

191
00:08:38,870 --> 00:08:42,940
multiplica dos nombres de punt flotant?

192
00:08:42,940 --> 00:08:45,910
Te'n recordes del que és un
nombre de punt flotant és?

193
00:08:45,910 --> 00:08:48,120
Què seria d'aquesta funció
declaració sembla?

194
00:08:48,120 --> 00:08:53,330
Realment et recomano que pausar el vídeo
aquí i pren la quantitat de temps que necessita.

195
00:08:53,330 --> 00:08:55,521
Penseu en el que això
declaració de la funció seria?

196
00:08:55,521 --> 00:08:56,770
Quin seria el tipus de canvi?

197
00:08:56,770 --> 00:08:58,103
Quin seria un nom significatiu?

198
00:08:58,103 --> 00:08:59,580
Quines serien les entrades?

199
00:08:59,580 --> 00:09:03,190
Així que per què no fa una pausa en el vídeo aquí
i escriure en marxa una declaració de funció

200
00:09:03,190 --> 00:09:07,640
per a una funció que es multiplicaria
dos nombres de punt flotant junts.

201
00:09:07,640 --> 00:09:09,330
Esperem que pausa el vídeo.

202
00:09:09,330 --> 00:09:12,950
>> Així que anem a fer una ullada a un exemple
d'una sola declaració possible.

203
00:09:12,950 --> 00:09:17,340
Flotador mult dos reals suren x, float i.

204
00:09:17,340 --> 00:09:19,090
El producte de dos
nombres de punt flotant,

205
00:09:19,090 --> 00:09:21,710
recordar són la forma en què
representar nombres reals

206
00:09:21,710 --> 00:09:26,770
o números amb valors decimals en c,
serà un nombre de punt flotant.

207
00:09:26,770 --> 00:09:28,570
Quan multipliques 1
decimal per un nombre decimal,

208
00:09:28,570 --> 00:09:30,460
vostè està probablement va a aconseguir un decimal.

209
00:09:30,460 --> 00:09:31,960
Vols donar-li un nom rellevant.

210
00:09:31,960 --> 00:09:33,810
Multiplicar dos reals sembla bé.

211
00:09:33,810 --> 00:09:36,620
Però vostè podria realment cridar
mult dos flotadors o boies mult.

212
00:09:36,620 --> 00:09:39,540
Res d'això, sempre que
va donar un significat real al que

213
00:09:39,540 --> 00:09:41,469
aquest quadre negre que anava a fer.

214
00:09:41,469 --> 00:09:44,260
I de nou, en aquest cas, no ho fem
sembla tenir cap significat adjunta

215
00:09:44,260 --> 00:09:46,390
als noms de la
les variables que estem passant a,

216
00:09:46,390 --> 00:09:48,645
així que només els anomenem x i y.

217
00:09:48,645 --> 00:09:51,020
Ara bé, si vostè els diu alguna cosa
una altra cosa, això és totalment bé.

218
00:09:51,020 --> 00:09:53,310
De fet, si ho has fet
aquesta declaració en el seu lloc

219
00:09:53,310 --> 00:09:55,450
utilitzant dobles vegada
de flotadors, si recordes

220
00:09:55,450 --> 00:09:59,100
que els dobles són una diferent
manera de forma més precisa

221
00:09:59,100 --> 00:10:02,330
especificar els nombres reals o
variables de punt flotant.

222
00:10:02,330 --> 00:10:03,620
Això és totalment bé també.

223
00:10:03,620 --> 00:10:04,670
Qualsevol dels que estaria bé.

224
00:10:04,670 --> 00:10:06,711
De fet, hi ha diversos
diferents combinacions

225
00:10:06,711 --> 00:10:08,410
de maneres de declarar aquesta funció.

226
00:10:08,410 --> 00:10:10,884
Però aquests són dos molt bons.

227
00:10:10,884 --> 00:10:12,550
Hem declarat una funció, això és genial.

228
00:10:12,550 --> 00:10:15,700
Li hem dit que el compilador el que
És a dir, el que farem.

229
00:10:15,700 --> 00:10:17,630
Ara anem a escriure en realitat aquesta funció.

230
00:10:17,630 --> 00:10:20,750
Anem a donar-li una definició,
per la qual cosa dins de la caixa de negre

231
00:10:20,750 --> 00:10:22,840
comportament predictible està succeint.

232
00:10:22,840 --> 00:10:26,270
De fet, estem multiplicant dos reals
números junts, o l'addició de nombres

233
00:10:26,270 --> 00:10:29,760
junts, o fer el que sigui
que demanem nostra funció de fer.

234
00:10:29,760 --> 00:10:32,780
>> Així que, de fet, anem a tractar de definir
multiplicar dos nombres reals que acabem

235
00:10:32,780 --> 00:10:35,350
parlat fa un segon.

236
00:10:35,350 --> 00:10:38,560
Ara bé, el principi de
una definició de funció

237
00:10:38,560 --> 00:10:41,720
es veu gairebé exactament el mateix
com una declaració de la funció.

238
00:10:41,720 --> 00:10:43,170
Tinc dos d'ells aquí.

239
00:10:43,170 --> 00:10:47,770
A la part superior és la declaració de la funció,
tipus, nom, separats per comes argument

240
00:10:47,770 --> 00:10:49,410
llista, punt i coma.

241
00:10:49,410 --> 00:10:53,800
El punt i coma indica que
que és una declaració de la funció.

242
00:10:53,800 --> 00:10:57,060
El principi de la funció
definició es veu gairebé exactament

243
00:10:57,060 --> 00:11:03,790
la mateixa, tipus, nom, separats per comes
llista d'arguments, sense punt i coma,

244
00:11:03,790 --> 00:11:05,206
obrir claudàtor.

245
00:11:05,206 --> 00:11:07,580
La clau d'obertura, igual que
que hem estat fent amb el principal,

246
00:11:07,580 --> 00:11:09,540
vol dir que estem ara
començant a definir

247
00:11:09,540 --> 00:11:14,567
el que passa dins de la caixa negre que
hem decidit anomenar mult dos reals.

248
00:11:14,567 --> 00:11:15,900
Aquí és una manera de posar-ho en pràctica.

249
00:11:15,900 --> 00:11:20,370
Podríem dir, podríem declarar un nou
variable del flotador anomenat tipus de producte

250
00:11:20,370 --> 00:11:24,020
i assignar aquesta variable
al valor de x vegades i.

251
00:11:24,020 --> 00:11:27,306
I després tornar el producte.

252
00:11:27,306 --> 00:11:28,430
Què significa aquí retorn.

253
00:11:28,430 --> 00:11:31,090
Bé retorn és el camí
indiquem que és com

254
00:11:31,090 --> 00:11:33,400
estem passant la sortida de tornada.

255
00:11:33,400 --> 00:11:38,160
Així retornar alguna cosa, és la mateixa que,
aquesta és la sortida de la caixa de color negre.

256
00:11:38,160 --> 00:11:40,732
Així que aquesta és la forma de fer-ho.

257
00:11:40,732 --> 00:11:42,190
Aquí hi ha una altra manera de posar-ho en pràctica.

258
00:11:42,190 --> 00:11:45,050
Podríem simplement tornar x vegades i.

259
00:11:45,050 --> 00:11:45,870
x és un flotador.

260
00:11:45,870 --> 00:11:46,660
i és un flotador.

261
00:11:46,660 --> 00:11:48,490
Així que x vegades i també és un flotador.

262
00:11:48,490 --> 00:11:50,750
Ni tan sols necessitem
crear una altra variable.

263
00:11:50,750 --> 00:11:56,750
Així que aquesta és una manera diferent de
aplicar el mateix quadre negre exacta.

264
00:11:56,750 --> 00:11:58,570
>> Ara prengui un moment,
pausar el vídeo de nou,

265
00:11:58,570 --> 00:12:01,680
i tractar de definir sumar dos sencers,
que és l'altra funció que ens

266
00:12:01,680 --> 00:12:03,090
parlat fa un moment.

267
00:12:03,090 --> 00:12:06,440
De nou aquí, he posat la funció
declaració, per la qual cosa el punt i coma,

268
00:12:06,440 --> 00:12:08,420
i un claudàtor obert
i un arrissat tancada

269
00:12:08,420 --> 00:12:12,080
brida per indicar on anem a omplir
en els continguts de sumar dos enters,

270
00:12:12,080 --> 00:12:15,530
de manera que definim el particular
el comportament dins de la caixa de color negre.

271
00:12:15,530 --> 00:12:16,380
Així que fer una pausa en el vídeo.

272
00:12:16,380 --> 00:12:18,790
I prendre tot el temps que
cal provar i definir

273
00:12:18,790 --> 00:12:25,040
una implementació de sumar dos sencers, com
que quan la funció de sortida a un valor,

274
00:12:25,040 --> 00:12:29,209
ho fa, de fet, el retorn
la suma de les dues entrades.

275
00:12:29,209 --> 00:12:32,000
Així que igual que l'exemple anterior,
hi ha diverses maneres diferents

276
00:12:32,000 --> 00:12:34,210
que es podia aplicar afegir dos enters.

277
00:12:34,210 --> 00:12:35,130
Aquí n'hi ha un.

278
00:12:35,130 --> 00:12:37,172
Aquí a taronja tinc
només tenia alguns comments--

279
00:12:37,172 --> 00:12:38,880
Jo només he afegit alguns
comentaris per a indicar

280
00:12:38,880 --> 00:12:41,400
el que està succeint en cada línia de codi.

281
00:12:41,400 --> 00:12:45,430
Així que em declaro una variable
anomenada suma de tipus int.

282
00:12:45,430 --> 00:12:47,279
Dic suma és igual a més b.

283
00:12:47,279 --> 00:12:50,070
Aquí és on en realitat estem fent
el treball afegint A i B junts.

284
00:12:50,070 --> 00:12:51,850
I torno suma.

285
00:12:51,850 --> 00:12:56,460
I això té sentit perquè
suma és una variable de tipus int.

286
00:12:56,460 --> 00:13:00,180
I quin és el tipus de dades que aquesta
funció em diu que va a la sortida?

287
00:13:00,180 --> 00:13:00,680
Int.

288
00:13:00,680 --> 00:13:03,072
Així que estic tornant suma, que
és una variable sencera.

289
00:13:03,072 --> 00:13:06,030
I això té sentit tenint en compte el que hem
declarat i definit la nostra funció

290
00:13:06,030 --> 00:13:07,320
fer.

291
00:13:07,320 --> 00:13:09,700
>> Ara vostè també pot definir
la funció d'aquesta manera,

292
00:13:09,700 --> 00:13:15,260
int suma és igual a un plus B-- saltar aquesta
primer step-- i després, tornar suma.

293
00:13:15,260 --> 00:13:17,760
Ara vostè podria tenir també
implementat d'aquesta manera,

294
00:13:17,760 --> 00:13:19,180
que li recomano no ho recomano.

295
00:13:19,180 --> 00:13:22,540
Això és dolent per a un estil
cosa i molt mal disseny,

296
00:13:22,540 --> 00:13:24,420
però ho fa, de fet, la feina.

297
00:13:24,420 --> 00:13:30,199
Si pren aquest codi, que és int
afegir mal punt sumador de c, i l'utilitzen.

298
00:13:30,199 --> 00:13:31,990
En realitat, se li afegeix
dos enters junts.

299
00:13:31,990 --> 00:13:37,632
És una aplicació molt dolenta
d'aquest comportament en particular.

300
00:13:37,632 --> 00:13:38,340
Però funciona.

301
00:13:38,340 --> 00:13:41,200
És només per il·lustrar
al punt que no ho fem de veritat

302
00:13:41,200 --> 00:13:44,530
importa el que succeeix a l'interior
el quadre de negre, sempre

303
00:13:44,530 --> 00:13:46,510
com ho ha fet la sortida que esperem.

304
00:13:46,510 --> 00:13:48,870
Aquest és un quadre negre mal dissenyat.

305
00:13:48,870 --> 00:13:53,801
Però al final del dia, ho fa
de sortida segueix sent la suma de a més b.

306
00:13:53,801 --> 00:13:54,300
Tot bé.

307
00:13:54,300 --> 00:13:56,320
Així que ens hem declarat funcions.

308
00:13:56,320 --> 00:13:57,490
I hem funció definida.

309
00:13:57,490 --> 00:13:58,540
Així que això és molt bo.

310
00:13:58,540 --> 00:14:03,020
Ara anem a començar a utilitzar les funcions
que hem declarat i hem definit.

311
00:14:03,020 --> 00:14:05,960
Per trucar a un function-- en realitat
bastant easy-- tot el que ha de fer

312
00:14:05,960 --> 00:14:09,070
és passar-ho arguments apropiats,
arguments del tipus de dades

313
00:14:09,070 --> 00:14:11,600
que espera, i
a continuació, assignar el retorn

314
00:14:11,600 --> 00:14:15,190
valor d'aquesta funció
i esto-- excusa mi--

315
00:14:15,190 --> 00:14:19,390
assignar el valor de retorn d'aquesta funció
a alguna cosa del tipus correcte.

316
00:14:19,390 --> 00:14:22,410
>> Així que anem a fer una ullada a
això en la pràctica en un arxiu

317
00:14:22,410 --> 00:14:27,730
anomenada escurçó 1 punt c, que
Tinc en el meu CS50 IDE.

318
00:14:27,730 --> 00:14:31,042
Així que aquí està el sumador 1 punt c.

319
00:14:31,042 --> 00:14:33,500
A principis veieu que jo tinc
la meva inclou, lliures inclouen,

320
00:14:33,500 --> 00:14:35,460
norma IO, i el punt CS50 h.

321
00:14:35,460 --> 00:14:37,700
I després tinc la meva declaració de la funció.

322
00:14:37,700 --> 00:14:39,570
Aquí és on sóc
dient-li al compilador que sóc

323
00:14:39,570 --> 00:14:42,850
va a estar escrivint una
funció anomenada sumar dos punts.

324
00:14:42,850 --> 00:14:45,780
Es va a una sortida
variable de tipus sencer.

325
00:14:45,780 --> 00:14:47,360
Això és el que aquesta part és aquí.

326
00:14:47,360 --> 00:14:51,950
I després tinc dues entrades a un
i b, cadascun dels quals és un nombre sencer.

327
00:14:51,950 --> 00:14:58,250
A l'interior de la principal, li demano a l'usuari
d'entrada dient, dóna'm un sencer.

328
00:14:58,250 --> 00:15:01,040
I se'ls demana que s'oblidi
int, que és una funció que

329
00:15:01,040 --> 00:15:03,240
s'inclou a la biblioteca CS50.

330
00:15:03,240 --> 00:15:07,660
I això s'emmagatzema en
x, una variable sencera.

331
00:15:07,660 --> 00:15:09,886
>> Després impulsar per a un altre nombre enter.

332
00:15:09,886 --> 00:15:13,070
Tenim un altre sencer
i emmagatzemar que, en i.

333
00:15:13,070 --> 00:15:17,990
I després, aquí a la línia 28, que és
on realitzem la nostra crida a la funció.

334
00:15:17,990 --> 00:15:23,770
Estem dient, iguals z int
afegir 2 sencers x comes i.

335
00:15:23,770 --> 00:15:25,980
Veus per què això té sentit?

336
00:15:25,980 --> 00:15:29,710
x és una variable de tipus sencer i
i és una variable de tipus sencer.

337
00:15:29,710 --> 00:15:31,220
Així que això és bo.

338
00:15:31,220 --> 00:15:34,570
Això té sentit amb el que la nostra funció
declaració en la línia 17 es sembla.

339
00:15:34,570 --> 00:15:38,300
La llista d'entrada separada per comes
espera dos enters, a i b.

340
00:15:38,300 --> 00:15:40,300
En aquest cas, podem anomenar
ells el que vulguem.

341
00:15:40,300 --> 00:15:42,300
Simplement s'espera que dos enters.

342
00:15:42,300 --> 00:15:44,930
I x és un nombre enter i i és un nombre enter.

343
00:15:44,930 --> 00:15:45,640
Això funciona.

344
00:15:45,640 --> 00:15:48,680
>> I sabem que la funció va
a la sortida d'un sencers també.

345
00:15:48,680 --> 00:15:51,290
I així estem emmagatzemant el
sortida de la funció,

346
00:15:51,290 --> 00:15:56,050
sumar dos sencers, en un tipus sencer
variable, el que estem cridant z.

347
00:15:56,050 --> 00:16:01,980
I llavors podem dir, la suma de
i cent i cent per cent i és i.

348
00:16:01,980 --> 00:16:06,210
x, y i z respectivament
omplir els cent i de.

349
00:16:06,210 --> 00:16:08,334
Quina és la definició de
afegeixen dos enters semblen?

350
00:16:08,334 --> 00:16:09,125
És molt senzill.

351
00:16:09,125 --> 00:16:11,270
És un dels que
acabo de veure fa un segon,

352
00:16:11,270 --> 00:16:14,390
int suma és igual a una suma més b retorn.

353
00:16:14,390 --> 00:16:15,420
Funciona això?

354
00:16:15,420 --> 00:16:17,270
Salvem el fitxer.

355
00:16:17,270 --> 00:16:22,080
I després aquí al meu terminal
Vaig a fer sumador 1,

356
00:16:22,080 --> 00:16:23,000
i jo aclareixo la pantalla.

357
00:16:23,000 --> 00:16:25,791
Vaig a fer un zoom perquè sé
que és una mica difícil de veure.

358
00:16:25,791 --> 00:16:31,520

359
00:16:31,520 --> 00:16:33,770
>> Així que compilem aquest programa com sumador 1.

360
00:16:33,770 --> 00:16:37,910
Així que podem fer punt slash sumador 1.

361
00:16:37,910 --> 00:16:40,060
Dóna'm un sencer, 10.

362
00:16:40,060 --> 00:16:42,380
Dóna'm un altre sencer, 20.

363
00:16:42,380 --> 00:16:45,200
La suma de 10 i 20 és 30.

364
00:16:45,200 --> 00:16:47,615
Així que vam fer una crida a la funció amb èxit.

365
00:16:47,615 --> 00:16:55,820
Podeu executar la funció de nou, negatiu
10, 17 suma negatiu 10 i 17 és 7.

366
00:16:55,820 --> 00:16:57,120
Aquesta funció funciona.

367
00:16:57,120 --> 00:16:59,240
Té el comportament
que esperem que ho faci.

368
00:16:59,240 --> 00:17:03,610
I així hem fet un èxit
funció, definició, declaració,

369
00:17:03,610 --> 00:17:07,288
i una crida a la funció amb èxit.

370
00:17:07,288 --> 00:17:09,079
Miscel·lània Parella
punts sobre les funcions

371
00:17:09,079 --> 00:17:10,611
abans de concloure aquesta secció.

372
00:17:10,611 --> 00:17:12,319
Recordem de la nostra
discussió dels tipus de dades,

373
00:17:12,319 --> 00:17:16,109
prèviament, que les funcions
de vegades pot prendre ha entrades.

374
00:17:16,109 --> 00:17:17,930
Si aquest és el cas,
declarar la funció

375
00:17:17,930 --> 00:17:19,788
com tenir una llista buida argument.

376
00:17:19,788 --> 00:17:21,579
¿Recorda el que el
més funció comuna

377
00:17:21,579 --> 00:17:25,036
que hem vist fins al moment que pren
una llista d'arguments és nul?

378
00:17:25,036 --> 00:17:27,300
És principal.

379
00:17:27,300 --> 00:17:30,850
Recordem també que la funció a vegades
en realitat no tenen una sortida.

380
00:17:30,850 --> 00:17:34,210
En aquest cas, declarem la funció
com tenir un tipus de retorn void.

381
00:17:34,210 --> 00:17:37,880
Anem a concloure aquesta secció
fer front a un problema de la pràctica.

382
00:17:37,880 --> 00:17:39,900
>> Així que aquí està el problema presentat.

383
00:17:39,900 --> 00:17:43,630
Jo vull que escriguis una funció
anomenat triangle vàlida.

384
00:17:43,630 --> 00:17:47,410
El que aquesta funció ha de fer
és prendre tres nombres reals

385
00:17:47,410 --> 00:17:51,930
que representen les longituds dels tres
costats d'un triangle com els seus paràmetres,

386
00:17:51,930 --> 00:17:54,550
o els seus arguments, o el seu
inputs-- altre conjunt de sinònims

387
00:17:54,550 --> 00:17:57,340
que poden sorgir.

388
00:17:57,340 --> 00:18:01,120
Aquesta funció ha de
ja sigui de sortida vertader o fals

389
00:18:01,120 --> 00:18:04,960
depenent de si aquestes tres longituds
són capaços de fer un triangle.

390
00:18:04,960 --> 00:18:09,930
Recordes el tipus de dades que
utilitzem per indicar vertader o fals?

391
00:18:09,930 --> 00:18:11,436
Ara, com s'implementa això?

392
00:18:11,436 --> 00:18:13,810
Bé saben que hi ha un parell
de normes relatives a triangles

393
00:18:13,810 --> 00:18:15,480
que són realment útil saber.

394
00:18:15,480 --> 00:18:18,292
Un triangle només pot tenir
costats amb longitud positiva.

395
00:18:18,292 --> 00:18:19,000
Això té sentit.

396
00:18:19,000 --> 00:18:21,432
Probablement vostè està dient, duh.

397
00:18:21,432 --> 00:18:23,390
L'altra cosa a tenir en compte
però, és que la suma

398
00:18:23,390 --> 00:18:25,484
de les longituds de qualsevol
dos costats del triangle

399
00:18:25,484 --> 00:18:27,650
ha de ser major que la
longitud del tercer costat.

400
00:18:27,650 --> 00:18:28,690
Això és realment cert.

401
00:18:28,690 --> 00:18:34,150
No es pot tenir un triangle de costats 1,
2 i 4, per exemple, perquè més 2 gen

402
00:18:34,150 --> 00:18:36,270
no és major que 4.

403
00:18:36,270 --> 00:18:38,870
Així que aquestes són les regles que
determinar si o no els tres

404
00:18:38,870 --> 00:18:42,740
entrades poden formar concebible un triangle.

405
00:18:42,740 --> 00:18:46,360
Així que pren un parell de minuts
i declarar i definir

406
00:18:46,360 --> 00:18:49,810
aquesta funció es diu vàlida
triangle, de manera que en realitat

407
00:18:49,810 --> 00:18:51,650
té el comportament especificat aquí.

408
00:18:51,650 --> 00:18:57,030
>> Es donarà sortida a cert si aquests tres costats
són capaços que comprèn un triangle,

409
00:18:57,030 --> 00:19:01,950
i false en cas contrari
A punt per veure com ho va fer?

410
00:19:01,950 --> 00:19:04,650
Aquí hi ha una aplicació
triangle vàlid.

411
00:19:04,650 --> 00:19:05,770
No és l'únic.

412
00:19:05,770 --> 00:19:07,770
El teu pot variar lleugerament.

413
00:19:07,770 --> 00:19:11,040
Però aquest ho fa, de fet, tenen
el comportament que esperem.

414
00:19:11,040 --> 00:19:14,450
Declarem la nostra funció en el
molt superior, bool triangle vàlida

415
00:19:14,450 --> 00:19:16,630
surar x flotador i flotador z.

416
00:19:16,630 --> 00:19:18,930
Així que de nou, aquesta funció
porta tres nombres reals

417
00:19:18,930 --> 00:19:22,280
com els seus arguments, surant
variables de valor punt,

418
00:19:22,280 --> 00:19:26,510
i emet una veritable o falsa
valor, que és un booleà, el record.

419
00:19:26,510 --> 00:19:28,660
Així que per això el tipus de retorn és bool.

420
00:19:28,660 --> 00:19:30,016
Després definim la funció.

421
00:19:30,016 --> 00:19:33,140
El primer que fem és comprovar per assegurar-
que tots els costats són positius.

422
00:19:33,140 --> 00:19:37,010
Si x és menor o igual
a 0, o si i és igual a 0,

423
00:19:37,010 --> 00:19:41,050
o si z és menor o igual a 0,
que no pot possiblement ser un triangle.

424
00:19:41,050 --> 00:19:42,380
No tenen aspectes positius.

425
00:19:42,380 --> 00:19:45,790
I així podem tornar
fals en aquesta situació.

426
00:19:45,790 --> 00:19:49,010
A continuació, vam comprovar per assegurar-
que cada parell d'entrades

427
00:19:49,010 --> 00:19:51,830
és més gran que la tercera.

428
00:19:51,830 --> 00:19:54,530
>> Així que si x més i és menys
o igual a z,

429
00:19:54,530 --> 00:19:57,060
o si x més z és menor
o igual a I,

430
00:19:57,060 --> 00:20:01,730
o si i més z és menor o igual a
x, que tampoc pot haver-hi un triangle vàlida.

431
00:20:01,730 --> 00:20:03,800
Així que tornem falsa de nou.

432
00:20:03,800 --> 00:20:06,900
Suposant que passem tant dels controls
però, llavors podem tornar realitat.

433
00:20:06,900 --> 00:20:09,440
A causa de que aquestes tres costats
són capaços de returning--

434
00:20:09,440 --> 00:20:11,647
de crear un triangle vàlida.

435
00:20:11,647 --> 00:20:12,230
I això és tot.

436
00:20:12,230 --> 00:20:13,830
Ara ha declarat i definit.

437
00:20:13,830 --> 00:20:17,330
I vostè pot ser capaç d'ara
usar i cridar a aquesta funció.

438
00:20:17,330 --> 00:20:19,470
Bon treball.

439
00:20:19,470 --> 00:20:20,650
Sóc Doug Lloyd.

440
00:20:20,650 --> 00:20:22,820
Això és CS50.

441
00:20:22,820 --> 00:20:24,340