1 00:00:00,000 --> 00:00:00,499 2 00:00:00,499 --> 00:00:01,395 [REPRODUCCIÓ DE MÚSICA] 3 00:00:01,395 --> 00:00:05,590 4 00:00:05,590 --> 00:00:07,940 >> DOUG LLOYD: OK pel que un suggeriment abans de començar aquí. 5 00:00:07,940 --> 00:00:11,660 Si no has vist el vídeo en Punters és possible que vulgueu fer-ho primer. 6 00:00:11,660 --> 00:00:15,860 Com que aquest és un altre vídeo manera de treballar amb punters. 7 00:00:15,860 --> 00:00:17,574 >> Així que va a parlar sobre alguns conceptes 8 00:00:17,574 --> 00:00:19,490 que cobrim en el punters de vídeo, i estem 9 00:00:19,490 --> 00:00:21,948 passarà per sobre d'ells ara, assumint que ja estan 10 00:00:21,948 --> 00:00:23,090 tipus d'entès. 11 00:00:23,090 --> 00:00:25,440 Així que això és només la seva advertència justa que si vostè està veient aquest vídeo 12 00:00:25,440 --> 00:00:27,814 i no s'ha vist el vídeo punters, podria mena de 13 00:00:27,814 --> 00:00:29,610 volar sobre el seu cap una mica. 14 00:00:29,610 --> 00:00:32,080 I pel que podria ser millor al veure-ho en aquest ordre. 15 00:00:32,080 --> 00:00:34,710 >> Així que ja hem vist cap manera de treballar amb els punters, 16 00:00:34,710 --> 00:00:37,810 que és declarem 1 variables, i després 17 00:00:37,810 --> 00:00:42,160 declarar una altra variable, un punter variable que apunta a la mateixa. 18 00:00:42,160 --> 00:00:44,870 Per això hem creat una variable amb un nom, tenim 19 00:00:44,870 --> 00:00:48,480 creat una segona variable amb un nom, i vam assenyalar que la segona variable 20 00:00:48,480 --> 00:00:50,220 en aquest primer. 21 00:00:50,220 --> 00:00:52,370 Aquest tipus de compte amb un problema, però, pel fet que 22 00:00:52,370 --> 00:00:54,650 ens obliga a saber exactament la quantitat de memòria que estem 23 00:00:54,650 --> 00:00:57,600 necessitarà el moment nostre programa és compilat. 24 00:00:57,600 --> 00:00:58,220 >> Perquè és això? 25 00:00:58,220 --> 00:01:03,338 Perquè hem de ser capaços de nomenar o identificar totes les possibles variables 26 00:01:03,338 --> 00:01:04,129 podríem trobar. 27 00:01:04,129 --> 00:01:07,910 Pot ser que tinguem una sèrie que podria ser capaç de mantenir una gran quantitat d'informació, 28 00:01:07,910 --> 00:01:10,110 però encara no és exactament prou precís. 29 00:01:10,110 --> 00:01:12,640 Què passa si no sabem, ¿I si no tenim ni idea 30 00:01:12,640 --> 00:01:14,370 quant necessitarem en temps de compilació? 31 00:01:14,370 --> 00:01:17,020 O què si el nostre programa ho farà córrer per un temps molt llarg, 32 00:01:17,020 --> 00:01:19,810 acceptant diversos usuaris de dades, i no podem realment 33 00:01:19,810 --> 00:01:23,170 Estimem si som necessitarà 1.000 unitats? 34 00:01:23,170 --> 00:01:26,060 >> No és que puguem dir en la línia d'ordres 35 00:01:26,060 --> 00:01:28,040 introduir el nombre d'articles vostè pensa que vostè necessita. 36 00:01:28,040 --> 00:01:31,100 Bé, i si aquesta suposició no és correcta? 37 00:01:31,100 --> 00:01:34,300 Assignació de memòria dinàmica tipus de ens permet el camí 38 00:01:34,300 --> 00:01:36,867 per evitar aquest problema en particular. 39 00:01:36,867 --> 00:01:38,700 I la forma en què ho fa és mitjançant l'ús de punters. 40 00:01:38,700 --> 00:01:42,140 >> Podem utilitzar punters a accedir a dinàmicament 41 00:01:42,140 --> 00:01:45,710 memòria assignada, la memòria que és assignat com el seu programa s'està executant. 42 00:01:45,710 --> 00:01:48,290 No és assignat en temps de compilació. 43 00:01:48,290 --> 00:01:51,570 En assignar dinàmicament memòria es tracta d'una pila 44 00:01:51,570 --> 00:01:53,795 de la memòria conegut com el munt. 45 00:01:53,795 --> 00:01:56,420 Anteriorment tota la memòria que hem estat treballant amb en el curs 46 00:01:56,420 --> 00:01:59,920 ha estat venint d'una piscina de la memòria coneguda com la pila. 47 00:01:59,920 --> 00:02:02,470 Una bona manera de general tenir en mente-- i aquesta regla 48 00:02:02,470 --> 00:02:04,720 no sempre ser veritat, però gairebé gairebé 49 00:02:04,720 --> 00:02:09,940 Sempre val cert-- és que qualsevol vegada que fas un nom de variable que 50 00:02:09,940 --> 00:02:12,090 probablement viu a la pila. 51 00:02:12,090 --> 00:02:14,650 I en qualsevol moment que no ho fan donar a una variable un nom, 52 00:02:14,650 --> 00:02:19,160 que es pot veure amb la memòria dinàmica l'assignació, que viu en el munt. 53 00:02:19,160 --> 00:02:22,190 >> Ara estic una mica de presentar això com si hi ha aquestes dues piscines de memòria. 54 00:02:22,190 --> 00:02:24,740 Però és possible que hagi vist aquest diagrama, que és generalment 55 00:02:24,740 --> 00:02:27,290 una representació de el que la memòria s'assembla, 56 00:02:27,290 --> 00:02:30,373 i no anem a preocupar-se per tot les coses a la part superior i la part inferior. 57 00:02:30,373 --> 00:02:33,580 El que ens importa és aquesta part de el medi aquí, pila i pila. 58 00:02:33,580 --> 00:02:35,570 Com es pot veure per mirant aquest diagrama, 59 00:02:35,570 --> 00:02:38,390 aquests en realitat no són dos piscines separades de la memòria. 60 00:02:38,390 --> 00:02:42,757 És una piscina compartida de la memòria on s'inicia, en aquest visual 61 00:02:42,757 --> 00:02:44,590 s'inicia a la part inferior i començar a omplir 62 00:02:44,590 --> 00:02:48,040 des del fons amb la pila, i es començar a la part superior i començar a omplir 63 00:02:48,040 --> 00:02:50,072 de dalt a baix amb el munt. 64 00:02:50,072 --> 00:02:51,780 Però el que realment és la mateix grup, és només 65 00:02:51,780 --> 00:02:56,050 diferents punts, diferents ubicacions en la memòria que s'estan assignat. 66 00:02:56,050 --> 00:02:59,060 I vostè pot quedar-se sense memòria ja sigui per tenir 67 00:02:59,060 --> 00:03:01,240 el munt d'anar tot el camí a la part inferior, o tenen 68 00:03:01,240 --> 00:03:05,440 la pila d'anar tot el camí fins al cim, o que tinguin el heap i la pila 69 00:03:05,440 --> 00:03:06,740 reunir-se cara a cara. 70 00:03:06,740 --> 00:03:09,500 Tots els que pot haver condicions que fan que el seu programa 71 00:03:09,500 --> 00:03:11,030 que es quedi sense memòria. 72 00:03:11,030 --> 00:03:11,952 Així que tingues-ho en compte. 73 00:03:11,952 --> 00:03:13,660 Quan parlem de la pila i la pila 74 00:03:13,660 --> 00:03:17,880 realment estem parlant de la mateix tros general de la memòria, simplement 75 00:03:17,880 --> 00:03:21,930 diferents porcions d'aquesta memòria. 76 00:03:21,930 --> 00:03:24,910 >> Llavors, com fem perquè de forma dinàmica assignat memòria en el primer lloc? 77 00:03:24,910 --> 00:03:27,740 Com funciona el nostre programa arribar la memòria com s'està executant? 78 00:03:27,740 --> 00:03:32,660 Bé C proporciona una funció anomenada malloc, assignador de memòria, el que 79 00:03:32,660 --> 00:03:36,810 vostè fa una crida a, i es passa a quants bytes de memòria que desitgi. 80 00:03:36,810 --> 00:03:39,940 Així que si el seu programa s'està executant i vols un temps d'execució d'enters, 81 00:03:39,940 --> 00:03:46,040 és possible que Mallock quatre octets de memòria, malloc parèntesi 04:00. 82 00:03:46,040 --> 00:03:48,540 >> Mallock passarà per mirant a través de la pila, 83 00:03:48,540 --> 00:03:50,750 perquè som dinàmicament l'assignació de memòria, 84 00:03:50,750 --> 00:03:53,500 i tornarà a vostè un punter a la memòria. 85 00:03:53,500 --> 00:03:56,180 No et dóna que memory-- no dóna un nom, 86 00:03:56,180 --> 00:03:57,950 que li dóna un punter a ell. 87 00:03:57,950 --> 00:04:00,780 I per això una altra vegada he dit que és important que potser 88 00:04:00,780 --> 00:04:03,770 han vist el vídeo punters abans d'arribar massa lluny en això. 89 00:04:03,770 --> 00:04:05,940 Així malloc va va retornar un punter. 90 00:04:05,940 --> 00:04:08,950 >> Si Mallock no pot donar-li cap memòria perquè se li han acabat, 91 00:04:08,950 --> 00:04:10,645 que vaig a donar volta un punter nul. 92 00:04:10,645 --> 00:04:15,282 Te'n recordes del que passa si tractar d'eliminar la referència a un punter nul? 93 00:04:15,282 --> 00:04:17,019 Patim una fallada seg, oi? 94 00:04:17,019 --> 00:04:18,060 Això probablement no és bo. 95 00:04:18,060 --> 00:04:21,579 >> Així que cada vegada que faci una trucada a malloc que sempre, sempre, 96 00:04:21,579 --> 00:04:25,270 de comprovar si el punter hi va donar volta és nul. 97 00:04:25,270 --> 00:04:28,800 Si és així, vostè necessita per posar fi al seu programa perquè si tractes d'eliminar la referència 98 00:04:28,800 --> 00:04:31,360 el punter nul vas Hi va haver un error de segmentació 99 00:04:31,360 --> 00:04:34,380 i el seu programa és anant a estavellar totes maneres. 100 00:04:34,380 --> 00:04:37,190 Llavors, com fer que estàticament obtenir un nombre enter? 101 00:04:37,190 --> 00:04:37,730 >> int x. 102 00:04:37,730 --> 00:04:40,010 Probablement ens hem fet un munt de vegades, oi? 103 00:04:40,010 --> 00:04:43,480 Això crea una variable anomenada X que viu a la pila. 104 00:04:43,480 --> 00:04:46,190 Com obtenim dinàmicament un nombre enter? 105 00:04:46,190 --> 00:04:50,010 Int estrelles px equival malloc 4. 106 00:04:50,010 --> 00:04:53,050 >> O més apropiadament diríem int estrelles px 107 00:04:53,050 --> 00:04:57,680 mateixa mida malloc de int, només per donar una mica menys 108 00:04:57,680 --> 00:04:59,740 números màgics de tot el nostre programa. 109 00:04:59,740 --> 00:05:04,140 Això va a obtenir per a nosaltres 4 bytes de memòria de la pila, 110 00:05:04,140 --> 00:05:06,720 i el punter obtenim de nou a ell es diu px. 111 00:05:06,720 --> 00:05:08,430 I a continuació, igual que nosaltres hem fet prèviament ens 112 00:05:08,430 --> 00:05:13,966 pot eliminar la referència a px accedir a aquesta memòria. 113 00:05:13,966 --> 00:05:15,590 Com aconseguim un nombre enter d'usuari? 114 00:05:15,590 --> 00:05:17,970 Podem dir int x és igual a arribar int. 115 00:05:17,970 --> 00:05:19,930 Això és bastant senzill. 116 00:05:19,930 --> 00:05:24,030 Què passa si volem crear una matriu de x carrosses que viuen a la pila? 117 00:05:24,030 --> 00:05:28,210 surar stack_array-- aquest és el nom dels nostres claudàtors array-- x. 118 00:05:28,210 --> 00:05:32,419 Això crearà per a nosaltres un array de x carrosses que viuen a la pila. 119 00:05:32,419 --> 00:05:34,960 Podem crear una matriu de carrosses que viu en el munt, també. 120 00:05:34,960 --> 00:05:37,330 La sintaxi pot semblar un poc més molest, 121 00:05:37,330 --> 00:05:41,740 però podem dir flotador heap_array estrelles és igual 122 00:05:41,740 --> 00:05:44,360 temps malloc x la mida del flotador. 123 00:05:44,360 --> 00:05:48,160 Necessito espai suficient per emmagatzemar x valors de punt flotant. 124 00:05:48,160 --> 00:05:51,560 Així que dic que necessito 100 carrosses, o 1.000 flotadors. 125 00:05:51,560 --> 00:05:54,810 Així que en aquest cas seria 400 bytes per a 100 carros alegóricos, 126 00:05:54,810 --> 00:05:59,080 o 4.000 bytes per a 1.000 flotadors, perquè cada flotador ocupa 127 00:05:59,080 --> 00:06:01,230 4 bytes d'espai. 128 00:06:01,230 --> 00:06:05,110 >> Després de fer això que puc utilitzar el sintaxi de claudàtor a heap_array. 129 00:06:05,110 --> 00:06:08,970 De la mateixa manera que ho faria en stack_array, I pot accedir als seus elements individualment 130 00:06:08,970 --> 00:06:11,590 utilitzant heap_array zero, un heap_array. 131 00:06:11,590 --> 00:06:15,800 Però recordar la raó per la qual podem fer això es deu al fet que el nom d'una matriu en C 132 00:06:15,800 --> 00:06:19,990 és realment un punter a primer element de la matriu. 133 00:06:19,990 --> 00:06:23,480 Així que el fet que estem declarant una varietat de carrosses a la pila aquí 134 00:06:23,480 --> 00:06:24,810 en realitat és una mica enganyós. 135 00:06:24,810 --> 00:06:27,600 Realment estem en el segona línia de codi que hi ha 136 00:06:27,600 --> 00:06:32,360 També la creació d'un punter a un tros de memòria que a continuació fem una mica de treball amb. 137 00:06:32,360 --> 00:06:35,620 >> Aquí està el gran problema amb assignada dinàmicament memòria, però, 138 00:06:35,620 --> 00:06:38,360 i és per això que és molt important desenvolupar alguns bons hàbits 139 00:06:38,360 --> 00:06:39,800 quan es treballa amb ell. 140 00:06:39,800 --> 00:06:43,060 A diferència estàticament declarada la memòria, la memòria 141 00:06:43,060 --> 00:06:46,790 no es torna automàticament al sistema quan la seva funció es fa. 142 00:06:46,790 --> 00:06:49,280 Així que si tenim principal, i principal crida a una funció 143 00:06:49,280 --> 00:06:53,860 f, quan f acabats el que està fent i retorna el control del programa 144 00:06:53,860 --> 00:06:58,810 tornar al principal, tota la memòria que f utilitzada es retorna. 145 00:06:58,810 --> 00:07:01,250 Es pot utilitzar de nou per algun altre programa, 146 00:07:01,250 --> 00:07:04,250 o alguna altra funció que es torna a trucar més tard a la principal. 147 00:07:04,250 --> 00:07:06,970 Podeu utilitzar aquesta mateixa memòria una altra vegada. 148 00:07:06,970 --> 00:07:09,620 >> Si dinàmicament assignar memòria encara 149 00:07:09,620 --> 00:07:14,380 vostè ha de dir-li explícitament la sistema que hagi acabat amb ell. 150 00:07:14,380 --> 00:07:18,370 Es va a aferrar-se a ell per a vostè, el que podria conduir a un problema de vostès corrent 151 00:07:18,370 --> 00:07:19,290 de la memòria. 152 00:07:19,290 --> 00:07:22,179 I, de fet, de vegades ens referim a això com una pèrdua de memòria. 153 00:07:22,179 --> 00:07:24,970 I de vegades aquestes pèrdues de memòria en realitat pot ser molt devastador 154 00:07:24,970 --> 00:07:27,020 per al rendiment del sistema. 155 00:07:27,020 --> 00:07:31,120 >> Si vostè és un usuari freqüent d'Internet podria utilitzar certs navegadors web, 156 00:07:31,120 --> 00:07:35,630 i no donaré noms aquí, però hi ha alguns navegadors web per aquí 157 00:07:35,630 --> 00:07:39,150 que són coneguts per tenir realment pèrdues de memòria que no et fixes. 158 00:07:39,150 --> 00:07:44,570 I si vostè deixa el seu navegador oberta per a un període molt llarg de temps, dia 159 00:07:44,570 --> 00:07:48,060 i dies, o setmanes, de vegades podria donar-se compte que el seu sistema 160 00:07:48,060 --> 00:07:49,790 està funcionant molt, molt lentament. 161 00:07:49,790 --> 00:07:54,640 I la raó d'això és que el navegador ha assignat memòria, 162 00:07:54,640 --> 00:07:57,320 però llavors no li va dir al sistema que es fa amb ella. 163 00:07:57,320 --> 00:08:01,000 I pel que deixa menys memòria disponible per a tots els seus altres programes 164 00:08:01,000 --> 00:08:04,480 a haver de compartir, perquè ets leaking-- que navegador web 165 00:08:04,480 --> 00:08:06,755 programa té una fuita de memòria. 166 00:08:06,755 --> 00:08:08,880 Com ens donem memòria de nou quan hàgim acabat amb ella? 167 00:08:08,880 --> 00:08:10,838 Bé, afortunadament, és un manera molt fàcil de fer-ho. 168 00:08:10,838 --> 00:08:11,710 Ens alliberem ella. 169 00:08:11,710 --> 00:08:15,020 Hi ha una funció anomenada gratuïta, accepta un punter a la memòria, 170 00:08:15,020 --> 00:08:16,010 i estem a punt per sortir. 171 00:08:16,010 --> 00:08:18,310 >> Així que diguem que estem en el mitjà del nostre programa, 172 00:08:18,310 --> 00:08:21,970 volem malloc 50 caràcters. 173 00:08:21,970 --> 00:08:25,710 Volem malloc una matriu que pot capaç de contenir 50 caràcters. 174 00:08:25,710 --> 00:08:29,109 I quan arribem a un punter de nou a que, el nom d'aquest punter és la paraula. 175 00:08:29,109 --> 00:08:30,900 Fem el que som va a fer amb la paraula, 176 00:08:30,900 --> 00:08:33,440 i després, quan estem fet que només alliberem ella. 177 00:08:33,440 --> 00:08:37,460 I ara que hem tornat els 50 bytes de la memòria de tornada al sistema. 178 00:08:37,460 --> 00:08:40,147 Alguna altra funció pot utilitzar-los. 179 00:08:40,147 --> 00:08:43,480 Nosaltres no hem de preocupar-nos per tenir una pèrdua de memòria, ja hem alliberat paraula. 180 00:08:43,480 --> 00:08:46,639 Hem donat a la memòria de nou, així que hem acabat de treballar amb ell. 181 00:08:46,639 --> 00:08:48,430 Així que hi ha tres regles d'or que han 182 00:08:48,430 --> 00:08:51,700 s'ha de tenir en compte sempre que estigui assignació dinàmica de memòria 183 00:08:51,700 --> 00:08:52,990 amb malloc. 184 00:08:52,990 --> 00:08:56,480 Cada bloc de memòria que que malloc ha de ser alliberat 185 00:08:56,480 --> 00:08:58,430 abans del seu programa acaba de córrer. 186 00:08:58,430 --> 00:09:02,029 Ara, de nou, en l'aparell o al IDE aquest tipus de passa per a vostè de totes maneres 187 00:09:02,029 --> 00:09:04,820 quan usted-- això va a succeir de totes maneres quan s'acaba el programa, 188 00:09:04,820 --> 00:09:06,880 tota la memòria es donarà a conèixer. 189 00:09:06,880 --> 00:09:10,750 Però és en general bona codificació la pràctica de sempre, quan hagi acabat, 190 00:09:10,750 --> 00:09:13,810 alliberar el que has mallocd. 191 00:09:13,810 --> 00:09:16,690 >> Dit això, les úniques coses que tens mallocd ha de ser alliberat. 192 00:09:16,690 --> 00:09:19,880 Si es declara estàticament 1 nombre sencer, int x punt i coma, 193 00:09:19,880 --> 00:09:23,500 que viu a la pila, que no llavors voler alliberar x. 194 00:09:23,500 --> 00:09:25,970 Així úniques coses que vostè ha mallocd ha de ser alliberat. 195 00:09:25,970 --> 00:09:28,960 >> I finalment, no fer alguna cosa lliure dues vegades. 196 00:09:28,960 --> 00:09:31,170 Això pot conduir a una altra situació estranya. 197 00:09:31,170 --> 00:09:33,530 Així que tot el que has mallocd ha de ser alliberat. 198 00:09:33,530 --> 00:09:36,000 Només les coses que vostè ha malloc ha de ser alliberat. 199 00:09:36,000 --> 00:09:38,730 I no fer alguna cosa lliure dues vegades. 200 00:09:38,730 --> 00:09:43,660 >> Així que anem a anar a través d'un exemple aquí del que alguns assignen dinàmicament 201 00:09:43,660 --> 00:09:46,122 la memòria podria ser similar mixta en amb una mica de memòria estàtica. 202 00:09:46,122 --> 00:09:47,080 Què podria passar aquí? 203 00:09:47,080 --> 00:09:48,913 Vegi si pot seguir al llarg i endevinin què és 204 00:09:48,913 --> 00:09:51,720 ocorrerà a mesura que avancem a través de totes aquestes línies de codi. 205 00:09:51,720 --> 00:09:53,980 >> Per això diem int m. 206 00:09:53,980 --> 00:09:54,840 Què passa aquí? 207 00:09:54,840 --> 00:09:56,339 Bé, això és bastant senzill. 208 00:09:56,339 --> 00:09:59,650 Crec una variable sencera anomenada m. 209 00:09:59,650 --> 00:10:01,400 Acoloreixo és verd, perquè aquest és el color 210 00:10:01,400 --> 00:10:03,730 que utilitzo quan estic parlant sobre variables senceres. 211 00:10:03,730 --> 00:10:05,160 És una caixa. 212 00:10:05,160 --> 00:10:08,400 Es diu m, i es pot emmagatzemar sencers a l'interior de la mateixa. 213 00:10:08,400 --> 00:10:12,400 >> I si després dir int estrelles 1? 214 00:10:12,400 --> 00:10:13,530 Bé, això és bastant similar. 215 00:10:13,530 --> 00:10:15,780 Estic creant una caixa trucada. 216 00:10:15,780 --> 00:10:19,100 És capaç de celebració int estrelles, els punters a enters. 217 00:10:19,100 --> 00:10:21,570 Així que estic pintar de verd-ish també. 218 00:10:21,570 --> 00:10:24,140 >> Sé que té alguna cosa a veure amb un sencer, 219 00:10:24,140 --> 00:10:25,852 però ella mateixa no és un enter. 220 00:10:25,852 --> 00:10:27,310 Però és més o menys la mateixa idea. 221 00:10:27,310 --> 00:10:28,101 He creat una caixa. 222 00:10:28,101 --> 00:10:30,070 Tots dos dret ara viuen a la pila. 223 00:10:30,070 --> 00:10:32,520 Jo els he donat dos noms. 224 00:10:32,520 --> 00:10:36,750 >> int estrelles b és igual grandària malloc de int. 225 00:10:36,750 --> 00:10:38,560 Aquest podria ser una mica difícil. 226 00:10:38,560 --> 00:10:44,110 Tome un segon i pensar en el que seria esperar que passi en aquest diagrama. 227 00:10:44,110 --> 00:10:50,210 int estrelles b és igual grandària malloc de int. 228 00:10:50,210 --> 00:10:51,940 >> Bé, això no es limita a crear una caixa. 229 00:10:51,940 --> 00:10:53,800 En realitat, això crea dues caixes. 230 00:10:53,800 --> 00:10:58,670 I es vincula, també estableix un punt en una relació. 231 00:10:58,670 --> 00:11:02,240 Hem assignat un bloc de la memòria en el munt. 232 00:11:02,240 --> 00:11:05,940 Observi que el quadre de dalt a la dreta allà no té un nom. 233 00:11:05,940 --> 00:11:06,760 >> Ens mallocd ella. 234 00:11:06,760 --> 00:11:08,050 Existeix en el munt. 235 00:11:08,050 --> 00:11:10,090 Però b té un nom. 236 00:11:10,090 --> 00:11:11,950 És una variable punter anomenat b. 237 00:11:11,950 --> 00:11:13,910 Que viu a la pila. 238 00:11:13,910 --> 00:11:18,250 >> Així que és un tros de la memòria que apunta a un altre. 239 00:11:18,250 --> 00:11:21,840 b conté l'adreça d'aquest bloc de memòria. 240 00:11:21,840 --> 00:11:23,757 No té un nom en cas contrari. 241 00:11:23,757 --> 00:11:24,590 Però apunta a la mateixa. 242 00:11:24,590 --> 00:11:29,760 Així que quan diem int estrelles b és igual a mida malloc de int, que allà mateix, 243 00:11:29,760 --> 00:11:33,490 aquesta fletxa que va aparèixer en la costat dret hi ha, tota aquesta cosa, 244 00:11:33,490 --> 00:11:36,740 Vaig a haver de sembli de nou, és el que passa. 245 00:11:36,740 --> 00:11:39,341 Tot això succeeix en aquesta sola línia de codi. 246 00:11:39,341 --> 00:11:41,340 Ara anem a arribar poc més senzill de nou. 247 00:11:41,340 --> 00:11:43,330 un signe igual a m. 248 00:11:43,330 --> 00:11:46,280 Recordes el que és un és igual signe m és? 249 00:11:46,280 --> 00:11:48,920 Bé, això és una obté la direcció del m. 250 00:11:48,920 --> 00:11:54,150 O dit més esquemàtica, uns punts a m. 251 00:11:54,150 --> 00:11:56,360 >> 1 és igual a b. 252 00:11:56,360 --> 00:11:57,560 Acceptar així que aquí està un altre. 253 00:11:57,560 --> 00:11:59,230 A és igual a b. 254 00:11:59,230 --> 00:12:02,260 ¿Què passarà el diagrama d'aquest temps? 255 00:12:02,260 --> 00:12:04,330 >> Bo recordar que el treballa l'operador d'assignació 256 00:12:04,330 --> 00:12:08,960 assignant el valor al dret a la valor a l'esquerra. 257 00:12:08,960 --> 00:12:14,820 Així que en lloc d'un senyalador per m, una empresa apunta al mateix lloc que els punts b. 258 00:12:14,820 --> 00:12:18,900 1 no apunta a B, A assenyala els punts on b. 259 00:12:18,900 --> 00:12:25,280 >> Si una punta a B que faria han estat un símbol d'unió és igual a b. 260 00:12:25,280 --> 00:12:28,150 Però en lloc d'una és igual a b just vol dir que aib són ara 261 00:12:28,150 --> 00:12:31,770 apuntant a la mateixa direcció, perquè a l'interior de b és només una direcció. 262 00:12:31,770 --> 00:12:35,004 I ara a l'interior d'un és la mateixa direcció. 263 00:12:35,004 --> 00:12:37,170 m és igual a 10, probablement el cosa més senzilla 264 00:12:37,170 --> 00:12:38,690 que hem fet en una mica. 265 00:12:38,690 --> 00:12:40,460 Poseu el 10 en el quadre. 266 00:12:40,460 --> 00:12:45,640 Estrella b és igual a m més 2, recorden des la nostra punters de vídeo disponible què l'estrella b significa. 267 00:12:45,640 --> 00:12:50,230 Anem a eliminar la referència b i put algun valor en aquesta posició de memòria. 268 00:12:50,230 --> 00:12:51,860 En aquest cas 12. 269 00:12:51,860 --> 00:12:55,300 >> Així que quan ens dereference un punt de Recordem que només viatgem per la fletxa. 270 00:12:55,300 --> 00:12:58,205 O dit d'una altra manera, anar a aquesta adreça de memòria 271 00:12:58,205 --> 00:12:59,580 i manipulem d'alguna manera. 272 00:12:59,580 --> 00:13:00,830 Posem algun valor en allà. 273 00:13:00,830 --> 00:13:03,960 En aquest cas l'estrella b és igual a m més 2 és només 274 00:13:03,960 --> 00:13:08,230 anar a la variable apuntada per b, anar a la memòria apuntada per b, 275 00:13:08,230 --> 00:13:11,750 i posar m més 2 aquí, 12. 276 00:13:11,750 --> 00:13:14,970 >> Ara allibero b. 277 00:13:14,970 --> 00:13:16,490 Què passa quan gratuït B? 278 00:13:16,490 --> 00:13:18,800 Recordeu el que vaig dir mitjans lliures. 279 00:13:18,800 --> 00:13:21,920 Què estic dient quan m'allibero b? 280 00:13:21,920 --> 00:13:23,410 >> Ja he acabat de treballar amb ell, no? 281 00:13:23,410 --> 00:13:25,702 Jo essencialment renunciar a la memòria. 282 00:13:25,702 --> 00:13:26,910 M'adono volta al sistema. 283 00:13:26,910 --> 00:13:33,010 No necessito més això és el que els estic dient, ¿d'acord? 284 00:13:33,010 --> 00:13:37,390 >> Ara bé, si jo dic una estrella és igual a 11 és probable que pugui 285 00:13:37,390 --> 00:13:40,460 ja dir-li que una cosa dolenta que passarà aquí, oi? 286 00:13:40,460 --> 00:13:44,160 I de fet si ho intentés que probablement patiria un error de segmentació. 287 00:13:44,160 --> 00:13:47,140 Perquè ara, tot i que prèviament que tros de memòria 288 00:13:47,140 --> 00:13:50,220 era una cosa que tenia l'accés a, en aquest punt 289 00:13:50,220 --> 00:13:54,590 ara estic accedir a la memòria que no és legal perquè tingui accés. 290 00:13:54,590 --> 00:13:57,330 >> I a mesura que probablement recordar, quan accedim a la memòria 291 00:13:57,330 --> 00:14:00,000 que no se suposa que tocar, aquesta és la causa més comuna 292 00:14:00,000 --> 00:14:01,860 d'una segmentació criticar. I així el meu programa 293 00:14:01,860 --> 00:14:05,170 s'estavellaria si tractava de fer això. 294 00:14:05,170 --> 00:14:09,910 Així que de nou és una bona idea per obtenir bona pràctiques i els bons hàbits arrelats 295 00:14:09,910 --> 00:14:12,920 quan es treballa amb malloc i lliure, de manera que vostè no pateix segmentació 296 00:14:12,920 --> 00:14:15,310 falles, i que s'utilitzen seva assignats dinàmicament 297 00:14:15,310 --> 00:14:17,370 memòria de forma responsable. 298 00:14:17,370 --> 00:14:20,300 >> Sóc Doug Lloyd això és CS50. 299 00:14:20,300 --> 00:14:21,947