1
00:00:00,000 --> 00:00:02,395
>> [REPRODUCCIÓ DE MÚSICA]

2
00:00:02,395 --> 00:00:05,750

3
00:00:05,750 --> 00:00:06,506
>> DOUG LLOYD: OK.

4
00:00:06,506 --> 00:00:08,880
Hem treballat amb nombres enters,
hem treballat amb personatges,

5
00:00:08,880 --> 00:00:11,930
hem treballat carrosses,
dobles, cadenes i bools.

6
00:00:11,930 --> 00:00:14,870
Hem esgotat gairebé tot
dels [inaudible] tipus que

7
00:00:14,870 --> 00:00:17,100
han estat a disposició de nosaltres tot el temps.

8
00:00:17,100 --> 00:00:19,430
Però ara volem fer alguna cosa més.

9
00:00:19,430 --> 00:00:20,210
Com ho fem?

10
00:00:20,210 --> 00:00:22,560
Com creem diferents tipus de dades?

11
00:00:22,560 --> 00:00:26,130
Podem fer-ho utilitzant estructures.

12
00:00:26,130 --> 00:00:30,180
Així estructures ens permeten unificar
variables de diferents tipus

13
00:00:30,180 --> 00:00:34,810
en una sola, nou tipus de variable,
que podem assignar el seu propi nom de tipus.

14
00:00:34,810 --> 00:00:37,570
Aquest és un molt fort
cosa és ser capaç de fer,

15
00:00:37,570 --> 00:00:40,900
perquè ara podem grup
elements de diferents tipus de dades

16
00:00:40,900 --> 00:00:43,910
junts de tenir una connexió lògica.

17
00:00:43,910 --> 00:00:46,440
Hem estat capaços de fer això
amb arranjaments de tipus, no?

18
00:00:46,440 --> 00:00:49,540
Podem agrupar variables
del mateix tipus de dades

19
00:00:49,540 --> 00:00:53,410
junts en una unitat gran
de la memòria, una matriu.

20
00:00:53,410 --> 00:00:56,660
>> Però no hem estat capaços de barrejar
fins a diferents tipus de dades junts.

21
00:00:56,660 --> 00:01:02,610
No podem, per exemple, associar un nombre enter,
i un caràcter, i un doble de tot

22
00:01:02,610 --> 00:01:05,330
en el mateix i
trucar a que una sola unitat.

23
00:01:05,330 --> 00:01:08,830
Però amb estructures, o
a què es refereix amb freqüència com estructures,

24
00:01:08,830 --> 00:01:09,585
que realment pot.

25
00:01:09,585 --> 00:01:12,370
Així que una estructura és una espècie
així com una variable de super.

26
00:01:12,370 --> 00:01:16,530
És una variable que conté
altres variables dins d'ella.

27
00:01:16,530 --> 00:01:19,650
Així que aquí està un exemple de
una estructura molt simple.

28
00:01:19,650 --> 00:01:23,380
Això és el que la sintaxi seria
vol crear una estructura per a un cotxe.

29
00:01:23,380 --> 00:01:25,250
Ara, anem a anar a través de la sintaxi aquí.

30
00:01:25,250 --> 00:01:27,400
Struct, aquesta és la
paraula clau que indica

31
00:01:27,400 --> 00:01:30,270
que estic creant un nou tipus de dades aquí.

32
00:01:30,270 --> 00:01:33,860
En particular, el nom del tipus de dades és
serà un cotxe estructura, com veurem.

33
00:01:33,860 --> 00:01:36,640
Però aquest és el tipus de punta
off al compilador que aquesta

34
00:01:36,640 --> 00:01:42,440
com un grup de variables que es va
per ser considerat part del mateix tipus

35
00:01:42,440 --> 00:01:44,010
en un minut.

36
00:01:44,010 --> 00:01:46,340
>> Cotxes, només el nom de l'estructura.

37
00:01:46,340 --> 00:01:50,590
Un cop més, el tipus de dades que aquí es va
ser acte estructura, no només cotxe.

38
00:01:50,590 --> 00:01:53,060
Però si vostè té diferent--
si crea múltiples estructures

39
00:01:53,060 --> 00:01:56,950
en el mateix programa, cal
distingir entre struct i struct.

40
00:01:56,950 --> 00:02:00,140
Així cotxe struct, jo també podria tenir
struct estudiant, per exemple,

41
00:02:00,140 --> 00:02:01,790
en el mateix programa.

42
00:02:01,790 --> 00:02:05,980
Dins de les claus són
tots els camps anomenats,

43
00:02:05,980 --> 00:02:07,954
o els membres de l'estructura.

44
00:02:07,954 --> 00:02:10,370
Així que quins són algunes de les coses
que són inherents en un cotxe?

45
00:02:10,370 --> 00:02:15,270
Bé, en general té un any, ha
un nom de model, i una placa de matrícula,

46
00:02:15,270 --> 00:02:18,000
1 odòmetre que en general té
cert nombre de milles en ell,

47
00:02:18,000 --> 00:02:19,225
i potser una mida de motor.

48
00:02:19,225 --> 00:02:23,570
I com es pot veure, estic barrejant
sencers i caràcters i dobles.

49
00:02:23,570 --> 00:02:26,420
Estan tots van a ser
part d'aquest nou tipus de dades.

50
00:02:26,420 --> 00:02:29,750
>> Finalment, l'última cosa que heu de fer,
no s'oblidi d'aquest petit punt i coma

51
00:02:29,750 --> 00:02:30,290
al final.

52
00:02:30,290 --> 00:02:34,380
Després que acabem de definir l'estructura,
hem de posar un punt i coma al final.

53
00:02:34,380 --> 00:02:37,325
És una sintàctica molt comú
error, perquè amb una funció,

54
00:02:37,325 --> 00:02:40,200
per exemple, només tindria
clau d'obrir, tancar claudàtor.

55
00:02:40,200 --> 00:02:42,950
No posa un punt i coma al
final d'una definició de funció.

56
00:02:42,950 --> 00:02:46,430
Això s'assembla a una funció
definició, però no ho és,

57
00:02:46,430 --> 00:02:49,653
i així el punt i coma allà
és només un recordatori que vostè

58
00:02:49,653 --> 00:02:52,440
hagi de posar-ho allà, perquè
el compilador no ho farà d'una altra manera

59
00:02:52,440 --> 00:02:53,510
saber què fer amb ell.

60
00:02:53,510 --> 00:02:56,160
És un error molt comú
fer accidentalment

61
00:02:56,160 --> 00:02:58,570
quan s'està definint en primer lloc les estructures.

62
00:02:58,570 --> 00:02:59,500
>> D'ACORD.

63
00:02:59,500 --> 00:03:02,824
Així que en general definim les nostres estructures
a la part superior dels nostres programes

64
00:03:02,824 --> 00:03:05,490
perquè estan probablement va
per a ser utilitzat per múltiples funcions.

65
00:03:05,490 --> 00:03:08,850
No volem definir un
struct interior d'una funció,

66
00:03:08,850 --> 00:03:12,110
perquè llavors podem only-- la
àmbit d'aplicació de l'estructura realment

67
00:03:12,110 --> 00:03:13,790
només existeix dins d'aquesta funció.

68
00:03:13,790 --> 00:03:17,450
Probablement ens agradaria definir una estructura
perquè puguem utilitzar-lo en múltiples funcions,

69
00:03:17,450 --> 00:03:20,670
o potser en múltiples
els arxius que estan vinculats entre si

70
00:03:20,670 --> 00:03:22,920
per crear el nostre programa únic.

71
00:03:22,920 --> 00:03:24,920
A vegades també lloc
de definir l'estructura

72
00:03:24,920 --> 00:03:27,961
a la part superior, on vostè posa el seu
lliura inclou i la seva lliura defineix,

73
00:03:27,961 --> 00:03:32,080
per exemple, és possible que els va posar en
arxius punt h separades, que després

74
00:03:32,080 --> 00:03:35,020
lliura inclou a tu mateix.

75
00:03:35,020 --> 00:03:37,620
>> Així que tenim estructures, però ara
hem d'aconseguir dins d'ells.

76
00:03:37,620 --> 00:03:39,800
Com aconseguim l'interior de
una estructura per a l'accés

77
00:03:39,800 --> 00:03:43,530
els sub-variables, les variables
que hi ha dins de l'estructura?

78
00:03:43,530 --> 00:03:46,810
Bé, tenim alguna cosa que es diu
l'operador punt, el que ens permet

79
00:03:46,810 --> 00:03:50,990
per accedir als camps de l'estructura.

80
00:03:50,990 --> 00:03:55,490
Així, per exemple, diguem que he declarat
meves dades de l'estructura de tipus algun lloc

81
00:03:55,490 --> 00:03:59,020
a la part superior del meu programa, o potser en
un arxiu de punts h que tinc lliures inclòs.

82
00:03:59,020 --> 00:04:03,360
Doncs si jo vull crear un nou
variable d'aquest tipus de dades, puc dir,

83
00:04:03,360 --> 00:04:06,260
struct cotxe, el meu cotxe, punt i coma.

84
00:04:06,260 --> 00:04:11,580
Igual que jo pogués dir int
x, o el nom de cadena de punt i coma.

85
00:04:11,580 --> 00:04:18,100
>> El tipus de dades que aquí és struct cotxe,
el nom de la variable és el meu cotxe,

86
00:04:18,100 --> 00:04:23,770
i després puc utilitzar l'operador punt per
accedir als diversos camps del meu cotxe.

87
00:04:23,770 --> 00:04:27,494
Així que puc dir que el meu cotxe
dot any és igual a 2.011.

88
00:04:27,494 --> 00:04:28,410
Això és perfectament bé.

89
00:04:28,410 --> 00:04:34,210
Any, si vostè recorda, es va definir com un
camp sencer a l'interior d'aquesta estructura de cotxe

90
00:04:34,210 --> 00:04:35,200
tipus de dades.

91
00:04:35,200 --> 00:04:39,966
Així que qualsevol variable de les dades struct cotxe
tipus, com el meu cotxe, puc dir que el meu cotxe

92
00:04:39,966 --> 00:04:44,030
any de punts iguals i després assignar
que algun valor sencer de 2011.

93
00:04:44,030 --> 00:04:47,290
El meu plat punt del cotxe és igual CS50.

94
00:04:47,290 --> 00:04:51,180
El meu punt targeta odòmetre
és igual a 50.505 punt i coma.

95
00:04:51,180 --> 00:04:53,270
Tots aquests són
perfectament bé i això és

96
00:04:53,270 --> 00:04:57,802
com accedim a la
camps de l'estructura.

97
00:04:57,802 --> 00:05:00,260
Estructures, però, no cal
que es crearà a la pila.

98
00:05:00,260 --> 00:05:02,950
Igual que qualsevol altra variable, que
pot assignar dinàmicament ells.

99
00:05:02,950 --> 00:05:06,309
Si tenim un programa que podria
estar generant moltes estructures,

100
00:05:06,309 --> 00:05:08,100
no sabem quants
necessitarem,

101
00:05:08,100 --> 00:05:10,800
llavors hem de dinàmicament
assignar aquestes estructures

102
00:05:10,800 --> 00:05:12,960
com el nostre programa s'està executant.

103
00:05:12,960 --> 00:05:16,600
I pel que si tindrem accés a la
camps d'una estructura en aquest context,

104
00:05:16,600 --> 00:05:20,660
recordem que primer hem d'eliminar la referència
el punter a l'estructura,

105
00:05:20,660 --> 00:05:24,810
i després una vegada que eliminar la referència al
punter, llavors pot accedir als camps.

106
00:05:24,810 --> 00:05:26,830
Si tan sols tenim una
Punter a l'estructura,

107
00:05:26,830 --> 00:05:32,120
no podem dir que el camp de punt punter
Nom i vam aconseguir el que estem buscant.

108
00:05:32,120 --> 00:05:34,259
Aquí hi ha el pas addicional d'eliminació de referències.

109
00:05:34,259 --> 00:05:36,050
Així que diguem que
en lloc de la previous--

110
00:05:36,050 --> 00:05:38,770
igual que l'exemple anterior,
en lloc de declarar que

111
00:05:38,770 --> 00:05:43,680
a la pila, cotxe struct, el meu
cotxe, punt i coma, dic struct cotxe,

112
00:05:43,680 --> 00:05:48,020
estrella, un punter a una
struct cotxe va cridar al meu cotxe,

113
00:05:48,020 --> 00:05:51,250
és la mateixa mida malloc de struct cotxe.

114
00:05:51,250 --> 00:05:54,950
Mida de anem a esbrinar quants
bytes del seu nou tipus de dades ocupa.

115
00:05:54,950 --> 00:05:58,570
No necessàriament només es necessita utilitzar
mida, ample, int o char, o qualsevol

116
00:05:58,570 --> 00:05:59,715
dels tipus de dades incorporats.

117
00:05:59,715 --> 00:06:02,090
El compilador és prou intel·ligent
per esbrinar quants bytes

118
00:06:02,090 --> 00:06:04,170
són requerits per la seva nova estructura.

119
00:06:04,170 --> 00:06:09,610
Així que malloc mi una unitat de memòria
prou gran com per contenir un cotxe struct,

120
00:06:09,610 --> 00:06:12,410
i em dóna un punter cap enrere
a aquest bloc de memòria,

121
00:06:12,410 --> 00:06:16,090
i que el punter s'assigna al meu cotxe.

122
00:06:16,090 --> 00:06:18,050
>> Ara, si vull accedir
els camps del meu cotxe,

123
00:06:18,050 --> 00:06:22,615
La primera vegada que eliminar la referència del meu cotxe usant
l'operador eliminar la referència, estel

124
00:06:22,615 --> 00:06:26,620
que hem vist dels punters
vídeos, i després després d'eliminar la referència,

125
00:06:26,620 --> 00:06:32,200
llavors puc utilitzar l'operador punt per
accedir als diversos camps del meu cotxe.

126
00:06:32,200 --> 00:06:35,490
Estrella meu cotxe dot any és igual a 2.011.

127
00:06:35,490 --> 00:06:38,480
Això tindria l'efecte
volem que en aquest cas,

128
00:06:38,480 --> 00:06:41,960
perquè hem dinàmicament
assignat el meu cotxe.

129
00:06:41,960 --> 00:06:43,610
>> Això és una mica molest, però, ¿no?

130
00:06:43,610 --> 00:06:44,818
Hi ha un procés de 2 passos ara.

131
00:06:44,818 --> 00:06:47,460
Ara hem de dereference--
tenim un operador de l'estrella,

132
00:06:47,460 --> 00:06:48,910
i tenim un operador punt.

133
00:06:48,910 --> 00:06:51,660
I com era d'esperar, ja que
C programadors estimen camins més curts

134
00:06:51,660 --> 00:06:53,740
de fer les coses, hi ha un
camí més curt per fer això.

135
00:06:53,740 --> 00:06:57,790
Hi ha un altre operador anomenat fletxa,
el que fa que aquest procés sigui molt més fàcil.

136
00:06:57,790 --> 00:07:00,750
La forma de fletxa funciona és
Primer es desreferencias

137
00:07:00,750 --> 00:07:03,560
el punter de l'esquerra
costat de l'operador,

138
00:07:03,560 --> 00:07:06,620
i després, després d'haver desreferenciado
el punter a l'esquerra,

139
00:07:06,620 --> 00:07:09,620
s'accedeix al camp de la dreta.

140
00:07:09,620 --> 00:07:14,170
I així prèviament teníem aquest tipus
de l'estrella del meu cotxe esquitxen tota aquesta matèria,

141
00:07:14,170 --> 00:07:15,880
com havia molt a fer allà.

142
00:07:15,880 --> 00:07:22,040
Però el que en canvi sí que podem fer és esto--
el meu cotxe fletxa any és igual a 2.011.

143
00:07:22,040 --> 00:07:23,580
>> Un cop més, què està passant aquí?

144
00:07:23,580 --> 00:07:25,720
En primer lloc, estic dereferencing meu cotxe.

145
00:07:25,720 --> 00:07:27,810
Que al seu torn, és un punter aquí.

146
00:07:27,810 --> 00:07:31,270
Llavors, després d'haver
desreferenciado meu cotxe,

147
00:07:31,270 --> 00:07:35,130
a continuació, pot accedir als camps
any, la placa, i el odòmetre

148
00:07:35,130 --> 00:07:40,020
de la mateixa manera que vaig poder abans de tenir primer
estrella usada per eliminar la referència del meu cotxe,

149
00:07:40,020 --> 00:07:42,020
i el punt d'accés al camp.

150
00:07:42,020 --> 00:07:45,290
Així que vostè pot tenir estructures, que
pot tenir punters a estructures,

151
00:07:45,290 --> 00:07:48,360
i vostè té maneres d'accedir
els camps d'aquestes estructures,

152
00:07:48,360 --> 00:07:52,600
si vostè té punters a
ells o les pròpies variables.

153
00:07:52,600 --> 00:07:57,640
Dot o fletxa, depenent de
com es va declarar la variable.

154
00:07:57,640 --> 00:08:00,510
Sóc Doug Lloyd, això és CS50.

155
00:08:00,510 --> 00:08:01,975