1 00:00:00,000 --> 00:00:05,152 2 00:00:05,152 --> 00:00:07,360 DOUG LLOYD: Si van veure nostre vídeo imprimació internet, 3 00:00:07,360 --> 00:00:10,020 Em va deixar una mica d'un cliffhanger parlant d'internet 4 00:00:10,020 --> 00:00:11,857 i com és un sistema de protocols. 5 00:00:11,857 --> 00:00:14,190 Bé, anem a parlar de la primer d'aquests protocols que 6 00:00:14,190 --> 00:00:15,710 en realitat comprèn la internet. 7 00:00:15,710 --> 00:00:18,490 I curiosament, és anomenat el Protocol d'Internet, 8 00:00:18,490 --> 00:00:20,960 que en general ens referim com a IP. 9 00:00:20,960 --> 00:00:24,810 >> Així que l'Internet, com ja he dit, és un xarxa interconnectada, una internet, 10 00:00:24,810 --> 00:00:28,990 que és en realitat diverses xarxes entrellaçats i acordar d'alguna manera 11 00:00:28,990 --> 00:00:31,490 per comunicar-se un amb l'altre. 12 00:00:31,490 --> 00:00:33,220 Què és això d'alguna manera estic parlant? 13 00:00:33,220 --> 00:00:34,720 Bé, aquest és el protocol d'Internet. 14 00:00:34,720 --> 00:00:39,190 Això dicta com la informació és transmesa des del punt A al punt B. 15 00:00:39,190 --> 00:00:43,410 I això és una mena d'estat de unir-se a la xarxa d'internet 16 00:00:43,410 --> 00:00:45,830 està acordant seguir aquest protocol quan les necessitats d'informació 17 00:00:45,830 --> 00:00:49,330 per moure del punt A al punt B. 18 00:00:49,330 --> 00:00:51,700 >> Així que al final d'aquest internet imprimació vídeo, 19 00:00:51,700 --> 00:00:55,320 Li vaig mostrar aquesta imatge de el que l'internet era. 20 00:00:55,320 --> 00:00:58,649 I en una petita escala, això és en realitat, probablement bastant exacte. 21 00:00:58,649 --> 00:01:01,190 Aquesta podria ser la forma en tres xarxes en realitat parlar entre ells. 22 00:01:01,190 --> 00:01:02,570 Però és una mica enganyós. 23 00:01:02,570 --> 00:01:04,845 I la raó és una mica enganyosa és porque-- si 24 00:01:04,845 --> 00:01:07,220 simplement numerar les xarxes per nom de la conveniència aquí 25 00:01:07,220 --> 00:01:10,350 i ens desfem de tota la resta i només se centren en la networks-- 26 00:01:10,350 --> 00:01:13,750 És una mica enganyós, ja que implica que els tres tenen la xarxa 27 00:01:13,750 --> 00:01:15,280 una connexió entre si. 28 00:01:15,280 --> 00:01:16,365 >> Un està connectat a dos. 29 00:01:16,365 --> 00:01:17,610 Dos està connectat a tres. 30 00:01:17,610 --> 00:01:18,990 I tres està connectat a un. 31 00:01:18,990 --> 00:01:20,823 I quan parlo de una connexió aquí, estic 32 00:01:20,823 --> 00:01:23,920 parlant d'un físic, connexió per cable. 33 00:01:23,920 --> 00:01:25,170 Tenim sense fils. 34 00:01:25,170 --> 00:01:28,390 Però és molt poc pràctic per dades a transmetre sense fils 35 00:01:28,390 --> 00:01:29,440 sobre una gran escala. 36 00:01:29,440 --> 00:01:35,200 I així, en algun moment, que confia en en la tecnologia, com cables de telèfon amb cable, 37 00:01:35,200 --> 00:01:39,980 cables de fibra òptica, diverses tecnologies que estan connectar físicament 38 00:01:39,980 --> 00:01:41,560 punt A al punt B. 39 00:01:41,560 --> 00:01:44,110 >> I en una petita escala com esto-- això podria ser exacta, 40 00:01:44,110 --> 00:01:46,480 però a mesura que la imatge es posa una mica més gran, anem ara 41 00:01:46,480 --> 00:01:49,410 imaginar que tenim sis xarxes diferents. 42 00:01:49,410 --> 00:01:52,740 Si això és cert, ara tenim alguna cosa com això per a cada xarxa 43 00:01:52,740 --> 00:01:55,100 per ser connectat a cada altra xarxa. 44 00:01:55,100 --> 00:01:58,540 I si ens fixem, totes les xarxes té cinc fletxes connectats a ell. 45 00:01:58,540 --> 00:02:01,450 Així que tot està connectat a cada una altra xarxa. 46 00:02:01,450 --> 00:02:05,840 >> Només tenim sis xarxes aquí, i ja mirar quant cablejat 47 00:02:05,840 --> 00:02:08,630 hem de fer servir, oi? 48 00:02:08,630 --> 00:02:12,650 I el Internet consisteix en molt més que sis xarxes. 49 00:02:12,650 --> 00:02:17,410 No podem donar-nos el luxe de cablejar cada la xarxa a l'altra xarxa, 50 00:02:17,410 --> 00:02:20,940 especialment tenint en compte alguns aquestes xarxes abasten oceans, oi? 51 00:02:20,940 --> 00:02:23,810 Si estem tractant de connectar-se a una xarxa a Àsia oa Europa, 52 00:02:23,810 --> 00:02:27,502 anem a haver de abastar tot un oceà. 53 00:02:27,502 --> 00:02:29,460 Necessitarem utilitzar cables en algun moment, 54 00:02:29,460 --> 00:02:33,900 però volem minimitzar el nombre de cables que realment fem servir. 55 00:02:33,900 --> 00:02:36,690 No volem enviar una milió de cables a través de l'oceà, 56 00:02:36,690 --> 00:02:40,700 perquè costen milions de dòlars cada un a la picada. 57 00:02:40,700 --> 00:02:44,430 I tan ràpidament, no seríem capaços per proporcionar l'internet més. 58 00:02:44,430 --> 00:02:47,080 Així que hem de tenir una altra camí per a totes les xarxes 59 00:02:47,080 --> 00:02:49,730 per parlar amb tots els altres xarxa o en cas contrari 60 00:02:49,730 --> 00:02:51,784 tenen peces d'internet que estan desconnectats 61 00:02:51,784 --> 00:02:53,200 d'altres peces de la internet. 62 00:02:53,200 --> 00:02:55,150 I això no és el que volem. 63 00:02:55,150 --> 00:02:57,890 Però no vull tenir tots ells connectats entre si. 64 00:02:57,890 --> 00:03:00,760 >> I aquí és on els routers vénen en joc. 65 00:03:00,760 --> 00:03:02,870 Podem utilitzar routers de la següent manera. 66 00:03:02,870 --> 00:03:05,150 ¿I si en comptes de cada xarxa d'estar físicament 67 00:03:05,150 --> 00:03:09,700 connectat a cada altra xarxa, tingut aquestes peces intermèdies, on 68 00:03:09,700 --> 00:03:12,460 Es van connectar les xarxes a aquests intermediaris, que 69 00:03:12,460 --> 00:03:14,840 estan connectats a un parell de xarxes. 70 00:03:14,840 --> 00:03:19,290 Així que en lloc de tenir-ne un connectar-se a dos, tres, quatre, cinc, sis, potser un 71 00:03:19,290 --> 00:03:21,360 es connecta a un router, que potser es connecta 72 00:03:21,360 --> 00:03:23,840 a un o dos d'aquests xarxes, però també 73 00:03:23,840 --> 00:03:25,850 potser es connecta a una altra routers, que també 74 00:03:25,850 --> 00:03:28,510 es connectarà a aquestes altres xarxes. 75 00:03:28,510 --> 00:03:31,160 >> I el treball del encaminador és-- que conté informació 76 00:03:31,160 --> 00:03:34,620 anomenada taula d'enrutament que dicta on fer 77 00:03:34,620 --> 00:03:37,250 Vaig si veig a una adreça IP en particular? 78 00:03:37,250 --> 00:03:41,080 Si veig una adreça IP de partida amb quatre, em vaig a anar per aquest camí. 79 00:03:41,080 --> 00:03:45,250 Si he vist adreça IP a partir de 1 des, em vaig a anar per aquest camí. 80 00:03:45,250 --> 00:03:49,230 No necessitem estar connectats físicament a la xarxa el número quatre 81 00:03:49,230 --> 00:03:52,010 o nombre de xarxa 12 en aquest exemple. 82 00:03:52,010 --> 00:03:53,941 Només sabem general on volem anar. 83 00:03:53,941 --> 00:03:57,190 I si ho penses bé, aquesta és una espècie de similar al concepte de la recursió 84 00:03:57,190 --> 00:03:59,445 que parlem quan estàvem parlant que 85 00:03:59,445 --> 00:04:04,060 en C. No vaig a connectar exactament a on vols anar. 86 00:04:04,060 --> 00:04:08,130 Jo només vaig a moure un pas per més a prop d'on vostè vol anar. 87 00:04:08,130 --> 00:04:11,739 I vaig a deixar que algú més tracte amb resoldre la resta del problema. 88 00:04:11,739 --> 00:04:14,780 Vaig a resoldre aquest petit tros de el problema i ajornar la resta d'ella 89 00:04:14,780 --> 00:04:15,940 a una altra persona. 90 00:04:15,940 --> 00:04:19,240 Així que la informació d'enrutament és en realitat tipus de similar a la recursivitat. 91 00:04:19,240 --> 00:04:24,010 Si això és un concepte que entén bé, potser aquesta analogia ajudaria. 92 00:04:24,010 --> 00:04:26,950 >> Així que donem una ullada a aquest exemple de xarxes 93 00:04:26,950 --> 00:04:30,130 de nou i assumeixen que, de nou, utilitzarem els mateixos sis 94 00:04:30,130 --> 00:04:31,470 xarxes, un al sis. 95 00:04:31,470 --> 00:04:34,220 Així que anem a dir que cada Adreça IP a la xarxa d'un 96 00:04:34,220 --> 00:04:36,200 comença amb un punt alguna cosa. 97 00:04:36,200 --> 00:04:38,800 I anem a dir que no hi ha alguna altra cosa que 98 00:04:38,800 --> 00:04:42,110 s'ocupa de com tots els sistemes estan connectats a la xarxa un. 99 00:04:42,110 --> 00:04:46,000 Ens preocupem per la connexió de tots aquestes xarxes juntes en una internet. 100 00:04:46,000 --> 00:04:49,350 Així que cada dispositiu que és connectat a la xarxa d'un 101 00:04:49,350 --> 00:04:53,460 té una adreça IP que comenci per un punt i després altres tres nombres. 102 00:04:53,460 --> 00:04:56,300 >> Aquesta és una generalització de les coses funcionen realment. 103 00:04:56,300 --> 00:04:58,260 És una mica més precís que això. 104 00:04:58,260 --> 00:05:00,760 Però això ha de donar-li una idea general del que Internet 105 00:05:00,760 --> 00:05:02,637 Protocol en realitat està fent. 106 00:05:02,637 --> 00:05:04,220 Així que aquest va ser l'esquema que teníem abans. 107 00:05:04,220 --> 00:05:06,410 Aquest va ser el sistema que no era sostenible. 108 00:05:06,410 --> 00:05:07,760 Fins i tot sis, això podria estar bé. 109 00:05:07,760 --> 00:05:11,990 Però si arribem a 10 o 20 o 50, estem va a estar mentint un munt de cables. 110 00:05:11,990 --> 00:05:15,139 I 50 no és encara també fins i tot la punta de l'iceberg 111 00:05:15,139 --> 00:05:16,680 pel que fa al nombre de xarxes que tenim. 112 00:05:16,680 --> 00:05:18,510 Així que aquest model és insostenible. 113 00:05:18,510 --> 00:05:20,660 No podem seguir amb això. 114 00:05:20,660 --> 00:05:23,200 >> Així que anem a adoptar en el seu lloc aquest model en el qual ens desfem 115 00:05:23,200 --> 00:05:28,030 de tots els cables entre el xarxes i ens afegeixen routers. 116 00:05:28,030 --> 00:05:30,210 Així doncs, aquestes caixes grogues representen routers. 117 00:05:30,210 --> 00:05:32,550 I el seu treball és moure informació general 118 00:05:32,550 --> 00:05:36,040 més a prop d'on se suposa que ha d'anar. 119 00:05:36,040 --> 00:05:40,330 I potser es tracta de les connexions que aquestes xarxes tenen. 120 00:05:40,330 --> 00:05:43,670 I potser es tracta de les taules que es construeixen en els routers. 121 00:05:43,670 --> 00:05:47,870 >> Així que si ens comencem per mirar en xarxa un, per exemple, 122 00:05:47,870 --> 00:05:50,450 bàsicament el que diu és que si Alguna vegada veig una direcció que 123 00:05:50,450 --> 00:05:54,300 no s'inicia amb un un-- això és el que l'únic punt d'exclamació o de l'explosió 124 00:05:54,300 --> 00:05:58,550 ningú allà, no un-- vaig fer-ho passar a un router. 125 00:05:58,550 --> 00:06:00,680 I a partir d'aquí, el router pot prendre una decisió. 126 00:06:00,680 --> 00:06:04,570 El router diu si veig un, estic passarà a la xarxa número u. 127 00:06:04,570 --> 00:06:07,610 Aquesta és la fletxa verda en direcció a l'esquerra al sortir d'aquesta caixa forta i amunt. 128 00:06:07,610 --> 00:06:09,660 >> Si veig un dos-- això és la fletxa tipus d'encapçalament 129 00:06:09,660 --> 00:06:11,950 a la part superior dreta cap el network-- porpra 130 00:06:11,950 --> 00:06:14,920 si veig a una adreça IP començant amb un dos, 131 00:06:14,920 --> 00:06:16,920 Vaig a anar cap a les dues de la xarxa. 132 00:06:16,920 --> 00:06:21,250 Si veig un tres, quatre, cinc, o un six-- això és que la fletxa vermella que surt 133 00:06:21,250 --> 00:06:25,800 de la part superior esquerra router-- no estic connectat a tres, quatre, cinc, o sis. 134 00:06:25,800 --> 00:06:28,897 Però conec a algú que és o que és una mica més a prop d'allà. 135 00:06:28,897 --> 00:06:31,230 Així que només vaig a dir, cada vegada que veig una adreça IP 136 00:06:31,230 --> 00:06:33,810 començant amb tres, quatre, 5, o sis, només sóc 137 00:06:33,810 --> 00:06:35,250 va a enviar a aquest router. 138 00:06:35,250 --> 00:06:38,090 Així que vaig a moure una mica més a prop de on se suposa que anar i deixar 139 00:06:38,090 --> 00:06:39,830 que tenen a veure amb el problema del router. 140 00:06:39,830 --> 00:06:42,980 >> I com es pot veure- si volia fer una pausa aquí i trace-- 141 00:06:42,980 --> 00:06:47,600 es pot arribar a qualsevol altre punt de la xarxa des d'on es trobi. 142 00:06:47,600 --> 00:06:50,190 Els sis xarxes pot encara connectar-se a una altra xarxa cada 143 00:06:50,190 --> 00:06:52,250 però no són físicament connectat més. 144 00:06:52,250 --> 00:06:54,046 Són ara els passos intermedis. 145 00:06:54,046 --> 00:06:56,170 Bé, és clar que hi ha una compensació de la velocitat, no? 146 00:06:56,170 --> 00:06:58,240 Si un era directament connectat a sis, que no ho faria 147 00:06:58,240 --> 00:07:00,390 haver d'anar a través de dues routers en el camí. 148 00:07:00,390 --> 00:07:03,377 Així que pot ser capaç d'obtenir el connexió una mica més ràpid. 149 00:07:03,377 --> 00:07:05,210 Però potser aquesta disjuntiva val la pena, no? 150 00:07:05,210 --> 00:07:09,850 Si serà tan car en termes de cost real, dòlars 151 00:07:09,850 --> 00:07:13,150 i centaus, filferro de física totes aquestes xarxes junts, 152 00:07:13,150 --> 00:07:16,150 potser una mica més d'un desacceleració de la velocitat està bé. 153 00:07:16,150 --> 00:07:18,530 Podem tolerar això. 154 00:07:18,530 --> 00:07:22,490 >> Així que de nou, en aquest exemple que estàvem just parlant, cap de les xarxes 155 00:07:22,490 --> 00:07:24,086 connectar directament entre si tots. 156 00:07:24,086 --> 00:07:25,960 Podria tenir sido-- potser en aquest exemple 157 00:07:25,960 --> 00:07:28,659 que podríem haver fet perquè potser la xarxa d'un i dos eren 158 00:07:28,659 --> 00:07:29,450 directament connectats. 159 00:07:29,450 --> 00:07:30,410 I això seria a D'acord. 160 00:07:30,410 --> 00:07:33,040 Algunes xarxes són físicament connectat a altres xarxes. 161 00:07:33,040 --> 00:07:34,940 Però no tots són connectats entre si. 162 00:07:34,940 --> 00:07:37,360 Es basen en la routers-- en aquest exemple-- particular, 163 00:07:37,360 --> 00:07:40,899 per distribuir la comunicació des del punt A al punt B. 164 00:07:40,899 --> 00:07:43,190 En una petita scale-- com ho estem parlant de aquí-- 165 00:07:43,190 --> 00:07:45,850 aquesta configuració en realitat podria ser més ineficient que només 166 00:07:45,850 --> 00:07:47,420 que té connexions directes. 167 00:07:47,420 --> 00:07:52,547 Però en gran escala, podem escalar el sistema molt millor. 168 00:07:52,547 --> 00:07:55,130 És realment va a reduir la nostra cost de la infraestructura de xarxa 169 00:07:55,130 --> 00:07:59,450 tenir routers intermedis el treball és per moure el trànsit des de l'emissor 170 00:07:59,450 --> 00:08:03,500 al receptor, des del punt A al punt B, en comparació amb el cablejat de tot el món 171 00:08:03,500 --> 00:08:05,320 junts. 172 00:08:05,320 --> 00:08:07,380 >> Així que donem una ullada a un exemple d'informació 173 00:08:07,380 --> 00:08:09,220 viatjar usant aquest protocol d'Internet. 174 00:08:09,220 --> 00:08:15,250 Diguem que estic físicament ubicat a IP 1.208.12.37 175 00:08:15,250 --> 00:08:17,450 així que jo existeixo en algun lloc de la xarxa. 176 00:08:17,450 --> 00:08:19,260 I vull enviar un missatge a vostè. 177 00:08:19,260 --> 00:08:23,085 I estàs en els cinc xarxa en 5.188.109.14. 178 00:08:23,085 --> 00:08:26,210 La seva adreça IP fa específicament no la matèria, però en aquest exemple particular 179 00:08:26,210 --> 00:08:29,740 estem parlant d'aquesta generalització del que el protocol d'Internet és tot 180 00:08:29,740 --> 00:08:30,429 s'acosta. 181 00:08:30,429 --> 00:08:32,720 Vostè està en el cinc per la xarxa, i estic a la xarxa. 182 00:08:32,720 --> 00:08:36,309 Com es pot veure, no estem connectats entre si en absolut. 183 00:08:36,309 --> 00:08:37,335 >> Així que començo a terme. 184 00:08:37,335 --> 00:08:38,710 I vull que li enviï un missatge. 185 00:08:38,710 --> 00:08:41,650 I així, d'alguna manera em comunico aquest missatge al router. 186 00:08:41,650 --> 00:08:44,039 El router és el que en realitat té l'adreça IP. 187 00:08:44,039 --> 00:08:45,955 I està mirant on se suposa que ha d'anar. 188 00:08:45,955 --> 00:08:47,655 Anem a cinc alguna cosa de punts. 189 00:08:47,655 --> 00:08:49,780 Així que ara vaig a començar utilitzant mi-- o el router, 190 00:08:49,780 --> 00:08:53,370 més aviat, es va a començar a utilitzar el seu taula de router per passar informació al llarg. 191 00:08:53,370 --> 00:08:59,149 Es veu que 5 no és un, per la qual cosa diu que passaré a aquest noi. 192 00:08:59,149 --> 00:09:00,690 Llavors aquest tipus ha de prendre una decisió. 193 00:09:00,690 --> 00:09:01,520 On aniré? 194 00:09:01,520 --> 00:09:03,705 Bé, no és un un, així que no estic va moure a la xarxa. 195 00:09:03,705 --> 00:09:04,770 I no és un dos. 196 00:09:04,770 --> 00:09:06,478 Jo no em vaig a moure a les dues de la xarxa. 197 00:09:06,478 --> 00:09:07,410 S'inicia amb un cinc. 198 00:09:07,410 --> 00:09:09,500 Jo no estic connectat a 5, diu aquest router. 199 00:09:09,500 --> 00:09:12,950 I així que només vaig a fer-ho passar A-- Vaig a anar per aquest camí. 200 00:09:12,950 --> 00:09:15,462 Aquí és on grups de tres i 04:05 i sisos van. 201 00:09:15,462 --> 00:09:16,920 I vaig a deixar que aquest acord tipus amb ell. 202 00:09:16,920 --> 00:09:18,710 Vaig a arribar una mica més a prop a on se suposa que ha d'anar. 203 00:09:18,710 --> 00:09:21,350 Sé que se suposa que ha d'anar en aquesta direcció general. 204 00:09:21,350 --> 00:09:23,110 Però potser aquest tipus pot tractar amb ell. 205 00:09:23,110 --> 00:09:23,840 D'ACORD. 206 00:09:23,840 --> 00:09:24,650 Així que aquest noi es veu. 207 00:09:24,650 --> 00:09:27,580 Ell diu: OK, aquesta IP direcció comença amb un cinc. 208 00:09:27,580 --> 00:09:31,590 Bé, jo estic connectat a tres i que 06:00, així que no puc aconseguir el missatge directament 209 00:09:31,590 --> 00:09:32,780 on ha d'anar. 210 00:09:32,780 --> 00:09:36,970 Però aquest altre router per allà, em saber si ho enviament quatre i cinc, 211 00:09:36,970 --> 00:09:38,430 pot gestionar aquests. 212 00:09:38,430 --> 00:09:41,269 >> Per tant, passa al llarg pel camí. 213 00:09:41,269 --> 00:09:44,310 I després aquest router diu, bé, estic connectats a les xarxes de quatre i cinc. 214 00:09:44,310 --> 00:09:45,727 Així que, sí, puc ajudar-te. 215 00:09:45,727 --> 00:09:47,810 Vaig a prendre la seva adreça IP que comença amb un cinc. 216 00:09:47,810 --> 00:09:49,450 Vaig a donar-li als cinc xarxa. 217 00:09:49,450 --> 00:09:53,220 Els cinc xarxa fer algun treball en la seva fi i donar el missatge a vostè. 218 00:09:53,220 --> 00:09:56,580 I ara que hem èxit transmet un missatge de la meva part 219 00:09:56,580 --> 00:09:58,930 a vostè, utilitzant el protocol d'Internet. 220 00:09:58,930 --> 00:10:03,020 >> De nou, molt generalitzada per als propòsits il·lustratiu pel que fa al que està passant. 221 00:10:03,020 --> 00:10:05,840 Però això és més o menys com el Protocol d'Internet funciona. 222 00:10:05,840 --> 00:10:08,050 Els routers saben en general, on enviar- 223 00:10:08,050 --> 00:10:11,170 i enviarà un pas al llarg del manera, aconseguir que cada vegada més a prop 224 00:10:11,170 --> 00:10:15,130 al seu destí fins que un router està connectat físicament 225 00:10:15,130 --> 00:10:17,990 a la xarxa o la direcció o el que sigui 226 00:10:17,990 --> 00:10:21,600 en qüestió i li dóna allà. 227 00:10:21,600 --> 00:10:28,780 >> Ara, en general, a excepció de molt, molt petits, petits missatges, 228 00:10:28,780 --> 00:10:31,830 que no va a enviar com una gran part de les dades. 229 00:10:31,830 --> 00:10:34,870 Si t'estic enviant un email-- molt de correu electrònic, 230 00:10:34,870 --> 00:10:37,270 dir-- que no va a prendre tot aquest correu electrònic, 231 00:10:37,270 --> 00:10:40,660 paquet cap amunt en una bola o un paquet o el que sigui, 232 00:10:40,660 --> 00:10:43,460 i enviar que tota cosa per la xarxa. 233 00:10:43,460 --> 00:10:46,580 >> Primer de tot, la tramesa d'informació al llarg de la xarxa és car. 234 00:10:46,580 --> 00:10:47,560 No se sumen. 235 00:10:47,560 --> 00:10:49,760 I com més gran sigui el tros, més costós 236 00:10:49,760 --> 00:10:53,240 és moure cada pas del camí. 237 00:10:53,240 --> 00:10:55,260 I si hi ha alguna manera una desacceleració i després 238 00:10:55,260 --> 00:10:58,010 hi ha aquesta giant-- una mena si vostè està conduint a la carretera 239 00:10:58,010 --> 00:11:00,246 i hi ha aquest camió gegant tipus de bloquejar el camí 240 00:11:00,246 --> 00:11:03,370 i vostè no pot aconseguir al voltant d'ell a un i altre carril, ja que és una espècie de cap a fora. 241 00:11:03,370 --> 00:11:05,227 S'alenteix tothom per darrere d'ell. 242 00:11:05,227 --> 00:11:07,060 Però els cotxes petits, si eren tots els cotxes petits, 243 00:11:07,060 --> 00:11:10,290 que podria ser capaç de moure, si aquesta analogia tipus d'ajuda 244 00:11:10,290 --> 00:11:11,650 una mica. 245 00:11:11,650 --> 00:11:17,170 >> Així que un gran bloc en el sistema pot tots molt lent una altra cap avall. 246 00:11:17,170 --> 00:11:20,570 I així ho IP va a fer es divideix aquestes dades en paquets. 247 00:11:20,570 --> 00:11:26,560 Es va a aprofitar aquesta gran email o transferència FTP o una transferència d'arxius, 248 00:11:26,560 --> 00:11:28,700 o potser m'estic fent una sol·licitar a un navegador web 249 00:11:28,700 --> 00:11:30,205 perquè vull una foto del gat. 250 00:11:30,205 --> 00:11:33,570 I va prendre aquest sol·licitud o que el correu electrònic o l'arxiu 251 00:11:33,570 --> 00:11:37,950 i dividir-la en moltes peces i enviar totes les peces per separat. 252 00:11:37,950 --> 00:11:41,120 Així que, de fet, estic omplint la carretera amb un munt de cotxes petits, que poden tots 253 00:11:41,120 --> 00:11:47,320 moure en lloc d'un gran camió que podria, si alguna cosa surt malament, 254 00:11:47,320 --> 00:11:49,970 escanyar el trànsit per a tots els altres. 255 00:11:49,970 --> 00:11:51,850 >> Un altre efecte secundari d'això és que si hi ha 256 00:11:51,850 --> 00:11:57,170 algun tipus de catàstrofe fracàs i alguna cosa surt malament 257 00:11:57,170 --> 00:11:58,890 i el paquet es cau. 258 00:11:58,890 --> 00:12:01,670 Alguna cosa va fallar i el missatge no pot ser comunicat. 259 00:12:01,670 --> 00:12:04,090 El router pot ser que tenia massa coses a entrar. 260 00:12:04,090 --> 00:12:05,340 No podia fer malabars amb tot. 261 00:12:05,340 --> 00:12:06,840 I pel que només, literalment, el va deixar caure. 262 00:12:06,840 --> 00:12:08,630 Això és una espècie d'analogia, oi? 263 00:12:08,630 --> 00:12:10,046 >> Té un munt de coses a fer. 264 00:12:10,046 --> 00:12:12,010 Ha passar informació del punt A al punt 265 00:12:12,010 --> 00:12:14,090 B. No som els únics dos gent a l'Internet, 266 00:12:14,090 --> 00:12:16,264 el que ha de processar una gran quantitat de trànsit. 267 00:12:16,264 --> 00:12:19,430 I si no té prou mans, no pot esbrinar el que està fent, 268 00:12:19,430 --> 00:12:21,350 que només podria deixar alguna cosa. 269 00:12:21,350 --> 00:12:23,570 Per tant, es pot fer una altra cosa. 270 00:12:23,570 --> 00:12:25,390 Té massa coses. 271 00:12:25,390 --> 00:12:29,560 >> Si tinguéssim el nostre missatge com una enorme bloc i això va ser el que ens va deixar, 272 00:12:29,560 --> 00:12:31,770 ara hem d'enviar el missatge de nou. 273 00:12:31,770 --> 00:12:34,500 I ara estem possiblement causant de nou trànsit. 274 00:12:34,500 --> 00:12:37,640 I correm el risc que enorme bloc es va deixar caure de nou. 275 00:12:37,640 --> 00:12:41,060 Però si els de dades es divideix en paquets i deixem caure una d'aquestes, 276 00:12:41,060 --> 00:12:45,100 que és molt menys costós enviar aquest paquet un cop més en oposició 277 00:12:45,100 --> 00:12:47,220 a tota la cosa una vegada més. 278 00:12:47,220 --> 00:12:51,680 Així IP és responsable d'aconseguir la informació des del punt A al punt B 279 00:12:51,680 --> 00:12:54,500 i també trencar el informació en trossos petits 280 00:12:54,500 --> 00:12:57,880 de manera que la xarxa no està excessivament gravat. 281 00:12:57,880 --> 00:13:00,760 >> IP també es coneix com una protocol sense connexió. 282 00:13:00,760 --> 00:13:05,350 No és necessàriament una trajectòria definida des de l'emissor al receptor o vice 283 00:13:05,350 --> 00:13:05,850 versa. 284 00:13:05,850 --> 00:13:08,808 Ara, en aquest exemple hem parlat aproximadament, en realitat hi ha una sola manera 285 00:13:08,808 --> 00:13:11,020 per arribar a totes les xarxes. 286 00:13:11,020 --> 00:13:13,110 Així que en aquest particular, il·lustració, hi ha en realitat 287 00:13:13,110 --> 00:13:15,560 és una ruta definida a partir de punt A al punt B. 288 00:13:15,560 --> 00:13:19,270 Però podem canviar això amb només fer una modificació als dos routers 289 00:13:19,270 --> 00:13:22,640 a l'esquerra per l'addició d'aquest condició a les taules del router. 290 00:13:22,640 --> 00:13:24,960 >> Ara noti que a partir de el router dalt a l'esquerra, 291 00:13:24,960 --> 00:13:29,340 en realitat hi ha dues maneres de tractar amb un quatre o un cinc per adreça IP. 292 00:13:29,340 --> 00:13:33,100 Es pot baixar a la part inferior esquerra router, o pot anar a la dreta, 293 00:13:33,100 --> 00:13:34,090 al router dreta. 294 00:13:34,090 --> 00:13:35,532 Compta amb múltiples opcions. 295 00:13:35,532 --> 00:13:37,240 I això és en realitat tipus d'una bona cosa 296 00:13:37,240 --> 00:13:39,690 perquè fa que la nostra la xarxa més sensible. 297 00:13:39,690 --> 00:13:42,510 >> Si per exemple- que és una mena GPS. 298 00:13:42,510 --> 00:13:44,760 Si alguna vegada has estat conducció a la carretera 299 00:13:44,760 --> 00:13:49,610 i de sobte el seu GPS adverteix que el trànsit està per davant, 300 00:13:49,610 --> 00:13:51,230 vol evitar que si es pot. 301 00:13:51,230 --> 00:13:53,710 I perquè pugui recalcular la ruta. 302 00:13:53,710 --> 00:14:00,330 I una xarxa router, en A més de tenir la informació 303 00:14:00,330 --> 00:14:05,110 sobre on paquets s'ha anar o on les dades han d'anar, 304 00:14:05,110 --> 00:14:09,140 també hi ha una espècie d'aquest pols en general sobre l'estat de la seva xarxa local. 305 00:14:09,140 --> 00:14:13,930 ¿Què passarà si enviament que per aquest camí davant d'aquest camí? 306 00:14:13,930 --> 00:14:19,640 >> I així, a la llum de trànsit pesat situacions a la xarxa, potser 307 00:14:19,640 --> 00:14:22,630 Les coses es posaran més encaminat a forma ineficient o una forma més general 308 00:14:22,630 --> 00:14:24,939 forma ineficient, perquè si anem a la forma regular, 309 00:14:24,939 --> 00:14:26,480 que serà una gran quantitat de trànsit. 310 00:14:26,480 --> 00:14:28,470 La carretera està completament encallat. 311 00:14:28,470 --> 00:14:30,880 Així que potser el que farem és en canvi prendre camins secundaris, que 312 00:14:30,880 --> 00:14:33,070 normalment prendria un molt més temps, però ningú de 313 00:14:33,070 --> 00:14:34,320 realment utilitzant els camins secundaris. 314 00:14:34,320 --> 00:14:37,300 I així podem ruta els nostres paquets d'aquesta manera. 315 00:14:37,300 --> 00:14:40,190 >> Així que no tots els paquets d'una gran part de les dades 316 00:14:40,190 --> 00:14:42,620 podria prendre el mateix camí de del principi fins al final. 317 00:14:42,620 --> 00:14:45,080 I la nostra xarxa esdevé molt més sensible 318 00:14:45,080 --> 00:14:49,720 si les nostres taules de router permeten existeix en haver múltiples opcions per on anar. 319 00:14:49,720 --> 00:14:53,054 No estem depenent de que un camió en moviment fora del camí. 320 00:14:53,054 --> 00:14:55,970 Podem sortir de la autopista al següent sortida i agafar un camí diferent. 321 00:14:55,970 --> 00:15:01,250 I així, el tipus de protocol d'Internet d'ara fa una mica d'això, també. 322 00:15:01,250 --> 00:15:05,110 >> Així que això és el bàsic de el Protocol d'Internet. 323 00:15:05,110 --> 00:15:07,780 Però hi ha una més assumpte que tractar, la qual 324 00:15:07,780 --> 00:15:10,810 és el que passa si no abandonem un paquet? 325 00:15:10,810 --> 00:15:14,490 Com sabem que anem enviar aquest paquet de nou? 326 00:15:14,490 --> 00:15:15,750 Oi? 327 00:15:15,750 --> 00:15:18,632 Bé, Protocol d'Internet no garanteix el lliurament. 328 00:15:18,632 --> 00:15:20,590 Estarem en funció en un altre protocol 329 00:15:20,590 --> 00:15:25,027 per fer front a aquesta crida Transmission Control Protocol, TCP. 330 00:15:25,027 --> 00:15:27,110 I parlarem sobre Control de Transmissió 331 00:15:27,110 --> 00:15:29,470 Protocol en el següent vídeo. 332 00:15:29,470 --> 00:15:30,460 Sóc Doug Lloyd. 333 00:15:30,460 --> 00:15:32,350 Això és CS50. 334 00:15:32,350 --> 00:15:34,253