1
00:00:07,710 --> 00:00:11,120
[Powered by Google Translate] En aquest vídeo vaig a introduir alguns nous components

2
00:00:11,120 --> 00:00:13,630
que s'utilitzarà per construir el seu primer circuit.

3
00:00:13,630 --> 00:00:17,810
Després entrarem en l'entorn de desenvolupament Arduino

4
00:00:17,810 --> 00:00:21,250
i aprendre algunes de les seves característiques bàsiques.

5
00:00:21,250 --> 00:00:28,350
Finalment anem a codificar el nostre programa d'microcontrolador primer i pujar-lo al nostre Arduino.

6
00:00:28,350 --> 00:00:30,400
Anem a començar.

7
00:00:30,400 --> 00:00:37,500
>> El primer component que hem familiaritzar-nos amb el protoboard sense soldadura.

8
00:00:37,500 --> 00:00:42,590
Aquesta protoboard ens permet fer prototips i provar els nostres circuits

9
00:00:45,190 --> 00:00:51,900
simplement col · locant les puntes o extrems dels components interns d'aquests forats diminuts anomenats sockets.

10
00:00:51,900 --> 00:00:58,000
És important tenir en compte que les lletres i els números corren al llarg del perímetre de la placa.

11
00:01:00,670 --> 00:01:04,760
Això és perquè els sòcols de cada fila numerada estan connectats

12
00:01:04,760 --> 00:01:13,260
el que significa 1A fila a fila 1E, per exemple,

13
00:01:13,260 --> 00:01:20,570
rebran el mateix corrent, però, les files no estan connectats l'un a l'altre.

14
00:01:23,920 --> 00:01:28,330
>> El següent component és la resistència que té els puroposes primaris

15
00:01:28,330 --> 00:01:31,280
de limitació de corrent i dividint la tensió.

16
00:01:31,280 --> 00:01:36,530
Utilitzem resistències perquè no tots els components acceptar el mateix nivell de voltatge

17
00:01:36,530 --> 00:01:39,220
que la font d'alimentació proporciona.

18
00:01:39,220 --> 00:01:45,190
Quan un voltatge constant s'aplica als terminals de la resistència,

19
00:01:45,190 --> 00:01:51,040
la quantitat de corrent que permet que flueixi a través d'ella es determina per la seva resistència

20
00:01:51,040 --> 00:01:53,360
que es mesura en ohms.

21
00:01:53,360 --> 00:01:57,520
Així ohms més resultats amb menys corrent.

22
00:01:57,520 --> 00:02:01,720
Per tal de trobar la manera de calcular la quantitat de resistència en ohms

23
00:02:01,720 --> 00:02:05,900
una resistència que s'aplica, simplement mirar els seus ratlles de color

24
00:02:05,900 --> 00:02:08,500
que s'emboliquen al voltant de la carcassa exterior.

25
00:02:08,500 --> 00:02:14,200
El valor de resistència pot ser llegit pels primers 3 franges de color.

26
00:02:14,200 --> 00:02:22,040
Cada color té un valor especificat de 0, ser negre, i 9, sent blanc.

27
00:02:22,040 --> 00:02:26,770
Vostè pot trobar més informació sobre aquests valors des de l'enllaç proporcionat.

28
00:02:26,770 --> 00:02:33,530
Hi ha també una quarta franja que ve ja sigui en or, plata, o només en blanc.

29
00:02:33,530 --> 00:02:41,400
Això dóna als nivells de tolerància de la resistència, és a dir, com de prop que coincideix amb la seva resistència nominal.

30
00:02:41,400 --> 00:02:47,790
Per ara podem passar per alt la ratlla quart i posar el nostre enfocament en els 3 primers.

31
00:02:47,790 --> 00:02:54,830
>> La primera franja, que és el contrari de la banda de tolerància, és el primer dígit.

32
00:02:54,830 --> 00:02:58,260
Aquest valor pot ser de 0 a 9.

33
00:02:58,260 --> 00:03:05,130
De la mateixa manera, la segona franja és el segon dígit que també pot tenir un valor de 0 a 9.

34
00:03:05,130 --> 00:03:09,780
Però el tercer dígit és on es fa diferent.

35
00:03:09,780 --> 00:03:16,730
El tercer dígit és el nombre 0 dels que s'afegeixen al final dels 2 primers dígits.

36
00:03:16,730 --> 00:03:20,920
El nom oficial d'aquesta banda és la multiplor.

37
00:03:20,920 --> 00:03:23,800
Prenguem per exemple aquesta resistència.

38
00:03:23,800 --> 00:03:28,610
Actualment comptem amb una resistència de taronja, taronja, marró.

39
00:03:28,610 --> 00:03:35,120
Orange valor és 3, i el valor de Brown és 1.

40
00:03:35,120 --> 00:03:42,400
Per tant, tenim una resistència de 3 ohms, 3, 0 o 330.

41
00:03:42,400 --> 00:03:48,960
Recordeu que la banda tercer, que és de color marró, ens està dient només el nombre de 0 a afegir

42
00:03:48,960 --> 00:03:52,200
en els dígits primer i segon.

43
00:03:52,200 --> 00:03:58,720
>> Finalment, el nostre últim component és el díode emissor de llum o LED, per abreujar.

44
00:03:58,720 --> 00:04:04,250
El LED és una petita llum que podem trobar a la majoria dels nostres aparells electrònics.

45
00:04:04,250 --> 00:04:10,250
Perquè un LED per emetre llum, el corrent ha de passar a través d'un cable en una direcció específica.

46
00:04:10,250 --> 00:04:12,250
Però tornarem a això en breu.

47
00:04:12,250 --> 00:04:16,209
Per ara, noti com un plom és més llarg que l'altre.

48
00:04:16,209 --> 00:04:22,860
El cable més llarg s'anomena l'ànode, i aquest és el terminal positiu per al LED.

49
00:04:22,860 --> 00:04:28,470
El cable més curt, que és el terminal negatiu, es diu el càtode.

50
00:04:28,470 --> 00:04:31,810
>> Ara que tenim una idea general dels nostres components,

51
00:04:31,810 --> 00:04:33,950
anem a construir el nostre primer circuit.

52
00:04:33,950 --> 00:04:38,950
Quan comença la construcció d'un circuit que sempre s'ha de desconnectar el Arduino des de l'ordinador.

53
00:04:38,950 --> 00:04:44,790
Així que d'acord a la nostra esquemàtica, se sap que la resistència ha de ser entre

54
00:04:44,790 --> 00:04:50,490
la font d'alimentació, és a dir, un dels pins digitals del Arduino, i l'ànode,

55
00:04:50,490 --> 00:04:53,550
el cable positiu del LED.

56
00:04:53,550 --> 00:04:58,380
Mentre que el càtode, el plom negatiu, estarà connectat directament a terra,

57
00:04:58,380 --> 00:05:00,930
completant així el nostre circuit.

58
00:05:00,930 --> 00:05:07,040
A diferència del LED, la direcció per la qual posem la resistència no té importància.

59
00:05:07,040 --> 00:05:13,310
Anem a un lloc de les resistències és líder en fila sòcol 1A.

60
00:05:21,790 --> 00:05:25,830
Ara anem a col · locar l'altre cable de la resistència en un circuit diferent camí.

61
00:05:25,830 --> 00:05:28,890
I 2A fila?

62
00:05:39,990 --> 00:05:43,410
>> Gran. A mig camí. Anem a passar a la LED.

63
00:05:43,410 --> 00:05:49,970
Per l'esquema, la nostra ànode, el conductor positiu, ha d'estar connectat a la nostra resistència.

64
00:05:52,190 --> 00:05:57,910
Això vol dir que s'ha de col · locar l'ànode LEDs en un sòcol que és al mateix

65
00:05:57,910 --> 00:06:00,510
trajectòria de circuit com 1 de les resistències condueix.

66
00:06:00,510 --> 00:06:03,760
Farem 2E fila.

67
00:06:09,440 --> 00:06:15,310
Segons el nostre esquema, sabem que el càtode es destinarà directament a la clavilla de terra Arduinos.

68
00:06:15,310 --> 00:06:21,370
Així que podem col · locar al càtode 3E fila.

69
00:06:24,480 --> 00:06:27,450
>> Gran. La part final del nostre esquema és simplement l'ús d'aquests cables de pont

70
00:06:27,450 --> 00:06:32,190
per connectar al nostre Arduino, completant així el circuit.

71
00:06:32,190 --> 00:06:37,080
Començarem per fer la connexió des del càtode a terra Arduinos.

72
00:06:37,080 --> 00:06:42,610
Per això, heu de connectar el cable pont en qualsevol de les preses

73
00:06:42,610 --> 00:06:47,630
que comparteixen la mateixa fila A a E del càtode.

74
00:06:47,630 --> 00:06:55,060
En aquest cas anem a connectar un extrem del cable de pont directament a 3A fila.

75
00:07:12,190 --> 00:07:18,580
L'altre endoll entrarà en una de les clavilles de connexió a terra o GRD digitals del Arduino.

76
00:07:25,310 --> 00:07:29,550
Com per al segon cable, d'acord amb la nostra esquemàtica farem una connexió

77
00:07:29,550 --> 00:07:36,390
de la nostra resistència a la nostra font d'energia que és 1 dels pins digitals del Arduino.

78
00:07:36,390 --> 00:07:42,150
Ja sabem que 1 extrem de la resistència està connectat a l'ànode LEDs.

79
00:07:42,150 --> 00:07:49,110
Així que això ens deixa amb només una opció, fila 1 B sòcols a la I.

80
00:07:49,110 --> 00:07:52,410
Anem a donar-nos una mica d'espai entre els nostres components.

81
00:07:52,410 --> 00:07:56,610
Anem a endollar un extrem del cable pont en fila 1E.

82
00:08:07,670 --> 00:08:12,870
Finalment, connecteu l'altre extrem del cable pont al pin digital 13.

83
00:08:12,870 --> 00:08:17,000
Recordi que aquest pin. Serà molt important aviat.

84
00:08:26,660 --> 00:08:29,860
>> Bé, el circuit sembla bastant, però nosaltres volem que faci alguna cosa.

85
00:08:29,860 --> 00:08:31,860
Anem a trencar els artells i posar-se a treballar

86
00:08:31,860 --> 00:08:34,750
escriure el nostre programa microcontrolador primer.

87
00:08:34,750 --> 00:08:38,730
Primer connecti l'extrem USB plaça al Arduino.

88
00:08:42,870 --> 00:08:44,930
Per tal de començar a escriure el nostre propi programa,

89
00:08:44,930 --> 00:08:48,000
haurem d'accedir a l'entorn integrat de desenvolupament Arduino,

90
00:08:48,000 --> 00:08:51,570
qual faré referència com l'IDE.

91
00:08:51,570 --> 00:08:55,890
Per això faci clic al menú aparell a l'esquerra inferior de la pantalla.

92
00:08:55,890 --> 00:09:01,510
Anar a la programació i seleccionar Arduino des d'aquest menú.

93
00:09:01,510 --> 00:09:05,210
Si el programari d'Arduino no està instal · lat, podeu instal · lar fàcilment per

94
00:09:05,210 --> 00:09:08,450
obrint una terminal i escrivint el següent comandament:

95
00:09:08,450 --> 00:09:13,450
Sudo yum install arduino.

96
00:09:13,450 --> 00:09:15,450
Haurà de reiniciar l'equip quan finalitza.

97
00:09:16,820 --> 00:09:20,070
Així que una vegada que iniciï l'IDE, el primer de tot comprovar

98
00:09:20,070 --> 00:09:25,480
és si l'IDE d'Arduino està registrant o visualitzar el dispositiu Arduino.

99
00:09:25,480 --> 00:09:30,190
Vostè pot fer això simplement anar al menú d'eines, passi a través del port sèrie,

100
00:09:30,190 --> 00:09:34,340
i ha d'haver com a mínim 3 dispositius de la llista.

101
00:09:34,840 --> 00:09:41,680
Si no està marcada ja, fer, assegureu-vos de revisar la / dev/ttyACM0

102
00:09:41,680 --> 00:09:44,990
ja que és on vostè està connectat a Arduino.

103
00:09:44,990 --> 00:09:50,790
>> La primera vegada que obri l'IDE Arduino un nou projecte, que s'anomena Sketch,

104
00:09:50,790 --> 00:09:53,250
s'obre automàticament.

105
00:09:53,250 --> 00:09:56,500
Aquesta àrea s'utilitza per col · locar la nostra codificació.

106
00:09:56,500 --> 00:10:00,700
A la part inferior de la pantalla hi ha una finestra de terminal, responsable d'imprimir informació

107
00:10:00,700 --> 00:10:06,180
com ara codis de resposta complilation o errors de sintaxi en el codi.

108
00:10:06,180 --> 00:10:10,340
A la part superior de la pantalla a sota del menú arxiu, hi ha una sèrie d'icones

109
00:10:10,340 --> 00:10:12,290
que hem de conèixer.

110
00:10:12,290 --> 00:10:17,050
A partir de l'esquerra, hi ha una icona que s'assembla a un xec.

111
00:10:17,050 --> 00:10:20,920
Aquest botó es diu verificar, i el seu responsable de compilar el codi

112
00:10:20,920 --> 00:10:25,200
mentre que la validació de l'exactitud de la sintaxi del programa.

113
00:10:25,200 --> 00:10:30,260
El botó després de comprovar, que s'assembla a la d'una fletxa cap als costats cap a la dreta,

114
00:10:30,260 --> 00:10:32,260
és la comanda de càrrega.

115
00:10:32,260 --> 00:10:37,180
La comanda de càrrega és resonsible per a l'enviament dels programes compilats 1 i 0

116
00:10:37,180 --> 00:10:41,010
al seu microcontrolador perquè sigui guardat a la targeta.

117
00:10:41,010 --> 00:10:45,810
Tingueu en compte que el botó de verificació no pujarà el seu codi.

118
00:10:45,810 --> 00:10:50,280
Els propers 3 botons estan obertes nova i guardar respectivament.

119
00:10:50,280 --> 00:10:54,920
El botó final a l'extrem dret d'aquest menú es diu el monitor sèrie,

120
00:10:54,920 --> 00:11:00,930
i actua com una consulta mitjançant el qual els programadors poden configurar el Arduino per llegir com l'entrada

121
00:11:00,930 --> 00:11:05,730
o mostrar com la sortida cap i des del monitor sèrie.

122
00:11:05,730 --> 00:11:08,600
Anem a tornar a la sèrie del monitor en un altre vídeo.

123
00:11:08,600 --> 00:11:11,850
>> Per ara anem a començar a escriure el nostre programa.

124
00:11:11,850 --> 00:11:17,350
Ara comença a escriure un programa d'Arduino difereix lleugerament dels programes en C regulars.

125
00:11:17,350 --> 00:11:23,570
Això es deu a un Arduino necessita, en un mínim, 2 FUNCIONS buit específic definit.

126
00:11:23,570 --> 00:11:26,310
Configuració i bucle.

127
00:11:26,310 --> 00:11:32,350
Arduino fa que sigui molt fàcil per començar mitjançant la utilització de plantilles de codi d'exemple

128
00:11:32,350 --> 00:11:35,510
que vénen amb l'IDE.

129
00:11:35,510 --> 00:11:42,750
Per carregar el nostre mínim, només cal anar al menú Arxiu, exemples, esculli el número 1 el bàsic,

130
00:11:42,750 --> 00:11:44,380
i feu clic a mínim.

131
00:11:44,380 --> 00:11:46,770
Una finestra de dibuix nova hauria d'aparèixer.

132
00:11:46,770 --> 00:11:48,770
Càrrega del codi de plantilla.

133
00:11:48,770 --> 00:11:51,510
Anem a repassar breument aquestes dues funcions.

134
00:11:51,510 --> 00:11:57,310
La funció de configuració és similar a la principal, ja que és la primera funció a executar,

135
00:11:57,310 --> 00:11:59,820
i només s'executa una vegada.

136
00:11:59,820 --> 00:12:04,160
Configuració s'utilitza per definir els pins que serà d'entrada o sortida.

137
00:12:04,160 --> 00:12:09,400
Per exemple, això seria un gran lloc per dir-li al Arduino que volem per a la sortida

138
00:12:09,400 --> 00:12:13,400
part del corrent elèctric a través de precisar el número 13.

139
00:12:13,400 --> 00:12:19,370
Loop és una funció que s'executa contínuament en el microcontrolador.

140
00:12:19,370 --> 00:12:22,130
Alguna vegada es va preguntar per què mai s'atura el rellotge d'alarma?

141
00:12:22,130 --> 00:12:26,170
És perquè la majoria dels microcontroladors es repetirà a través del seu programa.

142
00:12:26,170 --> 00:12:31,650
En el nostre circuit de corrent que això seria un gran lloc per dir-li al Arduino que volem fer

143
00:12:31,650 --> 00:12:34,110
nostre parpelleig de llum per sempre.

144
00:12:34,110 --> 00:12:41,550
Així que en pseudocodi seria com encendre la llum, retardar núm segons, giri el llum apagat,

145
00:12:41,550 --> 00:12:45,170
retardar n segons.

146
00:12:45,170 --> 00:12:50,460
>> Bé, en lloc d'escriure codi que només hem d'enganyar. Només per aquesta vegada.

147
00:12:50,460 --> 00:12:55,640
Això és en realitat ja una plantilla de codi per a un LED parpellejant guardat en els nostres exemples.

148
00:12:55,640 --> 00:13:03,350
Per carregar que s'hagi de presentar, exemples, esculli el número 1 Conceptes bàsics i triï parpelleig.

149
00:13:03,350 --> 00:13:09,090
El que passa aquí és que una finestra de dibuix nova hauria d'aparèixer amb una mica de codi ja dins.

150
00:13:09,090 --> 00:13:14,930
A l'interior del cos configuracions hi ha una funció auxiliar anomenada Arduino pinMode.

151
00:13:14,930 --> 00:13:17,540
PinMode prepara el passador a utilitzar.

152
00:13:17,540 --> 00:13:20,030
S'accepta 2 paràmetres.

153
00:13:20,030 --> 00:13:24,390
En primer lloc el nombre de pin IO, que és el pin que voleu utilitzar,

154
00:13:24,390 --> 00:13:29,910
i segon, un valor declarar si el passador s'utilitza per a l'entrada des del circuit

155
00:13:29,910 --> 00:13:36,050
valor constant d'INPUT en totes les capitals, o la sortida al Circut,

156
00:13:36,050 --> 00:13:39,110
que és una sortida de valor constant en totes les capitals.

157
00:13:39,110 --> 00:13:43,820
Dins del bucle hi ha 2 funcions auxiliars addicionals Arduino,

158
00:13:43,820 --> 00:13:48,840
digialWrite accepta 2 paràmetres i retardar l'acceptació d'un paràmetre.

159
00:13:48,840 --> 00:13:55,010
DigialWrite s'utilitza per interactuar amb el passador que ha configurat utilitzant pinMode.

160
00:13:55,010 --> 00:13:59,730
>> El primer argument és el nombre de PIN que està interactuant.

161
00:13:59,730 --> 00:14:04,440
El segon argument és una constant que és ben alt, és a dir, a plena tensió,

162
00:14:04,440 --> 00:14:07,080
o baixa, és a dir, sense tensió.

163
00:14:07,080 --> 00:14:09,800
La funció auxiliar segon és el retard

164
00:14:09,800 --> 00:14:13,870
que aturarà l'execució del codi basat en la quantitat de temps en mil · lisegons.

165
00:14:13,870 --> 00:14:18,300
Recordeu que 1 segon és igual a 1.000 mil · lisegons.

166
00:14:18,300 --> 00:14:23,620
Sobre la base del nostre recorregut, podem deduir que si el nostre circuit s'ha configurat correctament

167
00:14:23,620 --> 00:14:30,910
nostre LED ha encendre i romandre encès durant 1 segon i s'apagarà i romandrà apagat durant 1 segon

168
00:14:30,910 --> 00:14:33,640
abans de tornar a encendre.

169
00:14:33,640 --> 00:14:38,580
Això s'ha de repetir per sempre, ja que actualment es troba en la funció de bucle.

170
00:14:38,580 --> 00:14:42,340
Anem a triar el botó de pujar a bord i descobreixi.

171
00:14:48,060 --> 00:14:50,990
>> Gran. Així que potser es pregunti el que ve.

172
00:14:50,990 --> 00:14:55,710
Bé, ara que vostè té una comprensió de tot el que es necessita per crear

173
00:14:55,710 --> 00:15:01,030
un circuit Arduino, podem començar a aplicar els coneixements adquirits a les nostres conferències en CS50

174
00:15:01,030 --> 00:15:03,800
per esmolar les nostres habilitats més enllà.

175
00:15:03,800 --> 00:15:08,090
Per exemple, què passa si no voleu utilitzar la funció de bucle Arduino?

176
00:15:08,090 --> 00:15:11,760
I si en comptes d'això volia escriure el meu propi tipus de bucles i condicions

177
00:15:11,760 --> 00:15:15,870
o fins i tot crear les meves pròpies funcions fora del mínim?

178
00:15:15,870 --> 00:15:20,180
Què passa si jo volia tocar música o crear una alarma antirobatori

179
00:15:20,180 --> 00:15:23,900
o fins i tot el contacte per internet amb el meu Arduino?

180
00:15:23,900 --> 00:15:29,330
Les respostes a aquestes preguntes estan arribant. Així que quedar-se.

181
00:15:29,330 --> 00:15:32,610
>> Estic Christoper Bartolomé. Això és CS50.