1 00:00:06,678 --> 00:00:08,800 [Powered by Google Translate] CHRISTOPHER BARTOLOMÉ: Així que el que has estat escoltant 2 00:00:08,800 --> 00:00:11,610 molt sobre Arduino, i totes les formes en les que podria ser brillants 3 00:00:11,610 --> 00:00:15,270 programar utilitzant C per rebre informació de dispositius 4 00:00:15,270 --> 00:00:17,760 com botons, sensors i comandaments. 5 00:00:17,760 --> 00:00:20,970 O mostra i controlar la sortida a través dels components físics 6 00:00:20,970 --> 00:00:24,130 com llums, altaveus, servos i motors. 7 00:00:24,130 --> 00:00:27,510 Però el que és un Arduino, de veritat? 8 00:00:27,510 --> 00:00:30,640 Un Arduino és un tipus de microcontrolador, i un 9 00:00:30,640 --> 00:00:33,920 microcontrolador pot ser pensat com un molt reduït 10 00:00:33,920 --> 00:00:36,530 equip que conté components com ara un 11 00:00:36,530 --> 00:00:39,550 processador, petites quantitats de memòria per emmagatzemar senzill 12 00:00:39,550 --> 00:00:42,720 programes, i diversos d'entrada / sortida passadors que produeixen 13 00:00:42,720 --> 00:00:45,090 un corrent elèctric com a resultat de 14 00:00:45,090 --> 00:00:47,330 instruccions en el seu programa. 15 00:00:47,330 --> 00:00:50,790 Les clavilles en un Arduino estan per interfície amb la 16 00:00:50,790 --> 00:00:54,210 components físics com ara LED, altaveus, sensors, 17 00:00:54,210 --> 00:00:56,860 motors, i molt més. 18 00:00:56,860 --> 00:01:00,660 Aquest és un Arduino Un R3 que utilitzarem 19 00:01:00,660 --> 00:01:02,210 llarg del curs. 20 00:01:02,210 --> 00:01:04,660 En aquest vídeo, vaig a anar a través d'alguns dels principals 21 00:01:04,660 --> 00:01:06,110 components d'aquesta Junta. 22 00:01:06,110 --> 00:01:09,540 No obstant això, per obtenir més informació, la qual cosa recomano 23 00:01:09,540 --> 00:01:12,390 llegir, visiteu l'enllaç de la d'Arduino Un complet 24 00:01:12,390 --> 00:01:13,800 especificació. 25 00:01:13,800 --> 00:01:19,060 L'energia per al tauler es poden rebre des d'un dispositiu USB, externa AC 26 00:01:19,060 --> 00:01:24,860 a fonts d'alimentació de corrent continu, o pels connectors de la bateria. 27 00:01:24,860 --> 00:01:29,620 Per aquests exercicis de vídeo, utilitzarem USB per a l'alimentació. 28 00:01:29,620 --> 00:01:32,390 Si vostè està interessat en altres maneres de subministrar energia al seu 29 00:01:32,390 --> 00:01:35,940 Placa Arduino o vols saber més sobre els pins d'alimentació, 30 00:01:35,940 --> 00:01:38,830 si us plau referiu-vos a la secció de potència de l'especificació 31 00:01:38,830 --> 00:01:40,530 enllaç proporcionat. 32 00:01:40,530 --> 00:01:44,350 A continuació, hi ha dues seccions de passador principal sobre un Arduino que ens 33 00:01:44,350 --> 00:01:48,870 utilitzarà per proporcionar voltatge als components - 34 00:01:48,870 --> 00:01:53,070 pins digitals i agulles d'entrada analògica. 35 00:01:53,070 --> 00:01:54,840 Abans de seguir endavant, anem a 36 00:01:54,840 --> 00:01:57,380 entendre aquests dos termes. 37 00:01:57,380 --> 00:02:00,450 Pins d'entrada analògica són per components tals com perillós, 38 00:02:00,450 --> 00:02:03,150 que creen senyals analògiques. 39 00:02:03,150 --> 00:02:05,320 Un botó pot proporcionar quantitats diferents de resistència als 40 00:02:05,320 --> 00:02:09,000 tensió entre els dos pins que està connectat. 41 00:02:09,000 --> 00:02:11,295 Prenguem, per exemple, un regulador d'intensitat de llum. 42 00:02:11,295 --> 00:02:13,960 Quan el comandament es gira en una direcció, la llum es 43 00:02:13,960 --> 00:02:17,340 es tornen més brillants perquè disminueix les resistències. 44 00:02:17,340 --> 00:02:20,400 Això proporciona una forta corrent elèctrica a la 45 00:02:20,400 --> 00:02:23,830 component, el que resulta en una llum més brillant. 46 00:02:23,830 --> 00:02:27,130 Ara els pins digitals són lleugerament diferents en què 47 00:02:27,130 --> 00:02:29,910 que produeixen un senyal digital que és dependent de la 48 00:02:29,910 --> 00:02:32,650 quantitat de tensió a través dels passadors. 49 00:02:32,650 --> 00:02:35,950 Els senyals digitals per al Arduino estan o en el 5 50 00:02:35,950 --> 00:02:40,300 volts a terra significa off, o zero volts. 51 00:02:40,300 --> 00:02:42,570 Prenguem, per exemple, un interruptor de llum. 52 00:02:42,570 --> 00:02:44,320 Un interruptor de llum té dos valors - 53 00:02:44,320 --> 00:02:45,870 encès i apagat. 54 00:02:45,870 --> 00:02:48,120 Quan s'encén la llum amb l'interruptor, que està 55 00:02:48,120 --> 00:02:51,270 proporcionant la màxima potència a la llum. 56 00:02:51,270 --> 00:02:54,540 Bé, sobre el tema de la tecnologia digital i analògica, estic segur 57 00:02:54,540 --> 00:02:58,940 t'has adonat a hores d'ara l'acrònim PWM amb la Digital 58 00:02:58,940 --> 00:03:00,520 pin secció. 59 00:03:00,520 --> 00:03:03,750 Això significa Modulació de Ample de Pols. 60 00:03:03,750 --> 00:03:07,260 PWM manipula el voltatge en el temps per produir 61 00:03:07,260 --> 00:03:09,730 efectes de modulació que són similars als 62 00:03:09,730 --> 00:03:11,570 dels pins analògics. 63 00:03:11,570 --> 00:03:14,630 Per exemple, en convertir una llum dins i fora ràpidament per 64 00:03:14,630 --> 00:03:17,640 diferents períodes de temps, es pot controlar la llum de 65 00:03:17,640 --> 00:03:18,680 brillantor. 66 00:03:18,680 --> 00:03:21,380 Així que és possible que s'estigui preguntant, si tot el que ha de 67 00:03:21,380 --> 00:03:24,470 fer és proporcionar una mica de voltatge a algun component perquè funcioni, 68 00:03:24,470 --> 00:03:27,040 Per què fins i tot tenen un microcontrolador? 69 00:03:27,040 --> 00:03:30,100 Bé, anem a fer una ullada d'alt nivell en un microcontrolador que 70 00:03:30,100 --> 00:03:32,140 que poden interactuar amb el diari - 71 00:03:32,140 --> 00:03:33,790 el despertador. 72 00:03:33,790 --> 00:03:36,620 L'alarma té moltes entrades, per exemple, botons, 73 00:03:36,620 --> 00:03:40,260 que s'utilitzen per interactuar amb el programa de rellotge d'alarma. 74 00:03:40,260 --> 00:03:43,770 També té sortides que són circuits emissors de llum anomenats 75 00:03:43,770 --> 00:03:47,620 07:00 exhibicions de segment que mostren l'hora. 76 00:03:47,620 --> 00:03:50,540 Tot això està controlat per un programa que figura en una 77 00:03:50,540 --> 00:03:52,740 microcontrolador memòria. 78 00:03:52,740 --> 00:03:55,570 Ara, donem una ullada a un escenari i veure si podem 79 00:03:55,570 --> 00:03:58,970 replicar el rellotge despertador amb aquest Arduino. 80 00:03:58,970 --> 00:04:01,240 Ja està llest per anar a dormir, però vostè haurà de configurar la 81 00:04:01,240 --> 00:04:03,010 alarma per despertar. 82 00:04:03,010 --> 00:04:06,100 Sabem que en usar alguns botons podem establir algunes 83 00:04:06,100 --> 00:04:08,730 temps variable, que li dóna al programa un 84 00:04:08,730 --> 00:04:10,040 condició que ha de complir. 85 00:04:10,040 --> 00:04:13,860 Com per exemple, quan aquesta vegada és cert, el programa ha d'enviar 86 00:04:13,860 --> 00:04:17,130 un senyal a un altre passador que està connectat a un altaveu. 87 00:04:17,130 --> 00:04:19,860 I quan aquest senyal és rebuda per l'altaveu, es 88 00:04:19,860 --> 00:04:22,130 ha de jugar un so horrible. 89 00:04:22,130 --> 00:04:25,300 Utilitzarem un circuit senzill per donar-li una mica de context al que 90 00:04:25,300 --> 00:04:26,860 Jo estic parlant. 91 00:04:26,860 --> 00:04:29,760 Així que ara que l'alarma està activada, la seva condició està guardat 92 00:04:29,760 --> 00:04:31,170 a la memòria del programa. 93 00:04:31,170 --> 00:04:34,840 I després de tan sols nou segons de son, se sent el terrible 94 00:04:34,840 --> 00:04:36,836 alarma sonora de distància. 95 00:04:36,836 --> 00:04:38,820 Vaig a seguir endavant i connector de la nostra alarma aquí. 96 00:04:47,410 --> 00:04:51,330 Ara, no vol aixecar encara, així que sentim per la 97 00:04:51,330 --> 00:04:52,650 Snooze. 98 00:04:52,650 --> 00:04:56,280 Deixem que el cessament estudiant dormint o interrompre aquest horrible 99 00:04:56,280 --> 00:04:59,470 so d'alarma, amb només prémer aquest botó. 100 00:04:59,470 --> 00:05:02,620 Però el que realment succeeix quan el programa del microcontrolador 101 00:05:02,620 --> 00:05:05,420 rep un senyal des del botó de repetició? 102 00:05:05,420 --> 00:05:07,630 Doncs bé, quan el botó de repetició és pressionat, el senyal està 103 00:05:07,630 --> 00:05:09,830 rebut en un pin diferent. 104 00:05:09,830 --> 00:05:12,740 En general, quan el programa rep aquesta entrada de la 105 00:05:12,740 --> 00:05:16,480 pin reacciona cridant a una funció per retardar, o que dormim, 106 00:05:16,480 --> 00:05:19,600 el senyal que és enviada al nostre pin altaveu. 107 00:05:19,600 --> 00:05:23,540 Aquest retard o el somni és per un temps constant que 108 00:05:23,540 --> 00:05:28,760 en general és d'aproximadament nou minuts, o en termes Arduino, 540.000 109 00:05:28,760 --> 00:05:30,340 milisegons. 110 00:05:30,340 --> 00:05:33,380 Si l'alarma no s'apaga abans que el despertador 111 00:05:33,380 --> 00:05:36,540 temporitzador s'esgota, l'estat del programa s'enviarà altre 112 00:05:36,540 --> 00:05:39,560 senyal a la clavilla de l'altaveu, convertint així 113 00:05:39,560 --> 00:05:42,350 l'alarma de nou. 114 00:05:42,350 --> 00:05:46,610 Ara, el que fa especial a CS50 Arduino és seu 115 00:05:46,610 --> 00:05:50,370 entorn de desenvolupament utilitza el llenguatge C, que li dóna la 116 00:05:50,370 --> 00:05:53,970 competents per aplicar els coneixements adquirits d'una manera més directa 117 00:05:53,970 --> 00:05:56,000 manera pràctica. 118 00:05:56,000 --> 00:05:58,750 Encara que no tocar els pins especials diferents 119 00:05:58,750 --> 00:06:01,310 involucrat amb el Arduino, et recomano que visitis el 120 00:06:01,310 --> 00:06:05,090 especificació i llegir sobre les seves capacitats més enllà. 121 00:06:05,090 --> 00:06:07,340 En un altre vídeo, anem a explorar el Arduino 122 00:06:07,340 --> 00:06:10,420 entorn de desenvolupament en l'aparell CS50 i escriure el nostre 123 00:06:10,420 --> 00:06:13,200 aplicació microcontrolador primer. 124 00:06:13,200 --> 00:06:16,700 El meu nom és Christopher Bartholomew, això és CS50.