1
00:00:00,000 --> 00:00:13,290

2
00:00:13,290 --> 00:00:14,570
>> ROB Bowden: Hola, sóc Rob.

3
00:00:14,570 --> 00:00:17,610
I espero que se li cobra
per al crèdit.

4
00:00:17,610 --> 00:00:20,710
Així que el primer que hem de fer
se sol · licitarà la targeta de crèdit

5
00:00:20,710 --> 00:00:22,710
nombre de l'usuari.

6
00:00:22,710 --> 00:00:25,060
Aquí, estem utilitzant getLongLong.

7
00:00:25,060 --> 00:00:29,070
Vostè podria també haver utilitzat getString, però
en aquest cas, que havia necessitat de revisar

8
00:00:29,070 --> 00:00:32,340
que no hi havia no numèric
caràcters de la cadena.

9
00:00:32,340 --> 00:00:34,560
Així que utilitzarem getLongLong.

10
00:00:34,560 --> 00:00:38,070
>> Recordi que vostè no pot fer servir alguna cosa
com getInt, ja que el nombre serà

11
00:00:38,070 --> 00:00:40,650
massa gran per a cabre en un enter.

12
00:00:40,650 --> 00:00:44,480
Un cop tinguem aquest nombre, ens
veure aquí aquest bucle while.

13
00:00:44,480 --> 00:00:48,210
Així que aquest bucle while s'executa
L'algorisme de Luhn que

14
00:00:48,210 --> 00:00:50,980
veure en el conjunt de processadors d'especificacions.

15
00:00:50,980 --> 00:00:53,830
>> I en realitat va
a ser una mica intel · ligent.

16
00:00:53,830 --> 00:01:00,800
Així que en l'especificació de conjunt de processadors, observi que
Passos un i dos són independents.

17
00:01:00,800 --> 00:01:05,160
En primer lloc, repassem tota la targeta de crèdit
nombre, a la recerca de tots els altres

18
00:01:05,160 --> 00:01:09,775
caràcter inicial de la segona a
últim caràcter, i multiplicant

19
00:01:09,775 --> 00:01:11,750
i l'addició de tots els dígits.

20
00:01:11,750 --> 00:01:16,150
Després, després d'això, afegim
tots els altres dígits.

21
00:01:16,150 --> 00:01:20,660
>> Així que en lloc de fer els de dos
passos separats, anem a combinar

22
00:01:20,660 --> 00:01:24,430
en una sola iteració sobre la
número de targeta de crèdit sencer.

23
00:01:24,430 --> 00:01:29,710
Aquí, veiem iguals dígits act int
número de targeta de crèdit, mod 10.

24
00:01:29,710 --> 00:01:32,050
Quin és el nombre de targeta de crèdit
mod 10 fent?

25
00:01:32,050 --> 00:01:35,750
Ens està donant l'últim dígit
en tota la sèrie.

26
00:01:35,750 --> 00:01:39,340
Així que recordi que si dividim la
numerar per 10, llavors la resta

27
00:01:39,340 --> 00:01:42,180
seria el que és últim dígit.

28
00:01:42,180 --> 00:01:46,560
23 dividit per 10, la
resta és 3.

29
00:01:46,560 --> 00:01:53,760
>> Així que l'últim dígit, ara aquí, veiem
estem ramificació en mult per 2.

30
00:01:53,760 --> 00:01:57,630
Així que el que estarem fent servir mult
per 2 per és diferenciar entre

31
00:01:57,630 --> 00:02:02,110
un dels "tots els altres números de
els segons números d'un dígit ".

32
00:02:02,110 --> 00:02:08,310
De conformitat amb un 2 va a començar com
fals, ja que l'últim dígit no ha

33
00:02:08,310 --> 00:02:11,750
tenir en compte des del
segon a l'últim dígit.

34
00:02:11,750 --> 00:02:16,760
>> Així que després, al final d'aquest bucle, ens
veiem que canviarem aquesta

35
00:02:16,760 --> 00:02:18,870
de false a true.

36
00:02:18,870 --> 00:02:22,520
En la següent iteració del bucle per,
que va a considerar cert fins

37
00:02:22,520 --> 00:02:25,090
Al final, quan canviem
que de veritable a fals.

38
00:02:25,090 --> 00:02:28,290
Perquè llavors estarem a la tercera a
últim dígit, que no és un dels

39
00:02:28,290 --> 00:02:32,210
dígits que hem de multiplicar per 2.

40
00:02:32,210 --> 00:02:37,410
>> Així que si ens toca estar en un d'aquests
xifres que volem multiplicar per 2,

41
00:02:37,410 --> 00:02:40,610
veiem que estem afegint a la nostra suma de comprovació.

42
00:02:40,610 --> 00:02:43,640
I aquí, estem usant la
operador ternari a un cop

43
00:02:43,640 --> 00:02:45,470
tornarà a ser una mica intel · ligent.

44
00:02:45,470 --> 00:02:50,170
Així que si el dígit actual és inferior a 5, a continuació,
només podem fer temps dígits act 2.

45
00:02:50,170 --> 00:02:50,690
Això és simple.

46
00:02:50,690 --> 00:02:52,770
Si és 1, llavors volem afegir 2.

47
00:02:52,770 --> 00:02:54,090
Si és 2, volem afegir 4.

48
00:02:54,090 --> 00:02:55,530
Si es tracta de 4, volem afegir 8.

49
00:02:55,530 --> 00:02:57,400
>> Quin és tan especial sobre 5?

50
00:02:57,400 --> 00:03:00,290
Bé, 5 per 2 és 10.

51
00:03:00,290 --> 00:03:05,920
I recordi de l'especificació PSET que
volem afegir els dígits del

52
00:03:05,920 --> 00:03:09,300
nombre multiplicat per 2, i no el
nombre multiplicat per si mateix 2.

53
00:03:09,300 --> 00:03:13,920
Així que si el nombre original
és 7, 7 per 2 és 14.

54
00:03:13,920 --> 00:03:18,930
Volem afegir 1 més 4
al nombre, no 14.

55
00:03:18,930 --> 00:03:24,050
>> Així que aquí, si el nombre és 5 o major,
el que estem fent és el dígit act

56
00:03:24,050 --> 00:03:26,470
2 cops menys 9.

57
00:03:26,470 --> 00:03:29,940
I si es pensa que,
5 per 2 és 10.

58
00:03:29,940 --> 00:03:33,130
I així estem afegint 1,
que és 10 menys 9.

59
00:03:33,130 --> 00:03:35,490
I 6 per 2 és 12.

60
00:03:35,490 --> 00:03:38,380
Així que anem a afegir 3, que
és 12 menys 9.

61
00:03:38,380 --> 00:03:40,250
I això funciona per a tots els números.

62
00:03:40,250 --> 00:03:43,330
>> Així que això és el que estem afegint
a la nostra suma de comprovació.

63
00:03:43,330 --> 00:03:49,970
I aquesta altra cosa és el que el maneig de Pas
Dos algorisme de Luhn, que és just

64
00:03:49,970 --> 00:03:55,010
afegint el dígit si no succeeix
ser cada un dels altres dígits.

65
00:03:55,010 --> 00:04:01,440
Així que una vegada que tinguem això, això és mantenir
un seguiment dels dos primers caràcters de

66
00:04:01,440 --> 00:04:05,220
el número de targeta de crèdit, els dos primers
dígits, ja que estem amb el temps van

67
00:04:05,220 --> 00:04:08,980
a voler usar aquest aquí per verificar,
bé, un visat ha de començar

68
00:04:08,980 --> 00:04:14,440
amb això, i que necessita un American Express
per començar amb aquest, i així successivament.

69
00:04:14,440 --> 00:04:16,850
>> Finalment, fem la targeta de crèdit
número de targeta de crèdit és igual

70
00:04:16,850 --> 00:04:18,730
nombre dividit per 10.

71
00:04:18,730 --> 00:04:19,829
Per què fem això?

72
00:04:19,829 --> 00:04:22,070
Bé, només fem servir l'últim dígit.

73
00:04:22,070 --> 00:04:24,880
Dividint per 10 es desplaçarà
el nombre enter més.

74
00:04:24,880 --> 00:04:27,150
Així que ara quan ens bucle de nou, estem
serà el maneig de la

75
00:04:27,150 --> 00:04:28,540
segon a l'últim dígit.

76
00:04:28,540 --> 00:04:31,060
Després, quan vam arribar a aquest nou, anem
per tallar el penúltim

77
00:04:31,060 --> 00:04:35,060
dígits, de tornada del bucle, i manejar la tercera
l'últim dígit, i així successivament, fins que la

78
00:04:35,060 --> 00:04:40,120
nombre arriba a 0, en el punt
sortim de el bucle while.

79
00:04:40,120 --> 00:04:43,560
>> També estem mantenint un registre del crèdit
Longitud del número de la targeta, ja que és

80
00:04:43,560 --> 00:04:48,440
important distingir si es tracta de
un número de targeta de crèdit vàlida.

81
00:04:48,440 --> 00:04:53,560
Així que ara, un cop hem calculat el
checksum, podem determinar si

82
00:04:53,560 --> 00:04:55,180
és una targeta vàlida.

83
00:04:55,180 --> 00:04:58,010
La suma de comprovació mod 10 és part
l'algorisme de Luhn.

84
00:04:58,010 --> 00:05:03,360
Si la suma de comprovació mod 10 torna una mica
diferent de zero, llavors això va a tornar true,

85
00:05:03,360 --> 00:05:06,650
en aquest cas, el nombre
ha de ser vàlida.

86
00:05:06,650 --> 00:05:12,590
>> En cas contrari, si la suma de comprovació mod 10
és 0, llavors podem continuar.

87
00:05:12,590 --> 00:05:18,360
Aquest gran cosa si està dient, si la primera
dos dígits són iguals a 1 AMEX,

88
00:05:18,360 --> 00:05:23,640
on fins aquí, veiem que AMEX
1, segons l'especificació, és a dir 34.

89
00:05:23,640 --> 00:05:26,595
I també anem a comparar
a AMEX 2, que és 37.

90
00:05:26,595 --> 00:05:30,360

91
00:05:30,360 --> 00:05:34,210
I la targeta de crèdit longitud del nombre és
igual a l'esperada American Express

92
00:05:34,210 --> 00:05:37,910
la longitud de la targeta, llavors podem
imprimir American Express.

93
00:05:37,910 --> 00:05:41,920
>> Farem una cosa similar amb Visa.

94
00:05:41,920 --> 00:05:51,940
Els dos primers dígits han de ser més
que o igual a 40, o menys

95
00:05:51,940 --> 00:05:54,290
que o igual a 49.

96
00:05:54,290 --> 00:05:57,180
Aquells representen les targetes Visa vàlids.

97
00:05:57,180 --> 00:06:01,530
I la longitud ha de ser igual a
Visa o Visa Longitud 1 Longitud 2.

98
00:06:01,530 --> 00:06:07,320
I així, la longitud ha de ser
13 o 16 dígits.

99
00:06:07,320 --> 00:06:12,240
>> I finalment amb MasterCard, que és
similar a Visa, que els dos primers

100
00:06:12,240 --> 00:06:15,340
dígits necessiten estar en un cert
rang, i el most de longitud

101
00:06:15,340 --> 00:06:19,440
ser exactament 16 dígits.

102
00:06:19,440 --> 00:06:24,390
Així que si algun d'aquests casos se sostenen, llavors en
el primer cas, anem a imprimir AMEX.

103
00:06:24,390 --> 00:06:26,310
Si aquest cas es manté, anem a imprimir Visa.

104
00:06:26,310 --> 00:06:28,400
Si aquest cas es manté, anem a
imprimir MasterCard.

105
00:06:28,400 --> 00:06:32,170
>> Però si cap dels que sostenen, fins i tot
Si la suma de comprovació era vàlid,

106
00:06:32,170 --> 00:06:33,900
encara imprimim vàlid.

107
00:06:33,900 --> 00:06:37,050
Perquè no és un
els tipus de targetes.

108
00:06:37,050 --> 00:06:40,030
El meu nom és Rob, i espero que
trobat interessant crèdit.

109
00:06:40,030 --> 00:06:46,272