1
00:00:00,000 --> 00:00:00,330

2
00:00:00,330 --> 00:00:03,230
>> ALTAVEU: Fins ara, en els programes que hem
per escrit, hem declarat com a principal

3
00:00:03,230 --> 00:00:04,940
int void main.

4
00:00:04,940 --> 00:00:07,600
I tot aquest temps, aquest buit té
simplement s'especifica que el

5
00:00:07,600 --> 00:00:10,870
programa no pren cap
arguments de la línia d'ordres.

6
00:00:10,870 --> 00:00:14,180
En altres paraules, quan un usuari executa una
programa, ell o ella pot proporcionar comanda

7
00:00:14,180 --> 00:00:18,130
arguments de la línia de l'escriptura addicional
paraules o frases després del programa

8
00:00:18,130 --> 00:00:19,420
nom en l'indicador.

9
00:00:19,420 --> 00:00:22,980
>> Bé, si vostè vol que el seu programa
prendre arguments de línia d'ordres, un o

10
00:00:22,980 --> 00:00:26,960
més d'aquestes paraules, hem de reemplaçar
anul · lar amb un parell d'arguments.

11
00:00:26,960 --> 00:00:28,630
Així que anem a fer això.

12
00:00:28,630 --> 00:00:32,170
Inclogui CS50.h.

13
00:00:32,170 --> 00:00:35,760
Inclogui io.h. estàndard

14
00:00:35,760 --> 00:00:40,830
Int, principal, i ara en lloc de buit,
Vaig a especificar un sencer anomenat

15
00:00:40,830 --> 00:00:45,800
argc i una matriu de
cordes anomenat argv.

16
00:00:45,800 --> 00:00:48,240
>> Ara, argc i argv són
simplement convencions.

17
00:00:48,240 --> 00:00:50,530
Podríem haver trucar a aquests arguments
més el que vulguem.

18
00:00:50,530 --> 00:00:54,050
Però l'important és que argc és
01:00 int, perquè, per definició, és

19
00:00:54,050 --> 00:00:57,810
contindrà el recompte d'arguments,
el nombre de paraules en total que l'

20
00:00:57,810 --> 00:00:59,830
usuari ha escrit al seu sol · licitud.

21
00:00:59,830 --> 00:01:04,310
>> Argv, per la seva banda, l'argument de vectors, és
serà en realitat una matriu d'emmagatzematge

22
00:01:04,310 --> 00:01:08,460
totes les paraules que l'usuari té
escrit en la sol · licitud.

23
00:01:08,460 --> 00:01:10,920
Anem a procedir a fer alguna cosa ara
amb un o més d'aquests

24
00:01:10,920 --> 00:01:12,090
arguments de la línia d'ordres.

25
00:01:12,090 --> 00:01:16,440
En particular, seguirem endavant i imprimir
qualsevol paraula que l'usuari

26
00:01:16,440 --> 00:01:20,380
després del nom del programa
en l'indicador.

27
00:01:20,380 --> 00:01:26,940
>> Suport obert, suport tancat, impressió
f, s per cent, la barra invertida n, coma.

28
00:01:26,940 --> 00:01:30,930
I ara he de dir-te print f el
valor per connectar a aquest marcador de posició.

29
00:01:30,930 --> 00:01:35,030
Vull que la primera paraula que l'usuari té
escrit després del nom del programa.

30
00:01:35,030 --> 00:01:39,550
I així vaig a especificar
suport argv 1, tancat

31
00:01:39,550 --> 00:01:41,250
parèntesi, punt i coma.

32
00:01:41,250 --> 00:01:43,710
>> Ara, per què el suport 1 i que no suporti 0?

33
00:01:43,710 --> 00:01:47,410
Bé, resulta que, emmagatzemada automàticament
en argv 0 serà el

34
00:01:47,410 --> 00:01:49,040
nom real del programa.

35
00:01:49,040 --> 00:01:52,600
Així que la primera paraula que l'usuari
després del nom del programa és, per

36
00:01:52,600 --> 00:01:55,410
convenció, serà
emmagatzemat en argv 1.

37
00:01:55,410 --> 00:01:58,800
>> Ara anem a compilar i
executar aquest programa.

38
00:01:58,800 --> 00:02:08,080
Fer argv 0 punts slash argv 0, i
Ara una paraula com hola, enter.

39
00:02:08,080 --> 00:02:09,330
I aquí el tenim, hola.

40
00:02:09,330 --> 00:02:11,332