1
00:00:00,000 --> 00:00:00,340

2
00:00:00,340 --> 00:00:01,960
>> ALTAVEU 1: Ara fixarem
aquest últim programa.

3
00:00:01,960 --> 00:00:04,920
I aquesta vegada, anem a assignar de forma explícita
part de la memòria en la qual el

4
00:00:04,920 --> 00:00:06,550
entrada de l'usuari s'emmagatzemarà.

5
00:00:06,550 --> 00:00:09,600
Per a això, anem a afinar en aquesta primera
línia de codi on declarem s

6
00:00:09,600 --> 00:00:11,590
prèviament a ser un estel de carbó.

7
00:00:11,590 --> 00:00:14,210
Aquesta vegada, anem a tornar a declarar
de la següent manera -

8
00:00:14,210 --> 00:00:19,380
s carbó suport 16, per exemple,
claudàtor de tancament.

9
00:00:19,380 --> 00:00:23,690
>> En altres paraules, anem a declarar s per no
ia ser una adreça de un personatge,

10
00:00:23,690 --> 00:00:26,610
sinó més aviat una sèrie de 16 caràcters.

11
00:00:26,610 --> 00:00:30,295
D'aquesta manera, l'usuari pot escriure en fins a 15
personatges i encara deixar espai per

12
00:00:30,295 --> 00:00:31,570
acaba amb un nul.

13
00:00:31,570 --> 00:00:35,870
Anem a procedir a Guardar, compilar,
i executar aquest programa.

14
00:00:35,870 --> 00:00:40,770
Fer scanf2 slash dot scanf2.

15
00:00:40,770 --> 00:00:45,100
Ara anem a escriure una cadena com hola,
i estem agrair per la salutació.

16
00:00:45,100 --> 00:00:46,440
>> Ara, hi ha encara un problema.

17
00:00:46,440 --> 00:00:50,140
Jo només vaig escriure hola, que només és
cinc personatges, més 1 per a la hipòtesi nul · la

18
00:00:50,140 --> 00:00:50,445
terminador.

19
00:00:50,445 --> 00:00:53,610
Això ens deixa amb només
una necessitat de sis bytes.

20
00:00:53,610 --> 00:00:56,740
>> Però, per desgràcia, només es
assignat 16 en total.

21
00:00:56,740 --> 00:01:01,305
Així que si en realitat l'usuari escriu en 16
caràcters, o 17, o diversos centenars

22
00:01:01,305 --> 00:01:04,410
caràcters, no estem encara va a
tenir prou espai a la memòria per a la

23
00:01:04,410 --> 00:01:05,400
d'entrada de l'usuari.

24
00:01:05,400 --> 00:01:07,750
I, de fet, això és el que fa
rebent l'entrada de l'usuari de manera

25
00:01:07,750 --> 00:01:08,940
difícil en general.

26
00:01:08,940 --> 00:01:12,270
I, de fet, és per això que implementem
la funció de cadena get a la primera

27
00:01:12,270 --> 00:01:13,900
lloc a la biblioteca CS50 -

28
00:01:13,900 --> 00:01:16,900
per trobar la manera de manejar els
situacions en què l'usuari escriu en

29
00:01:16,900 --> 00:01:19,710
més caràcters que ens
previst inicialment.

30
00:01:19,710 --> 00:01:21,750
>> Francament, sense per complet
reescriptura d'aquest programa,

31
00:01:21,750 --> 00:01:23,290
no hi ha una solució clara.

32
00:01:23,290 --> 00:01:26,970
Més aviat, el que hauríem de fer és aconseguir
un personatge de l'usuari d'un en un

33
00:01:26,970 --> 00:01:28,860
temps, una i altra vegada.

34
00:01:28,860 --> 00:01:32,510
I en cada punt, si ens adonem que estem
sense memòria, hauríem de a

35
00:01:32,510 --> 00:01:36,450
aquest punt anar de nou i reassignar
una mica més de memòria, copieu l'usuari del

36
00:01:36,450 --> 00:01:39,400
d'entrada anterior del nostre primer tros
de memòria en la nova,

37
00:01:39,400 --> 00:01:40,810
major part de la memòria.

38
00:01:40,810 --> 00:01:44,610
I després repetir el procés una i altra
de nou fins que l'usuari es realitza proporcionant

39
00:01:44,610 --> 00:01:45,860
la seva entrada.

40
00:01:45,860 --> 00:01:48,246