ALTAVEU: Recordem que en C, totes les dades tipus tenen una mida determinada. Però aquesta mida pot molt bé variar en funció en l'equip en el que s'està utilitzant C. Ara, passar a ser l'ús de C a l'interior l'aparell CS50, de manera que l'interior de l'aparell, què tan gran és un char? Què tan gran és un doble? Què tan gran és un int? Què tan gran és un flotador? 

Bé, anem a fer una ullada amb una mica de codi. Inclogui io.h estàndard, void main int. I ara anem a començar a declarar algunes variables els mides que van després imprimir - char c, doble d, f float, i int i. Ara, jo no vaig a guardar tots els valors en aquestes variables, perquè només es preocupen per la seva grandària en particular. 

Per veure la seva mida, faré servir impressió f, així com un operador de C anomenat mida de, que respondrà exactament aquesta pregunta. Anem a fer una ullada. Imprimir f char, seguit de dos punts, 1 per cent, la barra invertida n. En altres paraules, vull imprimir de còlon char, seguit per la seva grandària. 

Així que vaig a incloure una coma seguit per la grandària de c. Ara farem això una altra vegada per un doble. Imprimir f, doble, i per cent, la barra invertida n, prop de la cita, la coma, la mida de la d. Ara noto, seguiré utilitzant i cent, significant amb això una int, perquè el que no està canviant és la unitats en les que estic mesurant el La mida d'aquestes variables. 

De fet, la mida de la es tornarà algun nombre de bytes, potser un, potser 2, potser més. Però en cada cas, serà de fet donar-me un int. I això és el marcador de posició que vull a utilitzar, independentment del tipus, la grandària que estic rebent. Anem a fer dues més impressió de f. 

Float, i per cent, la barra invertida n, la mida de f. Imprimir f, int, i per cent, barra invertida n, la mida de la i. Ara anem a guardar, compilar, i executar aquest programa. Fer, mida del, barra de punt, mida del, i veiem que en l'aparell CS50, 1 char és un byte, una doble és de vuit bytes, 1 float és de 4 bytes, i un int és de quatre octets, així.