1
00:00:00,000 --> 00:00:00,320

2
00:00:00,320 --> 00:00:02,520
>> ALTAVEU 1: Ara anem a escriure un programa
que implica una finestra, una

3
00:00:02,520 --> 00:00:04,070
cercle, i la meva cursor.

4
00:00:04,070 --> 00:00:07,890
En particular, anem a crear instàncies d'un negre
cercle a la pantalla i, a continuació,

5
00:00:07,890 --> 00:00:10,180
anem a entrenar seguir el meu cursor.

6
00:00:10,180 --> 00:00:14,650
Així que si moc el ratolí cap amunt, avall, esquerra
o cap a la dreta, el cercle segueix al llarg.

7
00:00:14,650 --> 00:00:20,630
>> Primer anem a incloure gevents.h, de manera que
tenim accés als esdeveniments gràfics.

8
00:00:20,630 --> 00:00:25,060
Anem proper inclouen GObjects,
perquè tinguem accés a

9
00:00:25,060 --> 00:00:26,480
objectes com cercles -

10
00:00:26,480 --> 00:00:28,890
o més precisament, ovals,
com ja veurem.

11
00:00:28,890 --> 00:00:32,560
I després anem a incloure gwindow.h,
pel que tenim accés

12
00:00:32,560 --> 00:00:34,090
a una finestra gràfica.

13
00:00:34,090 --> 00:00:36,860
A continuació, anem a declarar principal
en la forma habitual.

14
00:00:36,860 --> 00:00:39,460
Void main int.

15
00:00:39,460 --> 00:00:43,090
Ara anem a crear instàncies o crear,
una finestra amb GWindow.

16
00:00:43,090 --> 00:00:45,390
I anem a trucar a la finestra variable.

17
00:00:45,390 --> 00:00:47,890
Obté newGWindow.

18
00:00:47,890 --> 00:00:53,380
I vaig a fer alguna cosa arbitràriament la
finestra de 320 píxels per 240 píxels.

19
00:00:53,380 --> 00:00:55,280
>> Ara hem de crear una instància
aquest cercle.

20
00:00:55,280 --> 00:00:58,160
Bé, resulta que un cercle
és un cas especial d'un oval.

21
00:00:58,160 --> 00:01:01,780
El que passa és que l'amplada i
l'alçada d'un cercle són iguals.

22
00:01:01,780 --> 00:01:04,599
Així que anem a instanciar
un oval com segueix.

23
00:01:04,599 --> 00:01:05,770
GOVAL.

24
00:01:05,770 --> 00:01:07,950
L'anomenarem cercle, però.

25
00:01:07,950 --> 00:01:11,160
I això aconseguirà newGOval.

26
00:01:11,160 --> 00:01:14,340
I anem a especificar que
s'iniciarà a la part superior esquerra

27
00:01:14,340 --> 00:01:17,050
cantonada, les coordenades
són 0 0 coma.

28
00:01:17,050 --> 00:01:21,360
I l'amplada d'aquest mundial
seran de 50 per 50 -

29
00:01:21,360 --> 00:01:23,700
En altres paraules, un cercle.

30
00:01:23,700 --> 00:01:26,090
>> Ara tenim una finestra,
tenim un cercle.

31
00:01:26,090 --> 00:01:28,950
Però encara no hem agregat que
cercle a la finestra.

32
00:01:28,950 --> 00:01:32,000
Així que hem de fer-ho de manera explícita.

33
00:01:32,000 --> 00:01:34,760
Afegir finestra, cercle.

34
00:01:34,760 --> 00:01:37,540
D'aquesta manera l'addició d'aquest últim
a la primera.

35
00:01:37,540 --> 00:01:39,080
>> Ara farem alguna cosa per sempre.

36
00:01:39,080 --> 00:01:42,520
Anem a seure en un bucle infinit,
l'escolta d'esdeveniments de ratolí.

37
00:01:42,520 --> 00:01:45,270
Específicament no fa clic, però
moviments del ratolí.

38
00:01:45,270 --> 00:01:48,450
I respondre a aquests moviments
movent el cercle.

39
00:01:48,450 --> 00:01:49,630
Aquí anem.

40
00:01:49,630 --> 00:01:52,820
Mentre que és cert.

41
00:01:52,820 --> 00:01:56,710
Anem a veure un esdeveniment amb
GEvent, cridant esdeveniment.

42
00:01:56,710 --> 00:01:59,580
Obté GetNextEvent.

43
00:01:59,580 --> 00:02:03,460
I anem a tractar específicament per obtenir
un esdeveniment de ratolí d'algun tipus.

44
00:02:03,460 --> 00:02:07,250
Anem a continuació, assegureu-vos que l'esdeveniment no
és igual a null, pel que hi ha

45
00:02:07,250 --> 00:02:08,650
en realitat una cosa que respondre.

46
00:02:08,650 --> 00:02:11,890

47
00:02:11,890 --> 00:02:19,990
>> I anem a la propera verificació si getEventType,
que passa en l'esdeveniment, és igual MOUSE_MOVED,

48
00:02:19,990 --> 00:02:23,180
que és una constant especial, declarat en
la Biblioteca portàtil de Stanford, que

49
00:02:23,180 --> 00:02:25,540
significa que el ratolí
de fet s'ha mogut.

50
00:02:25,540 --> 00:02:28,830
>> A continuació procedirem a
feu el següent.

51
00:02:28,830 --> 00:02:29,580
Declarar una doble.

52
00:02:29,580 --> 00:02:31,050
I ho diré x.

53
00:02:31,050 --> 00:02:35,470
Emmagatzemar Específicament en què el retorn
valor getX l'esdeveniment.

54
00:02:35,470 --> 00:02:37,710
En altres paraules, em aconseguir l'
coordenada x on el

55
00:02:37,710 --> 00:02:39,320
ratolí es va traslladar a.

56
00:02:39,320 --> 00:02:44,480
Però només per fer la línia del cercle fins
exactament part de dalt del cursor, deixa ara

57
00:02:44,480 --> 00:02:49,600
restar de l'amplada de la
propi cercle dividit per 2.

58
00:02:49,600 --> 00:02:52,160
En altres paraules, anem a restar
fora del seu radi.

59
00:02:52,160 --> 00:02:54,180
>> Anem a fer alguna cosa semblant ara per i.

60
00:02:54,180 --> 00:02:57,840
I aconsegueix obtenir la coordenada
d'aquest esdeveniment -

61
00:02:57,840 --> 00:02:59,930
és a dir, el ratolí mogut -

62
00:02:59,930 --> 00:03:03,320
menys getWidth del cercle.

63
00:03:03,320 --> 00:03:06,810
I aquesta vegada ho farem el ple
de diàmetre, no el radi.

64
00:03:06,810 --> 00:03:13,650
Finalment, anem a establir la ubicació de la
cercle per ser la nova x coma i.

65
00:03:13,650 --> 00:03:17,670
Ara anem a guardar, compilar,
i executar aquest programa.

66
00:03:17,670 --> 00:03:19,710
>> Fer cursor.

67
00:03:19,710 --> 00:03:22,550
. / Cursor.

68
00:03:22,550 --> 00:03:25,410
Aquí hi ha el cercle en el
part superior esquerra cantonada.

69
00:03:25,410 --> 00:03:29,530
Ara, anem a moure el ratolí sobre aquesta
finestra i veure si els pestells cercle

70
00:03:29,530 --> 00:03:32,200
en ell com s'esperava.

71
00:03:32,200 --> 00:03:33,490
I de fet ho fa.

72
00:03:33,490 --> 00:03:38,380
Observi que específicament, el cercle
que està a la part superior del meu cursor,

73
00:03:38,380 --> 00:03:42,580
perfectament centrat, a causa de l'matemàtiques
vam tenir la participació del seu diàmetre i

74
00:03:42,580 --> 00:03:43,830
el seu radi.

75
00:03:43,830 --> 00:03:45,395