1
00:00:00,000 --> 00:00:10,216
>> [REPRODUCCIÓ DE MÚSICA]

2
00:00:10,216 --> 00:00:12,060
>> ZAMYLA CHAN: Ara abordarem cobdiciós.

3
00:00:12,060 --> 00:00:14,390
Diguem que vostè és un caixer, i vostè
necessitar donar al seu client un

4
00:00:14,390 --> 00:00:16,309
certa quantitat de canvis.

5
00:00:16,309 --> 00:00:18,820
Bé, si vostè fos un caixer cobdiciós,
t'agradaria mantenir tots

6
00:00:18,820 --> 00:00:20,040
les monedes a tu mateix.

7
00:00:20,040 --> 00:00:24,310
Així que li donaria al client el seu canvi
utilitzant el mínim de monedes com sigui possible.

8
00:00:24,310 --> 00:00:27,640
>> La seva tasca en aquest joc de p-és implementar
Greedy, un programa que

9
00:00:27,640 --> 00:00:30,530
calcula el nombre mínim
de les monedes que s'utilitzen per realitzar qualsevol

10
00:00:30,530 --> 00:00:31,940
determinada quantitat de canvi.

11
00:00:31,940 --> 00:00:35,660
Abans de capbussar-se en la programació
conceptes i la sintaxi de C per Greedy,

12
00:00:35,660 --> 00:00:38,410
Primer parlem a través de la Greedy
programa, i veure si podem

13
00:00:38,410 --> 00:00:40,570
pot identificar un algorisme.

14
00:00:40,570 --> 00:00:42,560
Recordeu que un algorisme
és només un conjunt de

15
00:00:42,560 --> 00:00:44,680
instruccions per a la solució de problemes.

16
00:00:44,680 --> 00:00:48,060
Un algorisme per Greedy no seria més que una
un conjunt de regles i passos lògics que

17
00:00:48,060 --> 00:00:49,000
podem seguir.

18
00:00:49,000 --> 00:00:52,510
I ells sempre van a donar el mínim
nombre de monedes necessàries.

19
00:00:52,510 --> 00:00:54,340
>> El primer que havia necessitat de
saber és quant canvi

20
00:00:54,340 --> 00:00:55,710
es deu al client.

21
00:00:55,710 --> 00:00:58,560
Per a aquest exemple, diguem que 0,32 $.

22
00:00:58,560 --> 00:01:00,880
Hi ha moltes maneres d'obtenir una còpia de $ 0,32.

23
00:01:00,880 --> 00:01:03,950
Vostè podria utilitzar, per exemple,
32 centaus.

24
00:01:03,950 --> 00:01:07,560
O si, estaves una mica cobdiciós en
l'elecció de les seves monedes, es pot utilitzar

25
00:01:07,560 --> 00:01:11,730
05:00 monedes en lloc de 32 per donant
client 3 monedes de deu centaus -

26
00:01:11,730 --> 00:01:14,690
Cadascun $ 0,10 - i dues monedes d'un cèntim -
0,01 $ cada un.

27
00:01:14,690 --> 00:01:16,830
>> Però, podem fer alguna cosa millor que 5 monedes?

28
00:01:16,830 --> 00:01:18,990
Podem ser encara més cobdiciosos?

29
00:01:18,990 --> 00:01:20,410
És molt possible.

30
00:01:20,410 --> 00:01:23,360
>> Seguim caminant per
el programa cobdiciós, i veure.

31
00:01:23,360 --> 00:01:27,090
Si el seu objectiu final és utilitzar unes monedes
com sigui possible, llavors seria més

32
00:01:27,090 --> 00:01:29,680
prudent utilitzar la més gran
possibles monedes.

33
00:01:29,680 --> 00:01:32,410
Prefereix donar una quarta
còpia - $ 0,25 cada un -

34
00:01:32,410 --> 00:01:33,640
de cinc centaus -

35
00:01:33,640 --> 00:01:34,940
0,05 $ cada un.

36
00:01:34,940 --> 00:01:38,260
Així que potser la nostra regla de govern per
Greedy pot haver d'utilitzar sempre el

37
00:01:38,260 --> 00:01:40,590
moneda més gran possible.

38
00:01:40,590 --> 00:01:43,640
Fora de quarts, monedes de deu centaus, cinc centaus,
i monedes d'un cèntim, el nostre

39
00:01:43,640 --> 00:01:44,830
la moneda més gran és el trimestre.

40
00:01:44,830 --> 00:01:47,690
Així que anem a tractar d'usar ells primer.

41
00:01:47,690 --> 00:01:49,270
>> De tornada al nostre $ 0,32.

42
00:01:49,270 --> 00:01:52,455
Podem utilitzar una cambra per donar
el client $ 0,32?

43
00:01:52,455 --> 00:01:52,930
Sí

44
00:01:52,930 --> 00:01:55,530
Això ens deixa amb 0,07 $ a l'esquerra.

45
00:01:55,530 --> 00:01:57,440
>> Podem utilitzar un altre quart?

46
00:01:57,440 --> 00:02:00,100
No, perquè 25 és més gran que 7.

47
00:02:00,100 --> 00:02:03,470
No volem donar al client
més del que els devem.

48
00:02:03,470 --> 00:02:04,190
>> Està bé.

49
00:02:04,190 --> 00:02:07,370
Ara que hem esgotat els nostres barris,
anem a passar a la següent més gran

50
00:02:07,370 --> 00:02:09,090
moneda, la moneda de deu centaus.

51
00:02:09,090 --> 00:02:12,400
Podem utilitzar una moneda de deu centaus per donar la
client el seu 0,07 $ de tornada?

52
00:02:12,400 --> 00:02:15,100
No, ja que 10 és més gran que 7.

53
00:02:15,100 --> 00:02:18,400
>> Així que la moneda més gran següent accessible
per a nosaltres és el níquel.

54
00:02:18,400 --> 00:02:19,590
Podem utilitzar una moneda?

55
00:02:19,590 --> 00:02:20,250
Sí

56
00:02:20,250 --> 00:02:22,940
I llavors hauríem $ 0,02 sobra.

57
00:02:22,940 --> 00:02:24,910
>> No podem fer servir una moneda per tornar 0,02 $.

58
00:02:24,910 --> 00:02:29,510
Així que ens vam canviar l'última moneda a
nostra disposició - el darrer cèntim.

59
00:02:29,510 --> 00:02:33,090
I després d'usar dues monedes d'un cèntim, estaríem
esquerra amb zero centaus, el que significa que

60
00:02:33,090 --> 00:02:36,350
hem pagat amb èxit de nou
l'usuari el seu canvi havia

61
00:02:36,350 --> 00:02:37,830
utilitzant només quatre monedes -

62
00:02:37,830 --> 00:02:40,410
quart, un níquel,
i dues monedes d'un cèntim.

63
00:02:40,410 --> 00:02:43,880
>> Podeu executar la solució personal per veure si
nostra regla de govern i el procés van donar

64
00:02:43,880 --> 00:02:44,770
nosaltres la resposta correcta.

65
00:02:44,770 --> 00:02:47,820
Per a la majoria dels butlletins de problemes, vostè serà capaç de
per executar la solució personal per veure com

66
00:02:47,820 --> 00:02:49,900
el seu propi programa funcionarà.

67
00:02:49,900 --> 00:02:53,390
I les instruccions específiques es
estar al problema estableix especificacions.

68
00:02:53,390 --> 00:02:57,180
>> Quan es corre la solució personal, és
ens impulsa a què es deu tant canvi

69
00:02:57,180 --> 00:02:59,790
tingui en compte que sol · licita la
Suma en dòlars.

70
00:02:59,790 --> 00:03:03,580
Nosaltres d'entrada $ 0,32, 0.32.

71
00:03:03,580 --> 00:03:06,830
Ens diu que 4 monedes se'ls deu,
coherent amb la nostra resposta.

72
00:03:06,830 --> 00:03:08,160
Fantàstic.

73
00:03:08,160 --> 00:03:10,210
>> Així que ara anem a començar mirant
en la implementació

74
00:03:10,210 --> 00:03:11,780
l'algorisme cobdiciós.

75
00:03:11,780 --> 00:03:13,410
Sabem que un parell de coses.

76
00:03:13,410 --> 00:03:17,280
Un, que necessitarem per sol · licitar al
usuari per a una quantitat de canvi.

77
00:03:17,280 --> 00:03:20,830
>> Dos, que anem a voler seguir el nostre
que regeix la regla d'utilitzar sempre el

78
00:03:20,830 --> 00:03:22,990
moneda més gran possible.

79
00:03:22,990 --> 00:03:26,370
I tres, que necessitem per realitzar un seguiment
de quantes monedes que fem servir.

80
00:03:26,370 --> 00:03:30,040
Com que, finalment, hem de imprimir
el nombre de monedes que tenim.

81
00:03:30,040 --> 00:03:33,270
>> En primer lloc, preguntar a l'usuari
per un import de canvi.

82
00:03:33,270 --> 00:03:36,880
Cada vegada que s'ocupa de la entrada de l'usuari, assegureu-vos
Segur que vostè pensa en tota la

83
00:03:36,880 --> 00:03:40,010
requisits de l'entrada, i només
acceptar l'entrada que compleix amb els

84
00:03:40,010 --> 00:03:40,880
requisits.

85
00:03:40,880 --> 00:03:44,100
En aquest cas, volem fer front a
un valor monetari en dòlars.

86
00:03:44,100 --> 00:03:48,230
>> Les funcions getFloat i getInt asseguren
que l'entrada és numèric.

87
00:03:48,230 --> 00:03:51,700
Però l'usuari és capaç d'introduir
els valors numèrics negatius.

88
00:03:51,700 --> 00:03:56,260
Així que recordi utilitzar només no negatiu
entrades, el que inclou tots negatius

89
00:03:56,260 --> 00:03:58,370
números i el zero.

90
00:03:58,370 --> 00:04:00,260
>> En aquest cas, l'entrada
ha de ser un flotador.

91
00:04:00,260 --> 00:04:01,960
En altres paraules, un nombre decimal.

92
00:04:01,960 --> 00:04:06,000
Com que el conjunt d'especificacions problema requereix
que demani per a l'entrada en dòlars.

93
00:04:06,000 --> 00:04:09,540
>> Però en C, els valors de punt flotant no pot
són representats amb precisió.

94
00:04:09,540 --> 00:04:12,490
Com que hi ha un nombre finit
de bits amb el qual

95
00:04:12,490 --> 00:04:14,870
representar valors infinits.

96
00:04:14,870 --> 00:04:16,860
Prengui el nombre 0.1.

97
00:04:16,860 --> 00:04:21,140
Si hagués de demanar-li que escrigui 0,1 per
mà a la posició decimal centèsima,

98
00:04:21,140 --> 00:04:24,380
que anava a escriure un 1, seguit
per 99 zeros.

99
00:04:24,380 --> 00:04:27,080
És d'esperar que el nostre equip ho faria
imprimir exactament el mateix

100
00:04:27,080 --> 00:04:28,330
si demanem que ho faci.

101
00:04:28,330 --> 00:04:30,320
>> Així que anem a veure el que fa.

102
00:04:30,320 --> 00:04:33,150
Vaig a revisar els paràmetres d'impressió cap
Al final d'aquest passeig per.

103
00:04:33,150 --> 00:04:39,270
Per ara, veiem aquí que f% és una
marcador de posició per a un punt flotant.

104
00:04:39,270 --> 00:04:44,530
Però s'especifica per endavant que volem
100 decimals que apareixen, i després una nova

105
00:04:44,530 --> 00:04:46,506
línia per al format més agradable.

106
00:04:46,506 --> 00:04:51,710
>> Després de la cadena, triem 0,1 com
surem que volem imprimir.

107
00:04:51,710 --> 00:04:56,680
I el resultat, un u, seguit
per alguns zeros, però llavors un

108
00:04:56,680 --> 00:04:57,980
Tot munt de nombres.

109
00:04:57,980 --> 00:05:00,470
Per descomptat, no com s'esperava.

110
00:05:00,470 --> 00:05:03,490
>> Punt flotant imprecisió pot introduir
errors d'arrodoniment en la seva

111
00:05:03,490 --> 00:05:07,330
càlculs que es vol
definitivament vol evitar.

112
00:05:07,330 --> 00:05:10,900
Si vols veure més exemples,
pot descarregar des del imprecision.ce

113
00:05:10,900 --> 00:05:14,880
caminar a través de codi, que és un simple
programa que demani surar i l'imprimeix

114
00:05:14,880 --> 00:05:17,550
de nou a la posició decimal centèsima.

115
00:05:17,550 --> 00:05:20,340
Per descomptat, si vostè vol mostrar
més o menys decimals

116
00:05:20,340 --> 00:05:22,410
pot canviar-se a si mateix.

117
00:05:22,410 --> 00:05:25,740
>> Com veuràs, tot i que la diferència
entre els dos és petit, quan arribi

118
00:05:25,740 --> 00:05:30,460
per a la multiplicació i l'addició de flotadors, que
discrepància amb el temps es van acumulant.

119
00:05:30,460 --> 00:05:31,790
Retorn a la cobdiciosa.

120
00:05:31,790 --> 00:05:34,870
Anem a voler evitar errors d'arrodoniment
en tractar amb nombres enters.

121
00:05:34,870 --> 00:05:38,090
Així que després de rebre una entrada vàlida de
l'usuari, convertirem aquest

122
00:05:38,090 --> 00:05:39,550
Valor en dòlars a centaus.

123
00:05:39,550 --> 00:05:43,420
>> Mentalment, ho fem multiplicant
el valor en dòlars per 100.

124
00:05:43,420 --> 00:05:46,400
Però recordeu, a causa de coma flotant
imprecisió, volem fer

125
00:05:46,400 --> 00:05:48,580
assegurar-nos que estem utilitzant el valor correcte.

126
00:05:48,580 --> 00:05:52,510
Multiplicar per 100 serà essencialment moure
del punt decimal dos espais a

127
00:05:52,510 --> 00:05:56,640
la dreta, tallant o truncant
res després.

128
00:05:56,640 --> 00:05:59,430
>> Si jugues una mica amb una mica més de
exemples, veurà que no podrà

129
00:05:59,430 --> 00:06:02,980
Sempre tenim el nombre correcte si
utilitzar aquest mètode de truncar.

130
00:06:02,980 --> 00:06:10,011
Per exemple, 12,59 imprès a 100
decimals, que li dóna

131
00:06:10,011 --> 00:06:14,050
12.5899, etcètera.

132
00:06:14,050 --> 00:06:18,460
Obtindria 12,58 si truncat,
no 12.59, igual que vostè necessita.

133
00:06:18,460 --> 00:06:21,130
>> En lloc d'això, el millor és per arrodonir
el nombre primer.

134
00:06:21,130 --> 00:06:23,930
Afortunadament, C ve amb el
funció anomenada Ronda.

135
00:06:23,930 --> 00:06:25,040
Està a la biblioteca matemàtica.

136
00:06:25,040 --> 00:06:28,540
>> Si vostè vol saber com utilitzar Ronda,
a continuació, pot obrir el manual o

137
00:06:28,540 --> 00:06:30,550
pàgina de manual per a aquesta funció.

138
00:06:30,550 --> 00:06:35,510
Això es fa escrivint man, curtcircuit per
manual, i la funció que

139
00:06:35,510 --> 00:06:36,620
vulgueu cercar.

140
00:06:36,620 --> 00:06:42,280
Així que escriure tot l'home a la terminal
línia d'ordres s'obrirà el manual.

141
00:06:42,280 --> 00:06:44,790
>> Pot ser que sigui una mica difícil de desxifrar,
però el temps et

142
00:06:44,790 --> 00:06:45,660
aconseguir la caiguda d'ella.

143
00:06:45,660 --> 00:06:48,290
Les pàgines de manual li mostren el que la funció
fa, i una mica més

144
00:06:48,290 --> 00:06:50,170
possibles usos de la mateixa.

145
00:06:50,170 --> 00:06:52,340
Els deixo per explorar
la pàgina del manual per a la Ronda.

146
00:06:52,340 --> 00:06:55,960
Però saps que pots usar-lo per arrodonir
el valor durant la seva conversió de

147
00:06:55,960 --> 00:06:57,180
dòlars a centaus.

148
00:06:57,180 --> 00:06:59,690
>> Ronda li va a tornar un nombre
del tipus de dades doble.

149
00:06:59,690 --> 00:07:03,810
I es pot convertir o fos
a un int després.

150
00:07:03,810 --> 00:07:04,980
Gran.

151
00:07:04,980 --> 00:07:08,120
Per ara hem sol · licita a l'usuari
per una quantia monetària, i

152
00:07:08,120 --> 00:07:09,520
el va convertir en centaus.

153
00:07:09,520 --> 00:07:12,410
Ara podem implementar un algorisme
que utilitza sempre el

154
00:07:12,410 --> 00:07:14,640
majors monedes disponibles.

155
00:07:14,640 --> 00:07:17,790
>> Tingueu en compte que hi ha múltiples
formes d'implementar cobdiciós, igual que

156
00:07:17,790 --> 00:07:21,200
hi ha diverses maneres d'apropar-se
tots els problemes de la informàtica.

157
00:07:21,200 --> 00:07:24,040
Trobar la forma més elegant,
aquesta és la part divertida.

158
00:07:24,040 --> 00:07:27,030
Al llarg d'aquests p-sèries, si el seu programa
no coincideix exactament el meu

159
00:07:27,030 --> 00:07:29,190
explicació en els tutorials,
això està bé.

160
00:07:29,190 --> 00:07:32,870
Però només assegureu-vos que el seu pas
comprovar 50, respon a tots els

161
00:07:32,870 --> 00:07:36,270
prescripcions constitueixen les especificacions,
i que té en compte si el

162
00:07:36,270 --> 00:07:37,670
enfocament té un bon disseny.

163
00:07:37,670 --> 00:07:39,750
>> En altres paraules, què tan eficient és?

164
00:07:39,750 --> 00:07:44,400
Per exemple, sabia vostè mecanografia repetitiva
línies de codi, en lloc d'utilitzar un bucle?

165
00:07:44,400 --> 00:07:47,580
Escriure codi amb un millor disseny serà
vingui a experimentar a mesura que avança

166
00:07:47,580 --> 00:07:49,192
a través del curs.

167
00:07:49,192 --> 00:07:52,350
>> Per a aquest passeig a través, vaig a anar més
dos mètodes que es poden utilitzar per

168
00:07:52,350 --> 00:07:53,540
completar cobdiciós.

169
00:07:53,540 --> 00:07:57,160
El primer mètode és un mètode que utilitza
bucles i la resta.

170
00:07:57,160 --> 00:08:00,050
Abans, quan parlem a través de la
Procés Greedy, contínuament

171
00:08:00,050 --> 00:08:03,220
comprovem si podríem utilitzar un trimestre,
i utilitzat quart fins que el

172
00:08:03,220 --> 00:08:05,670
valor restant era menys de $ 0,25.

173
00:08:05,670 --> 00:08:07,990
>> Això es tradueix bé a una
mentre que l'estructura de bucle.

174
00:08:07,990 --> 00:08:11,550
Tot i que encara podem utilitzar
quart, utilitzeu un.

175
00:08:11,550 --> 00:08:15,900
Aquest bucle while ha d'executar sempre
com el valor restant és més gran que

176
00:08:15,900 --> 00:08:18,240
o igual al valor cent vint centaus.

177
00:08:18,240 --> 00:08:20,970
Això significa que vostè també voldrà
no perdre de vista els diners restant

178
00:08:20,970 --> 00:08:24,570
valor, i actualitzar cada
vegada que utilitzi una moneda.

179
00:08:24,570 --> 00:08:28,350
>> Així mateix, recorda que, al final, la seva
la sortida és el nombre de monedes utilitzades.

180
00:08:28,350 --> 00:08:32,400
Així que una altra cosa per no perdre de vista és
el nombre de monedes que s'utilitzen.

181
00:08:32,400 --> 00:08:35,450
Pot fer un seguiment d'ells utilitzant
ben anomenada variables.

182
00:08:35,450 --> 00:08:39,730
I dins del cos del seu llaç faria
ser una actualització d'aquestes variables.

183
00:08:39,730 --> 00:08:43,400
Una vegada que el bucle de trimestre acabi,
pot utilitzar una similar per dimes,

184
00:08:43,400 --> 00:08:47,180
i així successivament i així successivament, fins que hagi
retornat tots els diners en efectiu.

185
00:08:47,180 --> 00:08:50,640
>> He escrit alguns pseudo-codi per
ajudar a visualitzar com el

186
00:08:50,640 --> 00:08:55,080
procés ja vam comentar es podria traduir en
C. Com es veu aquí, encara estic fent servir

187
00:08:55,080 --> 00:08:55,760
Les paraules en anglès.

188
00:08:55,760 --> 00:08:56,830
Encara no és C.

189
00:08:56,830 --> 00:08:58,590
Però he començat a coses de sangria.

190
00:08:58,590 --> 00:09:00,690
He posat dins de les condicions
meus parèntesi.

191
00:09:00,690 --> 00:09:03,710
Està començant a veure una mica
cosa així com el codi de programació.

192
00:09:03,710 --> 00:09:06,410
>> Pseudocodi és una gran manera
per aconseguir començat.

193
00:09:06,410 --> 00:09:08,810
Visualitza el teu codi abans de
vostè mira cap amunt de sintaxi.

194
00:09:08,810 --> 00:09:12,570
Perquè sovint la part més difícil d'un
problema és realment la comprensió del

195
00:09:12,570 --> 00:09:14,450
exactament el que heu de fer.

196
00:09:14,450 --> 00:09:17,490
Una vegada que vostè escriu que cap avall, llavors és una
molt més fàcil per buscar les funcions

197
00:09:17,490 --> 00:09:20,390
i la sintaxi específica del seu
línia de pseudo-codi

198
00:09:20,390 --> 00:09:23,760
>> Tingueu en compte que això podria no ser
idèntica a la classe d'esquelet de

199
00:09:23,760 --> 00:09:25,560
el codi que s'escriu.

200
00:09:25,560 --> 00:09:27,640
Sempre hi ha optimitzacions
a realitzar.

201
00:09:27,640 --> 00:09:31,250
I sobretot al meu pseudo-codi
aquí, a veure si ho pot veure.

202
00:09:31,250 --> 00:09:33,380
>> Però essencialment el procés
i la manera de pensar

203
00:09:33,380 --> 00:09:35,250
és just com ho discutim.

204
00:09:35,250 --> 00:09:38,350
La primera línia ens diu que hem d'obtenir
una certa quantitat en dòlars.

205
00:09:38,350 --> 00:09:40,960
I el segon ens diu que
convertir-lo en centaus.

206
00:09:40,960 --> 00:09:45,640
>> I llavors, mentre quartes parts es poden utilitzar, ens
que desitgi augmentar el recompte de monedes i

207
00:09:45,640 --> 00:09:47,200
disminuir la quantitat d'efectiu.

208
00:09:47,200 --> 00:09:49,880
El mateix va per a deu, cinc,
i monedes d'un cèntim.

209
00:09:49,880 --> 00:09:53,230
I, finalment, li diem a l'usuari
quantes monedes que fem servir.

210
00:09:53,230 --> 00:09:53,750
>> Gran.

211
00:09:53,750 --> 00:09:55,680
Així que amb això conclou el mètode de bucle.

212
00:09:55,680 --> 00:09:59,720
Ara anem a parlar sobre el mètode modular,
que s'assembla més a la divisió.

213
00:09:59,720 --> 00:10:03,630
>> Tots estem familiaritzats amb el signe més, menys,
multiplicar i dividir els operadors

214
00:10:03,630 --> 00:10:05,030
disponible per a nosaltres.

215
00:10:05,030 --> 00:10:09,060
C té tots els quatre dels, però també té
l'operador de mòdul, representat per una

216
00:10:09,060 --> 00:10:10,640
signe de percentatge.

217
00:10:10,640 --> 00:10:11,940
Mòdul està molt ben cuidat.

218
00:10:11,940 --> 00:10:14,880
Li dóna la resta de
dividir dos nombres.

219
00:10:14,880 --> 00:10:19,910
>> Recorda el missatge de la divisió llarga quan
es divideix, per exemple, 74 per tres?

220
00:10:19,910 --> 00:10:23,510
A partir de la posició de les desenes, hauria
saben que 3 entrarà en set

221
00:10:23,510 --> 00:10:27,620
dues vegades per fer un 6 amb
resta un.

222
00:10:27,620 --> 00:10:31,870
Vostè escriuria dos a la part superior, i després
restar 6 de set, portant sobre

223
00:10:31,870 --> 00:10:34,980
la resta de 14 a
repetir el procés.

224
00:10:34,980 --> 00:10:39,410
>> Tres entra en 14 quatre vegades a
fer 12, amb la resta dos.

225
00:10:39,410 --> 00:10:40,930
I dos no es trasllada més.

226
00:10:40,930 --> 00:10:44,170
Així que dos quedarien en la
inferior que la resta.

227
00:10:44,170 --> 00:10:46,800
>> I això és el que li dóna mòdul, vostè
aquest número a la part inferior.

228
00:10:46,800 --> 00:10:49,790
Així que el 74 de mòdul de tres li donaria 2.

229
00:10:49,790 --> 00:10:52,980
I 10 mòdul dos, així que
donaria a posar a zero.

230
00:10:52,980 --> 00:10:56,500
Perquè no hi ha cap resta
quan es divideix 10 per dos.

231
00:10:56,500 --> 00:11:00,190
>> Sis mòdul cinc, així 5:00
entra en sis una vegada.

232
00:11:00,190 --> 00:11:01,830
I llavors, s'ha un sobres.

233
00:11:01,830 --> 00:11:04,720
Així que sis de mòdul és un de cinc.

234
00:11:04,720 --> 00:11:07,950
>> Llavors, si tens 7 mòdul
09:00, s'obtindria 07:00.

235
00:11:07,950 --> 00:11:09,840
Com que el nou és més gran que 7.

236
00:11:09,840 --> 00:11:15,020
Per tant, no es divideix tot en set,
deixant set com a la seva resposta.

237
00:11:15,020 --> 00:11:18,340
>> Si ho penses mòdul una mica més,
recordi que vostè la dóna

238
00:11:18,340 --> 00:11:21,020
resta després de dividir una cosa.

239
00:11:21,020 --> 00:11:23,620
Penseu en com és possible que
capaç d'utilitzar en Greedy.

240
00:11:23,620 --> 00:11:27,620
Diguem que l'usuari demana $ 400,11.

241
00:11:27,620 --> 00:11:30,470
Quin és una manera d'esbrinar quantes
quarts que vostè necessita sense haver de

242
00:11:30,470 --> 00:11:32,360
comptar cada un?

243
00:11:32,360 --> 00:11:37,480
>> Un cop d'esbrinar quants trimestres
vostè pot utilitzar per fer $ 400,11, quant

244
00:11:37,480 --> 00:11:38,880
canviar restes?

245
00:11:38,880 --> 00:11:42,110
Potser una combinació entre aquí
mòdul i divisió entrarien

246
00:11:42,110 --> 00:11:46,200
a mà per donar-li un lloc fresc, elegant
acostar-se al problema cobdiciós.

247
00:11:46,200 --> 00:11:49,030
Però recorda que el Consell de
regla segueix sent vàlida.

248
00:11:49,030 --> 00:11:51,610
Utilitzeu sempre la moneda més gran possible.

249
00:11:51,610 --> 00:11:55,340
>> Un cop fet el càlcul de com
moltes monedes a utilitzar, l'últim pas

250
00:11:55,340 --> 00:11:57,930
és imprimir el nombre de
monedes que va calcular.

251
00:11:57,930 --> 00:12:01,610
Fins ara, hem estat utilitzant el printf
funcionar únicament amb cordes.

252
00:12:01,610 --> 00:12:05,200
Però quan es vol imprimir una a, o
qualsevol tipus de dades que s'emmagatzema

253
00:12:05,200 --> 00:12:09,200
en una variable, cal indicar
que l'ús d'un marcador de posició.

254
00:12:09,200 --> 00:12:12,400
>> Aquí he inclòs només alguns consells
sobre com imprimir valors.

255
00:12:12,400 --> 00:12:16,390
Si vostè té un nombre enter, ho faria
escriure la seva cadena usant% d com

256
00:12:16,390 --> 00:12:17,450
marcador de posició.

257
00:12:17,450 --> 00:12:20,170
Després de la cotització de tancament
marca, afegiu una coma.

258
00:12:20,170 --> 00:12:24,530
I a continuació, posar en el sencer que es
prendre el lloc de% d quan s'imprimeix.

259
00:12:24,530 --> 00:12:27,150
>> Així que després de mostrar el nombre
de les monedes utilitzades, ets

260
00:12:27,150 --> 00:12:28,500
acabat amb Greedy.

261
00:12:28,500 --> 00:12:32,000
Assegureu-vos de revisar tots els casos de cantonada,
posar en ordre el seu estil una mica, i ja està

262
00:12:32,000 --> 00:12:33,350
tot a punt per presentar.

263
00:12:33,350 --> 00:12:36,000
Al final d'aquest conjunt de problemes, se li
estar més familiaritzat amb el CS50

264
00:12:36,000 --> 00:12:39,940
aparell, el terminal, i el bucle
estructures i variables en C.

265
00:12:39,940 --> 00:12:41,470
>> Vostè està bé en el seu camí.

266
00:12:41,470 --> 00:12:43,040
La corba d'aprenentatge pot semblar difícil.

267
00:12:43,040 --> 00:12:44,690
Així que anar pas a pas.

268
00:12:44,690 --> 00:12:47,110
Assegureu-vos d'escriure fora de pseudo-codi
abans de bussejar massa profund

269
00:12:47,110 --> 00:12:49,000
en la sintaxi desconeguda.

270
00:12:49,000 --> 00:12:52,030
>> Feu una llista de tasques, i trencar el
assignació en més petits i més

271
00:12:52,030 --> 00:12:53,440
tasques manejables.

272
00:12:53,440 --> 00:12:55,810
Explora tots els recursos CS50.

273
00:12:55,810 --> 00:12:58,270
A més de la conferència, rewatch
aquest passeig a través.

274
00:12:58,270 --> 00:12:59,790
>> Presti molta atenció a la secció.

275
00:12:59,790 --> 00:13:00,710
Fes una ullada als pantalons curts.

276
00:13:00,710 --> 00:13:04,640
Llegiu les preguntes dels seus companys de classe
en Discutiu i publicar el seu propi compte.

277
00:13:04,640 --> 00:13:06,110
>> Bona sort amb el p-set.

278
00:13:06,110 --> 00:13:07,200
I gràcies per mirar.

279
00:13:07,200 --> 00:13:08,690
Això era cobdiciós.

280
00:13:08,690 --> 00:13:15,691
>> [REPRODUCCIÓ DE MÚSICA]