1
00:00:00,000 --> 00:00:05,960
>> [REPRODUCCIÓ DE MÚSICA]

2
00:00:05,960 --> 00:00:08,540
>> DOUG LLOYD: Hola, així que anem a
parlar dels operadors en C.

3
00:00:08,540 --> 00:00:12,590
Així, ja hem vist un, de fet,
és igual a l'operador d'assignació.

4
00:00:12,590 --> 00:00:15,510
Ens permet només cal posar
un valor en una variable.

5
00:00:15,510 --> 00:00:18,046
Aquesta és la tasca
operador, sol signe igual.

6
00:00:18,046 --> 00:00:20,670
Per tal de manipular i treballar
amb els valors i variables en C,

7
00:00:20,670 --> 00:00:23,710
tenim un nombre d'operadors
a la nostra disposició que podem utilitzar.

8
00:00:23,710 --> 00:00:25,543
Fem una ullada a
alguns dels més comuns

9
00:00:25,543 --> 00:00:27,430
començant amb operadors aritmètics.

10
00:00:27,430 --> 00:00:31,080
Com era d'esperar, no podem fer
operacions matemàtiques bàsiques boniques en C.

11
00:00:31,080 --> 00:00:36,520
Podem sumar, restar, multiplicar i
números de dividir utilitzant més, menys, estel,

12
00:00:36,520 --> 00:00:38,422
i ratlla vertical, respectivament.

13
00:00:38,422 --> 00:00:40,630
Heus aquí un parell de línies de
codi en què ho fem.

14
00:00:40,630 --> 00:00:44,150
Així, tenim int x és igual i mai 1.

15
00:00:44,150 --> 00:00:46,460
Anem a suposar que en algun lloc
per sobre d'aquesta línia de codi

16
00:00:46,460 --> 00:00:49,230
havíem dit int i és igual a 10.

17
00:00:49,230 --> 00:00:55,790
Quin és el valor de x després
executar aquesta primera línia de codi?

18
00:00:55,790 --> 00:00:56,700
¿Vas dir 11?

19
00:00:56,700 --> 00:00:57,910
Tindries dret.

20
00:00:57,910 --> 00:00:58,420
Perquè és això?

21
00:00:58,420 --> 00:00:59,790
Bé, i era 10.

22
00:00:59,790 --> 00:01:03,215
Alguns int que dic x és igual a 10 més 1.

23
00:01:03,215 --> 00:01:04,269
10 més 1 és 11.

24
00:01:04,269 --> 00:01:08,540
Per tant, el valor 11 es posa
emmagatzemat en la variable x.

25
00:01:08,540 --> 00:01:09,740
No està malament, no?

26
00:01:09,740 --> 00:01:14,040
>> Què et sembla aquesta nova línia de
codi? x és igual a 5 x vegades.

27
00:01:14,040 --> 00:01:17,700
Bé, abans de executem
aquesta línia de codi, x era 11.

28
00:01:17,700 --> 00:01:21,237
Així que, quin és el valor de
x després d'aquesta línia de codi?

29
00:01:21,237 --> 00:01:21,820
Tome un segon.

30
00:01:21,820 --> 00:01:24,710

31
00:01:24,710 --> 00:01:27,620
Per tant, x és igual a x vegades maig.

32
00:01:27,620 --> 00:01:29,850
x era 11.

33
00:01:29,850 --> 00:01:32,970
Per tant, x és igual a 11 vegades 5.

34
00:01:32,970 --> 00:01:34,360
O 55.

35
00:01:34,360 --> 00:01:36,490
Així que si vostè ha dit 55, estaríem en la veritat.

36
00:01:36,490 --> 00:01:41,770
>> Ara bé, pot ser una mica confús, però
amb la forma en què l'assignació d'obres en C

37
00:01:41,770 --> 00:01:46,030
és el valor de la dreta obté
assignat al valor de l'esquerra.

38
00:01:46,030 --> 00:01:49,090
Així que, primer avaluem x vegades maig.

39
00:01:49,090 --> 00:01:50,800
Per tant, 11 vegades 5 és 55.

40
00:01:50,800 --> 00:01:53,340
I després emmagatzemem aquest valor en x.

41
00:01:53,340 --> 00:01:56,100
L'11 que hi era
abans d'ara es sobreescriu.

42
00:01:56,100 --> 00:01:58,280
Així que el valor de x és ara 55.

43
00:01:58,280 --> 00:02:00,820
Esperem que això és bastant senzill.

44
00:02:00,820 --> 00:02:04,246
>> Hi ha un altre operador que tens
probablement no necessàriament sentit

45
00:02:04,246 --> 00:02:06,620
cridat a això, però tens
certament treballat amb en el passat

46
00:02:06,620 --> 00:02:09,470
si vostè recorda els seus dies de llarg
divisió de retorn a l'escola primària.

47
00:02:09,470 --> 00:02:11,270
Es diu l'operador de mòdul.

48
00:02:11,270 --> 00:02:13,620
El que fa és que el mòdul
li dóna la resta

49
00:02:13,620 --> 00:02:15,400
quan es divideix dos números junts.

50
00:02:15,400 --> 00:02:21,750
Per tant, si dic 13 dividit per
4, què és el que queda?

51
00:02:21,750 --> 00:02:24,860
I es calcula que el valor
per l'operador de mòdul.

52
00:02:24,860 --> 00:02:28,320
>> Per tant, tinc una línia de codi
aquí, int m és igual a 13 mod 4.

53
00:02:28,320 --> 00:02:31,960
I dic aquí en un comentari
el valor que m és ara 1.

54
00:02:31,960 --> 00:02:32,750
Per què dic això?

55
00:02:32,750 --> 00:02:36,270
Bé, fer la llarga divisió en el seu
cap, si tinguin paciència amb mi per un segon.

56
00:02:36,270 --> 00:02:40,070
Així doncs, he abril dividit per 13.

57
00:02:40,070 --> 00:02:44,087
4 entra en 13 tres vegades
amb una resta d'1.

58
00:02:44,087 --> 00:02:45,920
Així que, bàsicament, tot el
operador mòdul fa

59
00:02:45,920 --> 00:02:48,600
¿És vostè quan vostè diu
divisió, s'obté la resta.

60
00:02:48,600 --> 00:02:51,420
Es podria pensar que en realitat
no és una cosa terriblement útil,

61
00:02:51,420 --> 00:02:54,350
però vostè es sorprendria, en realitat,
per la freqüència amb què el mòdul

62
00:02:54,350 --> 00:02:55,820
operador pot venir molt bé.

63
00:02:55,820 --> 00:02:58,420
>> Hi ha un parell de problemes
farem CS50 que tenen a veure amb ella.

64
00:02:58,420 --> 00:03:00,545
També és bo per fer
coses com números aleatoris.

65
00:03:00,545 --> 00:03:03,850
Així, per exemple, si vostè té alguna
sentit parlar d'un generador de nombres aleatoris,

66
00:03:03,850 --> 00:03:06,620
això va a donar-li un nombre
de 0 a algun nombre enorme.

67
00:03:06,620 --> 00:03:10,390
Però potser vostè realment només
necessitarà un nombre de 0 a 20.

68
00:03:10,390 --> 00:03:13,425
Si utilitzeu l'operador de mòdul
en aquest nombre gegant que

69
00:03:13,425 --> 00:03:17,080
es genera per la
generador de nombres aleatoris,

70
00:03:17,080 --> 00:03:20,230
vostè va a prendre qualsevol
gran valor que és, es divideix per 20,

71
00:03:20,230 --> 00:03:21,210
i obtenir la resta.

72
00:03:21,210 --> 00:03:24,050
La resta només pot
ser un valor de 0 a 19.

73
00:03:24,050 --> 00:03:27,140
Així, s'utilitza l'operador de mòdul
aprofitar aquesta enorme quantitat

74
00:03:27,140 --> 00:03:29,640
i reduir gradualment cap avall en alguna cosa
una mica més de sentit.

75
00:03:29,640 --> 00:03:31,764
Estic bastant segur que serà
capaços d'utilitzar tots dos d'aquells

76
00:03:31,764 --> 00:03:34,710
en algun moment en el futur en CS50.

77
00:03:34,710 --> 00:03:37,030
>> Així, C també ens dóna una manera
per aplicar una aritmètica

78
00:03:37,030 --> 00:03:39,910
operador per a una sola variable
en una mica de forma més abreujada.

79
00:03:39,910 --> 00:03:44,520
Així, a la diapositiva anterior,
vam veure x és igual a 5 x vegades.

80
00:03:44,520 --> 00:03:45,260
Això va funcionar.

81
00:03:45,260 --> 00:03:47,660
x vegades 5 a continuació, s'emmagatzema de nou en x.

82
00:03:47,660 --> 00:03:52,490
Hi ha un camí més curt per fer-ho, pensament,
i és l'època de sintaxi X és igual a 5.

83
00:03:52,490 --> 00:03:55,020
És exactament el mateix que
dient x és igual a 5 x vegades.

84
00:03:55,020 --> 00:03:56,824
És només una mica
camí més curt per fer-ho.

85
00:03:56,824 --> 00:03:58,740
I quan veus alguna
codi de distribució o

86
00:03:58,740 --> 00:04:01,287
veure una mica de codi d'exemple que
fa coses com aquesta,

87
00:04:01,287 --> 00:04:03,120
simplement estar familiaritzats amb
el que significa la sintaxi.

88
00:04:03,120 --> 00:04:05,980
Segurament vostè no té
per usar-lo, però si ho fa,

89
00:04:05,980 --> 00:04:08,235
que podria fer que el codi
mirar una mica més polit.

90
00:04:08,235 --> 00:04:11,360
I saps que també es pot utilitzar qualsevol de
els diferents operadors que ja hem

91
00:04:11,360 --> 00:04:12,660
vist abans en lloc de vegades.

92
00:04:12,660 --> 00:04:16,720
Es podria dir que és igual a 5 x més, menys
és igual a 5, els temps, dividir i mod.

93
00:04:16,720 --> 00:04:18,959
Tots els treballs.

94
00:04:18,959 --> 00:04:21,089
>> També hi ha alguna cosa
això és tan comú en C

95
00:04:21,089 --> 00:04:24,080
que hem decidit
refinar que encara més.

96
00:04:24,080 --> 00:04:26,916
Incrementar una variable per 1
o disminuir una variable per 1

97
00:04:26,916 --> 00:04:30,040
és una cosa-- tals comú, especialment
quan parlem de bucles d'una mica més tard

98
00:04:30,040 --> 00:04:35,240
en-- que hem decidit en lloc de
dient alguna cosa com x més és igual a 1,

99
00:04:35,240 --> 00:04:40,190
o x és igual a x + 1, tenim encara
inferioritat numèrica que a x plus plus.

100
00:04:40,190 --> 00:04:46,940
Per tant, x és igual a x més 1, x més és igual a 1,
ix plus plus tots fan el mateix.

101
00:04:46,940 --> 00:04:48,470
Tots ells de la subhasta x per 1.

102
00:04:48,470 --> 00:04:50,630
Però això incrementant
i decrement d'1

103
00:04:50,630 --> 00:04:54,110
és tan comú que tenim
plus plus i minus minus

104
00:04:54,110 --> 00:04:59,140
que ens permeten taquigrafia
que encara més.

105
00:04:59,140 --> 00:05:02,110
>> Així que, anem a canviar de marxa per al segon
i parlar d'expressions booleanes.

106
00:05:02,110 --> 00:05:06,340
Tot el que també són una mena de caure en
la categoria general dels operadors.

107
00:05:06,340 --> 00:05:09,030
Però les expressions booleanes,
a diferència dels operadors aritmètics,

108
00:05:09,030 --> 00:05:11,860
s'utilitzen per comparar els valors.

109
00:05:11,860 --> 00:05:15,550
Així, de nou, totes les expressions booleanes en C
avaluar a un de dos valors possibles,

110
00:05:15,550 --> 00:05:16,050
recordar.

111
00:05:16,050 --> 00:05:17,740
Cert o fals.

112
00:05:17,740 --> 00:05:21,880
Aquests són els dos únics valors que
Variable booleana pot assumir.

113
00:05:21,880 --> 00:05:25,780
Podem utilitzar els resultats
d'una expressió booleana

114
00:05:25,780 --> 00:05:27,650
en un munt de maneres en la programació.

115
00:05:27,650 --> 00:05:29,400
De fet, podràs
fent això molt.

116
00:05:29,400 --> 00:05:32,870
>> Per exemple, podem decidir,
així, si alguna condició és vertadera,

117
00:05:32,870 --> 00:05:34,665
potser vaig a aprofitar aquesta
ramificar per la meva codi.

118
00:05:34,665 --> 00:05:35,980
Un condicional, per així dir-ho.

119
00:05:35,980 --> 00:05:37,970
Anem a aprendre sobre aquells aviat també.

120
00:05:37,970 --> 00:05:40,560
O potser, sempre que
això és cert, vull

121
00:05:40,560 --> 00:05:42,790
seguir fent això
una i altra vegada i una altra.

122
00:05:42,790 --> 00:05:43,480
Un bucle.

123
00:05:43,480 --> 00:05:48,350
En ambdós casos, sabem que estem utilitzant
una expressió booleana, veritable o fals,

124
00:05:48,350 --> 00:05:52,411
per decidir si o no
agafar un camí particular.

125
00:05:52,411 --> 00:05:54,660
A vegades, quan estem treballant
amb expressions booleanes,

126
00:05:54,660 --> 00:05:56,410
utilitzarem variables de tipus Bool.

127
00:05:56,410 --> 00:05:58,461
És possible que hi hagi declarat
1 Bool va teclejar variables,

128
00:05:58,461 --> 00:06:00,210
i que utilitzarà en la seva
Expressió booleana.

129
00:06:00,210 --> 00:06:02,130
Però no sempre s'ha de fer.

130
00:06:02,130 --> 00:06:06,690
Doncs resulta que, en C, tots els no-0
valor és el mateix que dir la veritat.

131
00:06:06,690 --> 00:06:10,680
Si vostè hagués declarat
variable de tipus booleà,

132
00:06:10,680 --> 00:06:14,240
i li va assignar el valor veritable, això és
el mateix que declarar un enter

133
00:06:14,240 --> 00:06:17,410
i assignar-li el valor
1, 2, 3, o en realitat qualsevol valor

134
00:06:17,410 --> 00:06:19,580
algun diferent de 0.

135
00:06:19,580 --> 00:06:22,690
A causa que en C, cada valor diferent de 0 és cert.

136
00:06:22,690 --> 00:06:24,820
0, d'altra banda, és fals.

137
00:06:24,820 --> 00:06:27,162
Això pot venir en
útil més endavant per conèixer,

138
00:06:27,162 --> 00:06:28,620
però només una cosa a tenir en compte.

139
00:06:28,620 --> 00:06:31,890
No sempre hem de fer servir
Variables de tipus Boolean quan ens

140
00:06:31,890 --> 00:06:34,980
estan treballant amb expressions booleanes.

141
00:06:34,980 --> 00:06:37,890
>> Hi ha dos tipus principals de Boole
expressions que treballarem.

142
00:06:37,890 --> 00:06:40,640
Els operadors lògics i
operadors relacionals.

143
00:06:40,640 --> 00:06:42,640
El llenguatge existeix
no és terriblement important.

144
00:06:42,640 --> 00:06:44,970
És realment el que els estic agrupació.

145
00:06:44,970 --> 00:06:49,222
I que sens dubte, crec que, de forma ràpida
adonar-se del que un operador relacional és,

146
00:06:49,222 --> 00:06:51,680
sobre la base del que són quan
parlar d'ells en un segon.

147
00:06:51,680 --> 00:06:54,250
Però no es preocupi necessàriament
memoritzar l'operador lògic termini

148
00:06:54,250 --> 00:06:55,460
o operador relacional.

149
00:06:55,460 --> 00:07:00,070
Jo només estic fent servir per grup
d'una manera lògica.

150
00:07:00,070 --> 00:07:02,620
>> Per tant, anem a fer una ullada a
els tres operadors lògics

151
00:07:02,620 --> 00:07:04,970
que anem a veure un bon
poc en la programació en CS50

152
00:07:04,970 --> 00:07:06,710
i en la programació general.

153
00:07:06,710 --> 00:07:10,470
Lògic I és cert, sempre i
només si tots dos operands són veritables.

154
00:07:10,470 --> 00:07:11,775
Altrament fals.

155
00:07:11,775 --> 00:07:12,650
On vol dir això?

156
00:07:12,650 --> 00:07:15,840
Llavors, diguem que estic en una
apuntar en el meu codi on tinc

157
00:07:15,840 --> 00:07:18,310
dues variables, x i y.

158
00:07:18,310 --> 00:07:21,620
I vull de decidir si
fer alguna cosa en el meu codi

159
00:07:21,620 --> 00:07:25,780
sobre la base de si x és veritable i i és cert.

160
00:07:25,780 --> 00:07:27,730
Només vull fer-ho si
tots dos són veritat,

161
00:07:27,730 --> 00:07:30,980
en cas contrari jo no vull anar per aquest
camí, ja que no m'ajudarà.

162
00:07:30,980 --> 00:07:37,420
El que puc dir és que si x & & i.

163
00:07:37,420 --> 00:07:42,380
Aquesta serà una de Boole lògica
la comparació de l'expressió x i y

164
00:07:42,380 --> 00:07:45,240
i prenent un cert camí
sobre la base de quins són els seus valors.

165
00:07:45,240 --> 00:07:48,400
Per tant, si x és veritable i i és cert
basat en aquesta taula de veritat aquí,

166
00:07:48,400 --> 00:07:50,430
només llavors anirem per aquest camí.

167
00:07:50,430 --> 00:07:52,940
Si x, & & i.

168
00:07:52,940 --> 00:07:58,320
És només el cert-- i només és
veritable si x és veritable i i és cert.

169
00:07:58,320 --> 00:08:00,850
Si qualsevol dels dos és falsa,
com veiem la taula de veritat,

170
00:08:00,850 --> 00:08:02,370
llavors tots dos xiy no són certes.

171
00:08:02,370 --> 00:08:07,660
I així, x & & i és fals.

172
00:08:07,660 --> 00:08:12,044
>> OR lògic és veritable si i només
si almenys un operand és cert.

173
00:08:12,044 --> 00:08:12,710
Altrament fals.

174
00:08:12,710 --> 00:08:15,760
Així lògic requerit
X i Y per ser veritat.

175
00:08:15,760 --> 00:08:21,185
OR lògic requereix x per ser veritat o i
per ser veritat o tots dos xiy per ser veritat.

176
00:08:21,185 --> 00:08:23,310
Així que, de nou, ens trobem amb classe de
en una situació

177
00:08:23,310 --> 00:08:26,460
on anem al nostre codi,
i vam arribar a una forquilla a la carretera.

178
00:08:26,460 --> 00:08:29,850
I volem baixar una
en particular camí si x és veritable

179
00:08:29,850 --> 00:08:33,299
o I és cert, però no
necessàriament si ambdues són certes.

180
00:08:33,299 --> 00:08:35,830
Però, possiblement, si totes dues són certes.

181
00:08:35,830 --> 00:08:38,460
Així que si x és veritable i i és
cert, anem a anar per aquest camí.

182
00:08:38,460 --> 00:08:39,066
x és cert.

183
00:08:39,066 --> 00:08:40,190
Un d'ells és veritable, ¿no?

184
00:08:40,190 --> 00:08:42,080
Si x és veritable i i és cert.

185
00:08:42,080 --> 00:08:44,910
Si x és cert, e i és falsa,
un d'ells segueix sent cert.

186
00:08:44,910 --> 00:08:48,020
Així, X o I segueix sent cert.

187
00:08:48,020 --> 00:08:52,290
Si x és falsa, e i és cert,
un d'ells és encara veritat, no?

188
00:08:52,290 --> 00:08:53,290
I és cert, en aquest cas.

189
00:08:53,290 --> 00:08:57,950
Per tant, és cert que x o i és cert.

190
00:08:57,950 --> 00:09:02,620
Només si x és falsa i i és falsa
¿No anem per aquest camí,

191
00:09:02,620 --> 00:09:04,454
perquè ni x ni i és cert.

192
00:09:04,454 --> 00:09:06,370
Ara, si el que busques
a la pantalla en aquest moment

193
00:09:06,370 --> 00:09:09,062
i preguntant el que
símbol és per lògica OR,

194
00:09:09,062 --> 00:09:10,270
s'anomena la barra vertical.

195
00:09:10,270 --> 00:09:13,730
I si vostè busca en el seu teclat
per un minut, ja que estic fent ara,

196
00:09:13,730 --> 00:09:16,940
en general per sobre de la
Tecla Enter, en la majoria dels teclats,

197
00:09:16,940 --> 00:09:19,630
en la mateixa tecla que la barra invertida.

198
00:09:19,630 --> 00:09:22,790
També és generalment a la dreta
al costat dels claudàtors.

199
00:09:22,790 --> 00:09:27,240
Així, podria ser una clau que
no han escrit molt en el passat.

200
00:09:27,240 --> 00:09:29,700
Però, si alguna vegada fer
comparacions lògiques,

201
00:09:29,700 --> 00:09:31,882
com anem a fer un
molt en el curs, és

202
00:09:31,882 --> 00:09:33,840
serà útil per
trobar aquesta clau i utilitzar-la.

203
00:09:33,840 --> 00:09:38,340
Així que, en general en la mateixa tecla
com a barra invertida just per sobre de Enter.

204
00:09:38,340 --> 00:09:39,757
>> L'operador lògic final NO és.

205
00:09:39,757 --> 00:09:41,131
I no és bastant senzill.

206
00:09:41,131 --> 00:09:42,830
S'inverteix el valor del seu operant.

207
00:09:42,830 --> 00:09:46,080
Si x és cert, llavors no x és falsa.

208
00:09:46,080 --> 00:09:49,960
Si x és falsa, llavors no x és cert.

209
00:09:49,960 --> 00:09:53,850
De vegades s'escolta aquest símbol
pronunciat com Bang o exclamació

210
00:09:53,850 --> 00:09:55,231
o no.

211
00:09:55,231 --> 00:09:56,730
És més o menys la mateixa cosa.

212
00:09:56,730 --> 00:10:00,185
En cas que vostè sent que es parla i
no estàs segur del que això significa,

213
00:10:00,185 --> 00:10:02,310
és només l'exclamació
punt, però de vegades és

214
00:10:02,310 --> 00:10:04,215
anomenat un parell coses diferents.

215
00:10:04,215 --> 00:10:06,340
Molt bé, així que pren
tenir cura dels operadors lògics.

216
00:10:06,340 --> 00:10:08,640
Per tant, parlarem de
operadors relacionals.

217
00:10:08,640 --> 00:10:11,610
De nou, si vostè està familiaritzat amb aquest
l'aritmètica a l'escola primària,

218
00:10:11,610 --> 00:10:13,870
vostè és probablement familiar
amb com funcionen ja.

219
00:10:13,870 --> 00:10:15,411
Aquests es comporten exactament com era d'esperar.

220
00:10:15,411 --> 00:10:19,800
Així que a menys que és veritat, en aquest
exemple, si x és menor que i.

221
00:10:19,800 --> 00:10:24,380
Per tant, si x és 4 e i és
6, x és menor que i.

222
00:10:24,380 --> 00:10:26,035
Això és cert.

223
00:10:26,035 --> 00:10:27,910
Menys d'o igual a
funciona força semblant.

224
00:10:27,910 --> 00:10:33,020
Si x és 4, e i és 4, llavors
x és menor o igual a i.

225
00:10:33,020 --> 00:10:35,310
Millor que. x és més gran que i.

226
00:10:35,310 --> 00:10:39,310
I major o igual a, x
és més gran que o igual a i.

227
00:10:39,310 --> 00:10:41,745
Si és cert, llavors vostè
passar aquesta expressió,

228
00:10:41,745 --> 00:10:44,490
i vostè va avall
aquest camí a la carretera.

229
00:10:44,490 --> 00:10:48,590
Si vostè té un si x és més gran que i,
i X és, de fet, és més gran que i,

230
00:10:48,590 --> 00:10:51,670
que va a fer el que sigui
subjecta a aquesta condició.

231
00:10:51,670 --> 00:10:54,396
>> Tingueu en compte que no tenim una
només caràcter per menys

232
00:10:54,396 --> 00:10:57,020
o igual a, com podria ser
familiaritzats amb els llibres de text de matemàtiques.

233
00:10:57,020 --> 00:10:59,874
Així, tenim el símbol menor que,
seguit d'un signe igual.

234
00:10:59,874 --> 00:11:01,790
Això és el que representem
menys d'o igual a.

235
00:11:01,790 --> 00:11:04,490
I de la mateixa manera, fem ho fem
per gran que o igual a.

236
00:11:04,490 --> 00:11:06,698
>> Els dos relacional definitiva
operadors que són importants

237
00:11:06,698 --> 00:11:09,320
estan provant per a la igualtat i la desigualtat.

238
00:11:09,320 --> 00:11:13,380
Per tant, si x és igual a igual i, és cert
si x i de y valor és el mateix.

239
00:11:13,380 --> 00:11:19,610
Si x és 10, i i és 10, llavors
x és igual a igual i és cert.

240
00:11:19,610 --> 00:11:26,010
Si x és 10 e i és 11, x
és igual a igual i no és cert.

241
00:11:26,010 --> 00:11:29,680
També podem provar la desigualtat utilitzant
signe d'exclamació o d'explosió o NO,

242
00:11:29,680 --> 00:11:30,330
de nou.

243
00:11:30,330 --> 00:11:35,049
Si x no és igual a i, si es
aquesta és la prova que estem fent servir aquí,

244
00:11:35,049 --> 00:11:35,840
seríem bons per anar.

245
00:11:35,840 --> 00:11:40,340
Així doncs, si x no és igual a
I, anem a anar per aquest camí.

246
00:11:40,340 --> 00:11:41,441
>> Sigui molt acurat aquí.

247
00:11:41,441 --> 00:11:44,440
És una mistake-- molt comú i
certament un que vaig fer un bon munt quan

248
00:11:44,440 --> 00:11:47,340
M'estava started--
confondre accidentalment

249
00:11:47,340 --> 00:11:51,690
l'operador d'assignació, iguals individuals,
per a l'operador de comparació d'igualtat,

250
00:11:51,690 --> 00:11:52,582
iguals dobles.

251
00:11:52,582 --> 00:11:54,540
Es va a portar a algun estrany
comportament en el codi,

252
00:11:54,540 --> 00:11:56,730
i en general el compilador
advertir d'això quan intenta

253
00:11:56,730 --> 00:11:59,910
i compilar el codi, però de vegades
vostè podria ser capaç de colar-se per.

254
00:11:59,910 --> 00:12:02,770
No és necessàriament una bona cosa
que colar-se per, però.

255
00:12:02,770 --> 00:12:04,710
Només pel que si vostè està fent
una prova de la desigualtat,

256
00:12:04,710 --> 00:12:07,970
si vostè està comprovant si dos
diferents variables tenen el mateix valor

257
00:12:07,970 --> 00:12:11,980
dins d'ells, assegureu-vos d'usar
és igual als iguals i els iguals, no individuals.

258
00:12:11,980 --> 00:12:15,450
I d'aquesta manera el seu programa ho farà
tenir el comportament que tenia planejat.

259
00:12:15,450 --> 00:12:18,400
Sóc Doug Lloyd i aquest és CS50.

260
00:12:18,400 --> 00:12:20,437