1
00:00:00,000 --> 00:00:02,480
>> [REPRODUCCIÓ DE MÚSICA]

2
00:00:02,480 --> 00:00:06,460

3
00:00:06,460 --> 00:00:09,350
>> DOUG LLOYD: Molt bé, així que anem a
parlar d'arguments de la línia d'ordres.

4
00:00:09,350 --> 00:00:11,800
Així que, fins al moment en el curs bastant
molt tots els teus programes

5
00:00:11,800 --> 00:00:16,360
probablement han començat
així- void main int.

6
00:00:16,360 --> 00:00:18,310
Hem estat recol·lectant
entrada de l'usuari si ho necessitem

7
00:00:18,310 --> 00:00:21,080
en els nostres programes, com el
Mario programa, per exemple,

8
00:00:21,080 --> 00:00:22,990
per instruccions de programa.

9
00:00:22,990 --> 00:00:25,190
No hem necessitat modificar
la declaració del principal,

10
00:00:25,190 --> 00:00:30,684
perquè en lloc dins nostre principal
a dir, vostè pot trucar per obtenir int.

11
00:00:30,684 --> 00:00:32,350
Què tan gran és el que vols de la piràmide sigui?

12
00:00:32,350 --> 00:00:34,455
O vostè pot trucar per obtenir
float-- quant canvi

13
00:00:34,455 --> 00:00:36,400
he de sortida per a l'usuari?

14
00:00:36,400 --> 00:00:38,630
>> Hi ha una altra manera però,
i si volem que els nostres usuaris

15
00:00:38,630 --> 00:00:40,580
per ser capaç de proporcionar
dades al nostre programa

16
00:00:40,580 --> 00:00:43,320
en temps d'execució en lloc del temps
el programa s'està executant,

17
00:00:43,320 --> 00:00:45,910
una distinció subtil però
de vegades una molt útil,

18
00:00:45,910 --> 00:00:48,120
necessitem una nova forma de declarar principal.

19
00:00:48,120 --> 00:00:53,320
No podem fer servir void main int si volem
recopilar altres dades a la línia d'ordres

20
00:00:53,320 --> 00:00:57,540
quan l'usuari executa el programa,
per tant, els arguments de línia de comandes.

21
00:00:57,540 --> 00:00:59,810
>> Per recollir aquests de línia d'ordres
arguments per part de l'usuari,

22
00:00:59,810 --> 00:01:03,140
canviar la seva declaració de
principal per semblar-se a esto-- int

23
00:01:03,140 --> 00:01:10,450
principals, parin obertes, int argc, coma,
argv corda, entre claudàtors,

24
00:01:10,450 --> 00:01:12,670
i després obrir claudàtor.

25
00:01:12,670 --> 00:01:14,415
Llavors, què vol dir això ja?

26
00:01:14,415 --> 00:01:19,410
Bé, estem passant en dos paràmetres,
o arguments, o entrades al principal.

27
00:01:19,410 --> 00:01:23,800
Un, anomenat un nombre enter
argc, i l'altre és el que?

28
00:01:23,800 --> 00:01:26,430

29
00:01:26,430 --> 00:01:29,640
És una matriu de cadenes, oi?

30
00:01:29,640 --> 00:01:31,140
Veiem que la notació de claudàtors.

31
00:01:31,140 --> 00:01:32,181
És una matriu de cadenes.

32
00:01:32,181 --> 00:01:35,110
No és una cadena individual,
és una matriu de cadenes.

33
00:01:35,110 --> 00:01:39,640
I aquests dos arguments, argc i argv,
li permeten conèixer les dades de l'usuari

34
00:01:39,640 --> 00:01:42,912
ha proporcionat a la línia d'ordres
i quantes coses

35
00:01:42,912 --> 00:01:44,120
proporcionada a la línia d'ordres.

36
00:01:44,120 --> 00:01:46,570
Coses molt útils per treballar.

37
00:01:46,570 --> 00:01:50,310
>> Argc significa recompte argument,
i vostè ha de saber, per cert,

38
00:01:50,310 --> 00:01:52,600
que es podria anomenar argc
el que tu vulguis.

39
00:01:52,600 --> 00:01:54,710
Vostè pot trucar argv el que volies.

40
00:01:54,710 --> 00:01:58,740
Aquests són noms simplement convencionals
que utilitzem per ells-- recompte argument,

41
00:01:58,740 --> 00:02:00,907
i com veurem en un segon,
argument vector, argv.

42
00:02:00,907 --> 00:02:03,698
Però vostè no ha de trucar
argc i argv si no vol,

43
00:02:03,698 --> 00:02:05,570
però convencionalment, això és el que fem.

44
00:02:05,570 --> 00:02:07,500
>> Així que de totes maneres, argc, el recompte argument.

45
00:02:07,500 --> 00:02:11,569
És una variable de tipus sencer i per això, com
és d'esperar, si tenim dues coses

46
00:02:11,569 --> 00:02:13,860
que trobarem
la qual cosa aquests s'escriuen

47
00:02:13,860 --> 00:02:16,070
i la quantitat de coses la
usuari va escriure, argc és

48
00:02:16,070 --> 00:02:18,559
ens dirà quant
omplir l'usuari va escriure.

49
00:02:18,559 --> 00:02:20,850
Pel que li dóna un número de
arguments de línia de comandes d'usuari

50
00:02:20,850 --> 00:02:22,470
escrit en què s'executa el programa.

51
00:02:22,470 --> 00:02:25,780
Així que si el seu programa és
executar dot retallar cobdiciós,

52
00:02:25,780 --> 00:02:28,670
i en l'interior del seu cobdiciós
programar la seva funció principal

53
00:02:28,670 --> 00:02:34,800
té la declaració int int main argc,
cadena argv claudàtors, a continuació,

54
00:02:34,800 --> 00:02:37,950
argc en aquest cas és un.

55
00:02:37,950 --> 00:02:40,200
Ara notem no ho fem
comptar quantes coses

56
00:02:40,200 --> 00:02:42,590
l'usuari va escriure després que el nom del programa.

57
00:02:42,590 --> 00:02:46,710
El mateix nom del programa compta
com un argument de línia d'ordres.

58
00:02:46,710 --> 00:02:51,770
>> Així dot retallar cobdiciós, en
aquest cas, argc és un.

59
00:02:51,770 --> 00:02:57,910
Si l'usuari va escriure barra cobdiciosos 1024 CS50
en la línia d'ordres, argc en aquest cas

60
00:02:57,910 --> 00:02:59,520
serien tres.

61
00:02:59,520 --> 00:03:03,720
I ho sabem perquè el camí
que la divisió entre les cordes

62
00:03:03,720 --> 00:03:06,030
es detecta és si
hi ha un espai o una fitxa,

63
00:03:06,030 --> 00:03:08,230
o alguna cosa així entre ells.

64
00:03:08,230 --> 00:03:13,860
Pel que qualsevol quantitat d'espai en blanc, així anomenat,
entre els valors amb tipus de línia de comandaments

65
00:03:13,860 --> 00:03:15,720
indica quants n'hi ha.

66
00:03:15,720 --> 00:03:24,040
Així dot retallar espai cobdiciosos 1024 espai
CS50, argc, en aquest cas, és de tres.

67
00:03:24,040 --> 00:03:26,600
>> Argv és el vector argument.

68
00:03:26,600 --> 00:03:29,240
Vector, per cert, és només
una altra paraula per a una matriu,

69
00:03:29,240 --> 00:03:31,510
i això és una matriu
que emmagatzema cadenes.

70
00:03:31,510 --> 00:03:35,540
Una cadena per element, que és
les cadenes que l'usuari realment

71
00:03:35,540 --> 00:03:39,230
escrit en la línia d'ordres
quan s'executa el programa.

72
00:03:39,230 --> 00:03:40,990
Ara, com és el cas
amb qualsevol matriu, si

73
00:03:40,990 --> 00:03:44,380
recordar de la nostra discussió de
arrays, el primer element de argv

74
00:03:44,380 --> 00:03:49,150
Sempre serà trobat
en argv claudàtor zero.

75
00:03:49,150 --> 00:03:51,800
Aquest és el primer índex
de la matriu argv.

76
00:03:51,800 --> 00:03:55,720
Així que voluntat-- i, de fet, que la voluntat
sempre serà el nom del programa,

77
00:03:55,720 --> 00:03:59,730
sempre serà situat en
argv claudàtor zero.

78
00:03:59,730 --> 00:04:08,590
>> L'últim element de argv sempre es troba
en argv claudàtors argc menys un.

79
00:04:08,590 --> 00:04:10,300
¿Veu vostè per què?

80
00:04:10,300 --> 00:04:14,180
Recorda quants elements
existir en aquesta matriu.

81
00:04:14,180 --> 00:04:16,660
Bé, sabem que és que--
nombre argc d'elements.

82
00:04:16,660 --> 00:04:21,279
Si l'usuari va escriure tres coses a la
la línia d'ordres, argc és de tres.

83
00:04:21,279 --> 00:04:27,070
Però com que en c, quan estem treballant
amb matrius, cada element de la matriu,

84
00:04:27,070 --> 00:04:30,190
o més aviat els índexs de
la matriu, començar en zero.

85
00:04:30,190 --> 00:04:34,000
Si tenim tres elements en la nostra
matriu, tenim un element en argv zero,

86
00:04:34,000 --> 00:04:37,930
un element en argv un,
i un element de argv 2.

87
00:04:37,930 --> 00:04:41,700
No hi ha cap element en argv
tres, i una matriu de mida 3.

88
00:04:41,700 --> 00:04:43,990
Així que per això l'última
element de argv sempre pot

89
00:04:43,990 --> 00:04:49,510
es troba a la plaça argv
argc suports menys un.

90
00:04:49,510 --> 00:04:52,420
>> Així que suposem que s'executa l'usuari
el programa cobdiciosos com follows--

91
00:04:52,420 --> 00:04:57,970
si escriu en el punt de línia d'ordres
slash cobdiciosos espai de 1.024 espai CS50,

92
00:04:57,970 --> 00:05:00,720
i per alguna raó que hem
ja preparat el nostre programa cobdiciosos

93
00:05:00,720 --> 00:05:04,050
de conèixer i treballar amb ells
arguments de la línia d'ordres.

94
00:05:04,050 --> 00:05:07,030
Nosaltres no ho vam fer anteriorment quan treballem
en ell per al problema cobdiciós,

95
00:05:07,030 --> 00:05:09,660
però diguem que ara hem modificat
de manera que ho fem procés

96
00:05:09,660 --> 00:05:11,480
els arguments de línia de comandes d'alguna manera.

97
00:05:11,480 --> 00:05:15,720
En aquest cas, argv zero
és slash dot cobdiciós.

98
00:05:15,720 --> 00:05:17,042
Què hi ha argv un?

99
00:05:17,042 --> 00:05:19,030
Bé, és 1024, oi?

100
00:05:19,030 --> 00:05:22,620
És 1024, però aquí hi ha un
realment important distinction--

101
00:05:22,620 --> 00:05:26,410
Te'n recordes del tipus de dades de argv?

102
00:05:26,410 --> 00:05:31,020
>> Emmagatzema cordes, oi?

103
00:05:31,020 --> 00:05:34,140
Però sembla que 1024
és un valor sencer.

104
00:05:34,140 --> 00:05:36,530
Aquest és un molt important
distinció, i és en realitat

105
00:05:36,530 --> 00:05:40,200
serà una cosa que vostè
podria trobar-se en problemes posteriors.

106
00:05:40,200 --> 00:05:43,770
Tot en argv és
emmagatzemat com una cadena.

107
00:05:43,770 --> 00:05:48,775
Així continguts de argv un són els
cadena d'un, zero, dos, quatre,

108
00:05:48,775 --> 00:05:50,275
composta pels quatre personatges.

109
00:05:50,275 --> 00:05:53,870
És com si l'usuari va escriure
un, zero, dos, quatre

110
00:05:53,870 --> 00:05:56,680
com lletres o caràcters individuals.

111
00:05:56,680 --> 00:06:00,730
No és el nombre enter 1 024,
i pel que no pot directament

112
00:06:00,730 --> 00:06:11,580
treballar amb ell dient int 1000, o
en lloc int x és igual argv un menys 24.

113
00:06:11,580 --> 00:06:15,550
>> Intuïtivament, es podria pensar d'aquesta
com, OK, així que és 1024, menys de 24 anys,

114
00:06:15,550 --> 00:06:17,920
pel que x és igual a 1,000.

115
00:06:17,920 --> 00:06:22,020
Però, en realitat, això no és el cas,
perquè argv és una cadena.

116
00:06:22,020 --> 00:06:23,940
La cadena 1024.

117
00:06:23,940 --> 00:06:28,739
Ara hi ha una funció que es pot
utilitzat per convertir cadenes a enters.

118
00:06:28,739 --> 00:06:30,780
No vaig a fer malbé per vostè
ara, però estic segur Zamyla

119
00:06:30,780 --> 00:06:34,380
estarà feliç de poder dir sobre això en
el pas a pas per a un problema futur.

120
00:06:34,380 --> 00:06:36,390
Però també es pot trobar
problemes com-- excusa

121
00:06:36,390 --> 00:06:39,921
mi, funcions que faria
fer això en referència 50,

122
00:06:39,921 --> 00:06:42,462
si vas a la guia de referència
es pot trobar una funció que

123
00:06:42,462 --> 00:06:43,820
farà aquesta conversió per a vostè.

124
00:06:43,820 --> 00:06:45,980
Però, de nou, en el tutorial
per a un problema futur,

125
00:06:45,980 --> 00:06:48,290
Zamyla estarà encantat
quina funció dir-li

126
00:06:48,290 --> 00:06:53,280
és que va convertir el
string 1024 al sencer 1024.

127
00:06:53,280 --> 00:06:54,560
>> Molt bé, de manera que seguir endavant.

128
00:06:54,560 --> 00:06:56,726
Hem cobert la nostra zero argv,
hem cobert argv un.

129
00:06:56,726 --> 00:06:58,000
Què hi ha a argv 2?

130
00:06:58,000 --> 00:06:58,620
CS50.

131
00:06:58,620 --> 00:07:01,350
Aquest és probablement
explica per si mateix bonic.

132
00:07:01,350 --> 00:07:02,950
Què hi ha a argv 3?

133
00:07:02,950 --> 00:07:04,970
Doncs de nou, no ho sabem, no?

134
00:07:04,970 --> 00:07:08,060
Tenim una gran varietat de mida 3,
així és com molts dels elements que l'usuari

135
00:07:08,060 --> 00:07:11,610
escrit en la línia d'ordres,
així que si anem a argv 3,

136
00:07:11,610 --> 00:07:14,660
ara estem sobrepassant
els límits de la nostra matriu.

137
00:07:14,660 --> 00:07:18,570
El compilador fem això,
no hi ha problema intuïtiva amb ell,

138
00:07:18,570 --> 00:07:22,890
però en termes de realitat del que està passant
a succeir, no se sap molt bé.

139
00:07:22,890 --> 00:07:25,380
Depèn del que és
ubicada a la memòria on

140
00:07:25,380 --> 00:07:28,060
argv tres serien s'espera que sigui.

141
00:07:28,060 --> 00:07:30,716
I així podríem acabar
allunyar impunes.

142
00:07:30,716 --> 00:07:33,840
El més probable és que no, sobretot quan
està treballant amb argv en oposició

143
00:07:33,840 --> 00:07:35,548
a qualsevol altra matriu
això és en el nostre programa,

144
00:07:35,548 --> 00:07:38,660
probablement patirem
un error de segmentació. Així que de nou,

145
00:07:38,660 --> 00:07:42,756
Vos de no sobrepassar els límits
de les seves matrius, en particular argv,

146
00:07:42,756 --> 00:07:47,170
donat el seu alt grau de
importància en els seus programes.

147
00:07:47,170 --> 00:07:48,100
>> Sóc Doug Lloyd.

148
00:07:48,100 --> 00:07:50,170
Això és CS50.

149
00:07:50,170 --> 00:07:51,457