1 00:00:00,000 --> 00:00:02,480 >> [REPRODUCCIÓ DE MÚSICA] 2 00:00:02,480 --> 00:00:06,460 3 00:00:06,460 --> 00:00:09,350 >> DOUG LLOYD: Molt bé, així que anem a parlar d'arguments de la línia d'ordres. 4 00:00:09,350 --> 00:00:11,800 Així que, fins al moment en el curs bastant molt tots els teus programes 5 00:00:11,800 --> 00:00:16,360 probablement han començat així- void main int. 6 00:00:16,360 --> 00:00:18,310 Hem estat recol·lectant entrada de l'usuari si ho necessitem 7 00:00:18,310 --> 00:00:21,080 en els nostres programes, com el Mario programa, per exemple, 8 00:00:21,080 --> 00:00:22,990 per instruccions de programa. 9 00:00:22,990 --> 00:00:25,190 No hem necessitat modificar la declaració del principal, 10 00:00:25,190 --> 00:00:30,684 perquè en lloc dins nostre principal a dir, vostè pot trucar per obtenir int. 11 00:00:30,684 --> 00:00:32,350 Què tan gran és el que vols de la piràmide sigui? 12 00:00:32,350 --> 00:00:34,455 O vostè pot trucar per obtenir float-- quant canvi 13 00:00:34,455 --> 00:00:36,400 he de sortida per a l'usuari? 14 00:00:36,400 --> 00:00:38,630 >> Hi ha una altra manera però, i si volem que els nostres usuaris 15 00:00:38,630 --> 00:00:40,580 per ser capaç de proporcionar dades al nostre programa 16 00:00:40,580 --> 00:00:43,320 en temps d'execució en lloc del temps el programa s'està executant, 17 00:00:43,320 --> 00:00:45,910 una distinció subtil però de vegades una molt útil, 18 00:00:45,910 --> 00:00:48,120 necessitem una nova forma de declarar principal. 19 00:00:48,120 --> 00:00:53,320 No podem fer servir void main int si volem recopilar altres dades a la línia d'ordres 20 00:00:53,320 --> 00:00:57,540 quan l'usuari executa el programa, per tant, els arguments de línia de comandes. 21 00:00:57,540 --> 00:00:59,810 >> Per recollir aquests de línia d'ordres arguments per part de l'usuari, 22 00:00:59,810 --> 00:01:03,140 canviar la seva declaració de principal per semblar-se a esto-- int 23 00:01:03,140 --> 00:01:10,450 principals, parin obertes, int argc, coma, argv corda, entre claudàtors, 24 00:01:10,450 --> 00:01:12,670 i després obrir claudàtor. 25 00:01:12,670 --> 00:01:14,415 Llavors, què vol dir això ja? 26 00:01:14,415 --> 00:01:19,410 Bé, estem passant en dos paràmetres, o arguments, o entrades al principal. 27 00:01:19,410 --> 00:01:23,800 Un, anomenat un nombre enter argc, i l'altre és el que? 28 00:01:23,800 --> 00:01:26,430 29 00:01:26,430 --> 00:01:29,640 És una matriu de cadenes, oi? 30 00:01:29,640 --> 00:01:31,140 Veiem que la notació de claudàtors. 31 00:01:31,140 --> 00:01:32,181 És una matriu de cadenes. 32 00:01:32,181 --> 00:01:35,110 No és una cadena individual, és una matriu de cadenes. 33 00:01:35,110 --> 00:01:39,640 I aquests dos arguments, argc i argv, li permeten conèixer les dades de l'usuari 34 00:01:39,640 --> 00:01:42,912 ha proporcionat a la línia d'ordres i quantes coses 35 00:01:42,912 --> 00:01:44,120 proporcionada a la línia d'ordres. 36 00:01:44,120 --> 00:01:46,570 Coses molt útils per treballar. 37 00:01:46,570 --> 00:01:50,310 >> Argc significa recompte argument, i vostè ha de saber, per cert, 38 00:01:50,310 --> 00:01:52,600 que es podria anomenar argc el que tu vulguis. 39 00:01:52,600 --> 00:01:54,710 Vostè pot trucar argv el que volies. 40 00:01:54,710 --> 00:01:58,740 Aquests són noms simplement convencionals que utilitzem per ells-- recompte argument, 41 00:01:58,740 --> 00:02:00,907 i com veurem en un segon, argument vector, argv. 42 00:02:00,907 --> 00:02:03,698 Però vostè no ha de trucar argc i argv si no vol, 43 00:02:03,698 --> 00:02:05,570 però convencionalment, això és el que fem. 44 00:02:05,570 --> 00:02:07,500 >> Així que de totes maneres, argc, el recompte argument. 45 00:02:07,500 --> 00:02:11,569 És una variable de tipus sencer i per això, com és d'esperar, si tenim dues coses 46 00:02:11,569 --> 00:02:13,860 que trobarem la qual cosa aquests s'escriuen 47 00:02:13,860 --> 00:02:16,070 i la quantitat de coses la usuari va escriure, argc és 48 00:02:16,070 --> 00:02:18,559 ens dirà quant omplir l'usuari va escriure. 49 00:02:18,559 --> 00:02:20,850 Pel que li dóna un número de arguments de línia de comandes d'usuari 50 00:02:20,850 --> 00:02:22,470 escrit en què s'executa el programa. 51 00:02:22,470 --> 00:02:25,780 Així que si el seu programa és executar dot retallar cobdiciós, 52 00:02:25,780 --> 00:02:28,670 i en l'interior del seu cobdiciós programar la seva funció principal 53 00:02:28,670 --> 00:02:34,800 té la declaració int int main argc, cadena argv claudàtors, a continuació, 54 00:02:34,800 --> 00:02:37,950 argc en aquest cas és un. 55 00:02:37,950 --> 00:02:40,200 Ara notem no ho fem comptar quantes coses 56 00:02:40,200 --> 00:02:42,590 l'usuari va escriure després que el nom del programa. 57 00:02:42,590 --> 00:02:46,710 El mateix nom del programa compta com un argument de línia d'ordres. 58 00:02:46,710 --> 00:02:51,770 >> Així dot retallar cobdiciós, en aquest cas, argc és un. 59 00:02:51,770 --> 00:02:57,910 Si l'usuari va escriure barra cobdiciosos 1024 CS50 en la línia d'ordres, argc en aquest cas 60 00:02:57,910 --> 00:02:59,520 serien tres. 61 00:02:59,520 --> 00:03:03,720 I ho sabem perquè el camí que la divisió entre les cordes 62 00:03:03,720 --> 00:03:06,030 es detecta és si hi ha un espai o una fitxa, 63 00:03:06,030 --> 00:03:08,230 o alguna cosa així entre ells. 64 00:03:08,230 --> 00:03:13,860 Pel que qualsevol quantitat d'espai en blanc, així anomenat, entre els valors amb tipus de línia de comandaments 65 00:03:13,860 --> 00:03:15,720 indica quants n'hi ha. 66 00:03:15,720 --> 00:03:24,040 Així dot retallar espai cobdiciosos 1024 espai CS50, argc, en aquest cas, és de tres. 67 00:03:24,040 --> 00:03:26,600 >> Argv és el vector argument. 68 00:03:26,600 --> 00:03:29,240 Vector, per cert, és només una altra paraula per a una matriu, 69 00:03:29,240 --> 00:03:31,510 i això és una matriu que emmagatzema cadenes. 70 00:03:31,510 --> 00:03:35,540 Una cadena per element, que és les cadenes que l'usuari realment 71 00:03:35,540 --> 00:03:39,230 escrit en la línia d'ordres quan s'executa el programa. 72 00:03:39,230 --> 00:03:40,990 Ara, com és el cas amb qualsevol matriu, si 73 00:03:40,990 --> 00:03:44,380 recordar de la nostra discussió de arrays, el primer element de argv 74 00:03:44,380 --> 00:03:49,150 Sempre serà trobat en argv claudàtor zero. 75 00:03:49,150 --> 00:03:51,800 Aquest és el primer índex de la matriu argv. 76 00:03:51,800 --> 00:03:55,720 Així que voluntat-- i, de fet, que la voluntat sempre serà el nom del programa, 77 00:03:55,720 --> 00:03:59,730 sempre serà situat en argv claudàtor zero. 78 00:03:59,730 --> 00:04:08,590 >> L'últim element de argv sempre es troba en argv claudàtors argc menys un. 79 00:04:08,590 --> 00:04:10,300 ¿Veu vostè per què? 80 00:04:10,300 --> 00:04:14,180 Recorda quants elements existir en aquesta matriu. 81 00:04:14,180 --> 00:04:16,660 Bé, sabem que és que-- nombre argc d'elements. 82 00:04:16,660 --> 00:04:21,279 Si l'usuari va escriure tres coses a la la línia d'ordres, argc és de tres. 83 00:04:21,279 --> 00:04:27,070 Però com que en c, quan estem treballant amb matrius, cada element de la matriu, 84 00:04:27,070 --> 00:04:30,190 o més aviat els índexs de la matriu, començar en zero. 85 00:04:30,190 --> 00:04:34,000 Si tenim tres elements en la nostra matriu, tenim un element en argv zero, 86 00:04:34,000 --> 00:04:37,930 un element en argv un, i un element de argv 2. 87 00:04:37,930 --> 00:04:41,700 No hi ha cap element en argv tres, i una matriu de mida 3. 88 00:04:41,700 --> 00:04:43,990 Així que per això l'última element de argv sempre pot 89 00:04:43,990 --> 00:04:49,510 es troba a la plaça argv argc suports menys un. 90 00:04:49,510 --> 00:04:52,420 >> Així que suposem que s'executa l'usuari el programa cobdiciosos com follows-- 91 00:04:52,420 --> 00:04:57,970 si escriu en el punt de línia d'ordres slash cobdiciosos espai de 1.024 espai CS50, 92 00:04:57,970 --> 00:05:00,720 i per alguna raó que hem ja preparat el nostre programa cobdiciosos 93 00:05:00,720 --> 00:05:04,050 de conèixer i treballar amb ells arguments de la línia d'ordres. 94 00:05:04,050 --> 00:05:07,030 Nosaltres no ho vam fer anteriorment quan treballem en ell per al problema cobdiciós, 95 00:05:07,030 --> 00:05:09,660 però diguem que ara hem modificat de manera que ho fem procés 96 00:05:09,660 --> 00:05:11,480 els arguments de línia de comandes d'alguna manera. 97 00:05:11,480 --> 00:05:15,720 En aquest cas, argv zero és slash dot cobdiciós. 98 00:05:15,720 --> 00:05:17,042 Què hi ha argv un? 99 00:05:17,042 --> 00:05:19,030 Bé, és 1024, oi? 100 00:05:19,030 --> 00:05:22,620 És 1024, però aquí hi ha un realment important distinction-- 101 00:05:22,620 --> 00:05:26,410 Te'n recordes del tipus de dades de argv? 102 00:05:26,410 --> 00:05:31,020 >> Emmagatzema cordes, oi? 103 00:05:31,020 --> 00:05:34,140 Però sembla que 1024 és un valor sencer. 104 00:05:34,140 --> 00:05:36,530 Aquest és un molt important distinció, i és en realitat 105 00:05:36,530 --> 00:05:40,200 serà una cosa que vostè podria trobar-se en problemes posteriors. 106 00:05:40,200 --> 00:05:43,770 Tot en argv és emmagatzemat com una cadena. 107 00:05:43,770 --> 00:05:48,775 Així continguts de argv un són els cadena d'un, zero, dos, quatre, 108 00:05:48,775 --> 00:05:50,275 composta pels quatre personatges. 109 00:05:50,275 --> 00:05:53,870 És com si l'usuari va escriure un, zero, dos, quatre 110 00:05:53,870 --> 00:05:56,680 com lletres o caràcters individuals. 111 00:05:56,680 --> 00:06:00,730 No és el nombre enter 1 024, i pel que no pot directament 112 00:06:00,730 --> 00:06:11,580 treballar amb ell dient int 1000, o en lloc int x és igual argv un menys 24. 113 00:06:11,580 --> 00:06:15,550 >> Intuïtivament, es podria pensar d'aquesta com, OK, així que és 1024, menys de 24 anys, 114 00:06:15,550 --> 00:06:17,920 pel que x és igual a 1,000. 115 00:06:17,920 --> 00:06:22,020 Però, en realitat, això no és el cas, perquè argv és una cadena. 116 00:06:22,020 --> 00:06:23,940 La cadena 1024. 117 00:06:23,940 --> 00:06:28,739 Ara hi ha una funció que es pot utilitzat per convertir cadenes a enters. 118 00:06:28,739 --> 00:06:30,780 No vaig a fer malbé per vostè ara, però estic segur Zamyla 119 00:06:30,780 --> 00:06:34,380 estarà feliç de poder dir sobre això en el pas a pas per a un problema futur. 120 00:06:34,380 --> 00:06:36,390 Però també es pot trobar problemes com-- excusa 121 00:06:36,390 --> 00:06:39,921 mi, funcions que faria fer això en referència 50, 122 00:06:39,921 --> 00:06:42,462 si vas a la guia de referència es pot trobar una funció que 123 00:06:42,462 --> 00:06:43,820 farà aquesta conversió per a vostè. 124 00:06:43,820 --> 00:06:45,980 Però, de nou, en el tutorial per a un problema futur, 125 00:06:45,980 --> 00:06:48,290 Zamyla estarà encantat quina funció dir-li 126 00:06:48,290 --> 00:06:53,280 és que va convertir el string 1024 al sencer 1024. 127 00:06:53,280 --> 00:06:54,560 >> Molt bé, de manera que seguir endavant. 128 00:06:54,560 --> 00:06:56,726 Hem cobert la nostra zero argv, hem cobert argv un. 129 00:06:56,726 --> 00:06:58,000 Què hi ha a argv 2? 130 00:06:58,000 --> 00:06:58,620 CS50. 131 00:06:58,620 --> 00:07:01,350 Aquest és probablement explica per si mateix bonic. 132 00:07:01,350 --> 00:07:02,950 Què hi ha a argv 3? 133 00:07:02,950 --> 00:07:04,970 Doncs de nou, no ho sabem, no? 134 00:07:04,970 --> 00:07:08,060 Tenim una gran varietat de mida 3, així és com molts dels elements que l'usuari 135 00:07:08,060 --> 00:07:11,610 escrit en la línia d'ordres, així que si anem a argv 3, 136 00:07:11,610 --> 00:07:14,660 ara estem sobrepassant els límits de la nostra matriu. 137 00:07:14,660 --> 00:07:18,570 El compilador fem això, no hi ha problema intuïtiva amb ell, 138 00:07:18,570 --> 00:07:22,890 però en termes de realitat del que està passant a succeir, no se sap molt bé. 139 00:07:22,890 --> 00:07:25,380 Depèn del que és ubicada a la memòria on 140 00:07:25,380 --> 00:07:28,060 argv tres serien s'espera que sigui. 141 00:07:28,060 --> 00:07:30,716 I així podríem acabar allunyar impunes. 142 00:07:30,716 --> 00:07:33,840 El més probable és que no, sobretot quan està treballant amb argv en oposició 143 00:07:33,840 --> 00:07:35,548 a qualsevol altra matriu això és en el nostre programa, 144 00:07:35,548 --> 00:07:38,660 probablement patirem un error de segmentació. Així que de nou, 145 00:07:38,660 --> 00:07:42,756 Vos de no sobrepassar els límits de les seves matrius, en particular argv, 146 00:07:42,756 --> 00:07:47,170 donat el seu alt grau de importància en els seus programes. 147 00:07:47,170 --> 00:07:48,100 >> Sóc Doug Lloyd. 148 00:07:48,100 --> 00:07:50,170 Això és CS50. 149 00:07:50,170 --> 00:07:51,457