1 00:00:00,000 --> 00:00:05,300 2 00:00:05,300 --> 00:00:07,300 DOUG LLOYD: Quan s'iniciï treballar amb funcions, 3 00:00:07,300 --> 00:00:09,966 una altra cosa es convertirà molt important entendre, 4 00:00:09,966 --> 00:00:12,380 que és el concepte d'abast variable. 5 00:00:12,380 --> 00:00:14,490 Així abast és una característica d'una variable 6 00:00:14,490 --> 00:00:18,860 que defineix de quines funcions Es pot accedir a aquesta variable. 7 00:00:18,860 --> 00:00:24,595 >> Hi ha dos àmbits principals en C, variables locals i variables globals. 8 00:00:24,595 --> 00:00:27,830 Ara, les variables locals només poden ser visitada dins de les funcions 9 00:00:27,830 --> 00:00:29,045 en el qual són creats. 10 00:00:29,045 --> 00:00:32,170 No poden ser accedits per cada altre funció que existeix en el seu programa, 11 00:00:32,170 --> 00:00:34,184 només la funció en el que va ser creat. 12 00:00:34,184 --> 00:00:36,350 Les variables globals, en la D'altra banda, es pot accedir 13 00:00:36,350 --> 00:00:37,719 per qualsevol funció en el programa. 14 00:00:37,719 --> 00:00:40,260 I la raó d'això és perquè no estan creats a l'interior 15 00:00:40,260 --> 00:00:41,441 de qualsevol funció en particular. 16 00:00:41,441 --> 00:00:43,690 Els declarem fora del totes les funcions, les quals 17 00:00:43,690 --> 00:00:48,940 significa que totes les funcions sap on que és i pot accedir i manipular. 18 00:00:48,940 --> 00:00:52,010 >> Fins ara, en el curs tens prou molt estat treballant exclusivament 19 00:00:52,010 --> 00:00:54,280 amb variables locals. 20 00:00:54,280 --> 00:00:58,320 Heus aquí un exemple d'un molt, molt funció principal senzill i molt simple 21 00:00:58,320 --> 00:01:00,680 funció addicional que hem escrit. 22 00:01:00,680 --> 00:01:03,180 En aquest cas, x, que He de color verd just 23 00:01:03,180 --> 00:01:07,400 per ressaltar la localitat o l'abast d'aquesta variable, 24 00:01:07,400 --> 00:01:09,240 és local a la funció triple. 25 00:01:09,240 --> 00:01:12,300 principal no pot referir-se a x en absolut. 26 00:01:12,300 --> 00:01:14,259 No sap el que és. 27 00:01:14,259 --> 00:01:17,050 Cap altra funció, de fet, si tenia funcions addicionals aquí, 28 00:01:17,050 --> 00:01:19,360 podria referir-se a x. 29 00:01:19,360 --> 00:01:23,520 >> De la mateixa manera, els resultats que tinc de color blau, és local només per principal. 30 00:01:23,520 --> 00:01:26,980 Només sap el principal el resultat variable és. 31 00:01:26,980 --> 00:01:30,010 el triple no pot usar-lo. 32 00:01:30,010 --> 00:01:32,580 >> Ara bé, com ja he esmentat, hi ha variables globals. 33 00:01:32,580 --> 00:01:35,575 Si es declara la variable fora de qualsevol funció, 34 00:01:35,575 --> 00:01:38,290 totes les funcions en el programa pot referir-se a ella. 35 00:01:38,290 --> 00:01:44,010 Així que en aquest cas m'he destacat en verd una declaració de variable global. 36 00:01:44,010 --> 00:01:45,830 En aquest cas, el ser variable declarada 37 00:01:45,830 --> 00:01:48,720 es diu global, només per ser molt clara al respecte. 38 00:01:48,720 --> 00:01:49,720 És de tipus float. 39 00:01:49,720 --> 00:01:52,940 I jo assigno el valor 0,5050. 40 00:01:52,940 --> 00:01:58,080 >> Es donarà compte de que, en principal i en triple, sóc capaç de referir-se al global. 41 00:01:58,080 --> 00:02:03,480 I de fet, si vaig a través del programa com s'ha indicat, els principals primeres trucades triple, 42 00:02:03,480 --> 00:02:10,440 multiplica triples mundials per 3, que estableix el seu valor a 1.5 i tants anys, 43 00:02:10,440 --> 00:02:16,080 1,51 o alguna cosa així, i llavors principal també imprimeix el valor 44 00:02:16,080 --> 00:02:16,620 del global. 45 00:02:16,620 --> 00:02:24,424 Així principal no imprimirà 0,5050, que imprimirà temps globals 3, 1.51. 46 00:02:24,424 --> 00:02:27,340 Així que has de tenir cura quan es treballa amb variables globals. 47 00:02:27,340 --> 00:02:30,260 Si bé són molt flexibles en ser capaç de passar informació 48 00:02:30,260 --> 00:02:32,650 voltant de manera que cada funció pot usar-lo, 49 00:02:32,650 --> 00:02:34,580 també pot tenir alguna conseqüències perilloses 50 00:02:34,580 --> 00:02:38,770 si els canvis Una de les funcions el valor d'una variable 51 00:02:38,770 --> 00:02:42,360 abans d'esperar que sigui canviat. 52 00:02:42,360 --> 00:02:44,200 >> Per què importa aquesta distinció? 53 00:02:44,200 --> 00:02:48,070 Per què ens importa si algunes variables són locals i altres són globals? 54 00:02:48,070 --> 00:02:53,880 Bé, en la seva major part, les variables locals en C són el que s'anomena passa per valor 55 00:02:53,880 --> 00:02:56,087 quan fem una crida a la funció. 56 00:02:56,087 --> 00:02:56,920 Què vol dir això? 57 00:02:56,920 --> 00:03:00,880 >> Bé, quan es passa una variable per valor, el destinatari de la trucada, que 58 00:03:00,880 --> 00:03:04,350 és una altra manera de dir la funció que està rebent la variable que 59 00:03:04,350 --> 00:03:08,465 es passa a com a entrada, que en realitat no rebre aquesta mateixa variable. 60 00:03:08,465 --> 00:03:12,490 Rep el seu pròpia còpia de la mateixa per treballar. 61 00:03:12,490 --> 00:03:14,350 Aquesta és una distinció molt important. 62 00:03:14,350 --> 00:03:18,250 Acabem de veure fa un segon que amb les variables globals, 63 00:03:18,250 --> 00:03:23,240 si manipulem el mundial variable en una funció, l'efecte 64 00:03:23,240 --> 00:03:26,390 en què una funció porta a través de qualsevol altra funció. 65 00:03:26,390 --> 00:03:28,920 >> Però amb les variables locals, això no és cert. 66 00:03:28,920 --> 00:03:32,060 Cada funció quan rep com a entrada les variables 67 00:03:32,060 --> 00:03:36,367 rebre còpies d'aquestes variables, no les pròpies variables. 68 00:03:36,367 --> 00:03:37,825 Llavors, quin és l'efecte secundari d'això? 69 00:03:37,825 --> 00:03:40,450 Això significa que la variable en la persona que truca, la funció que 70 00:03:40,450 --> 00:03:45,600 és fer la crida a la funció, és sense canvis menys que el substitueixi. 71 00:03:45,600 --> 00:03:50,420 >> Per exemple, en el codi foo no canvia en absolut. 72 00:03:50,420 --> 00:03:55,450 Int foo és igual a 4, truqui triples de foo, a l'interior de triple, 73 00:03:55,450 --> 00:03:58,850 esperaríem que foo faria es multiplicarà per 3 i va tornar, 74 00:03:58,850 --> 00:04:01,450 però hi ha en realitat cap efecte. 75 00:04:01,450 --> 00:04:03,460 >> Aquí, però, una diferència molt subtil. 76 00:04:03,460 --> 00:04:06,520 Això té l'efecte que volem. 77 00:04:06,520 --> 00:04:07,730 ¿Veu vostè per què? 78 00:04:07,730 --> 00:04:11,500 Estem reemplaçant foo en principal en aquesta ocasió. 79 00:04:11,500 --> 00:04:16,899 >> Així int foo és igual a 4, foo és igual triples foo, quan fem aquest anomenat, 80 00:04:16,899 --> 00:04:21,680 triples obté la seva pròpia còpia de foo, la seva pròpia còpia de 4. 81 00:04:21,680 --> 00:04:27,340 Diu tornar 4 vegades 3, o el que sigui la variable es passa en temps 3. 82 00:04:27,340 --> 00:04:32,109 I després li assignem el retorn valor de triple foo nou. 83 00:04:32,109 --> 00:04:33,650 Així que això realment podria sobreescriure foo. 84 00:04:33,650 --> 00:04:35,816 Aquesta és l'única manera de fer- això amb la variable local. 85 00:04:35,816 --> 00:04:38,120 Així que ara si afegim una altra línia de codi aquí 86 00:04:38,120 --> 00:04:40,870 al final de principal per imprimir el valor de foo, 87 00:04:40,870 --> 00:04:45,030 seria de fet imprimir 12. 88 00:04:45,030 --> 00:04:48,600 >> Àmbit de la variable és generalment no massa d'un problema 89 00:04:48,600 --> 00:04:51,190 si el nom la totalitat del seu variables de coses diferents. 90 00:04:51,190 --> 00:04:54,920 Però pot obtenir el tipus de desagradable si el mateix nom de variable 91 00:04:54,920 --> 00:04:58,820 apareix en múltiples funcions, que passarà molt. 92 00:04:58,820 --> 00:05:02,130 Si alguna vegada fer el treball en el món real, on 93 00:05:02,130 --> 00:05:06,080 s'està treballant en col·laboració programes i persones en diferents equips 94 00:05:06,080 --> 00:05:11,000 estan treballant junts per escriure el mateix programa o el mateix conjunt de programes, 95 00:05:11,000 --> 00:05:13,900 que van amb freqüència variable de reutilització noms, particularment els comuns 96 00:05:13,900 --> 00:05:18,020 com x, i, i, j, i així successivament. 97 00:05:18,020 --> 00:05:20,370 >> Però quan les variables tenen del mateix nom, qüestions d'abast 98 00:05:20,370 --> 00:05:23,080 pot ser una mica més difícil d'analitzar. 99 00:05:23,080 --> 00:05:26,790 Per exemple, ¿sap vostè el que s'imprimeix 100 00:05:26,790 --> 00:05:30,190 al final d'aquest programa en especial? 101 00:05:30,190 --> 00:05:31,280 Tome un minut. 102 00:05:31,280 --> 00:05:33,382 Pausa el vídeo i llegir a través d'aquest programa. 103 00:05:33,382 --> 00:05:35,590 Es pot veure a la part superior que tenir una declaració de la funció 104 00:05:35,590 --> 00:05:37,350 per a una funció anomenada de la subhasta. 105 00:05:37,350 --> 00:05:40,800 Aquesta funció pren un sol paràmetre, un nombre enter que anomenem x. 106 00:05:40,800 --> 00:05:42,610 I dóna sortida a un sencer. 107 00:05:42,610 --> 00:05:44,820 Aquest és el tipus de retorn a l'inici. 108 00:05:44,820 --> 00:05:48,140 >> Llavors tenim principal, un parell de línies de codi en principal, l'últim dels quals 109 00:05:48,140 --> 00:05:49,250 és una sentència print. 110 00:05:49,250 --> 00:05:51,140 I recordi, aquesta és la qüestió aquí. 111 00:05:51,140 --> 00:05:54,240 Què és en realitat serà impresa al final d'aquesta funció? 112 00:05:54,240 --> 00:05:58,110 I després tenim ELS definició de la subhasta a continuació. 113 00:05:58,110 --> 00:06:01,760 >> Així que pren un minut, pas a pas el codi, traci les coses. 114 00:06:01,760 --> 00:06:08,100 Saps el que es va a imprimir en Al final d'aquest programa en especial? 115 00:06:08,100 --> 00:06:08,600 >> Tot bé. 116 00:06:08,600 --> 00:06:11,433 Amb sort, vostè ha pres uns segons per tractar d'analitzar aquest cap a fora. 117 00:06:11,433 --> 00:06:13,370 Anem a fer-ho junts. 118 00:06:13,370 --> 00:06:16,022 >> Així que m'he creuat a terme la subhasta de declaració en la part superior existeix. 119 00:06:16,022 --> 00:06:17,230 Era una mena de distracció. 120 00:06:17,230 --> 00:06:18,570 No és la seva pròpia variable. 121 00:06:18,570 --> 00:06:19,879 No té el seu propi àmbit. 122 00:06:19,879 --> 00:06:21,920 És només una funció declaració, pel que a efectes 123 00:06:21,920 --> 00:06:24,330 de tractar d'analitzar el que està succeint en aquest programa, 124 00:06:24,330 --> 00:06:26,660 pot ser que també acaba de evitar-ho. 125 00:06:26,660 --> 00:06:29,560 >> Ara que tenim en aquest cas, el raó d'aquest problema és complicat 126 00:06:29,560 --> 00:06:34,030 és perquè tenim variables locals en tant principal i d'increment, cadascun dels quals 127 00:06:34,030 --> 00:06:35,090 es diu x. 128 00:06:35,090 --> 00:06:39,830 I, per descomptat, el quid de la qüestió és tractant de suss que es canvia x 129 00:06:39,830 --> 00:06:41,890 i com es veu modificat. 130 00:06:41,890 --> 00:06:46,900 Així que he vaig acolorir cada instància de x que és local per vermella principal. 131 00:06:46,900 --> 00:06:52,040 I he vaig acolorir cada instància de x això és local per incrementar blau. 132 00:06:52,040 --> 00:06:55,220 >> Avís en aquesta tercera línia de principal, i és igual a la subhasta 133 00:06:55,220 --> 00:07:00,800 x, aquest increment no està sent x del principal passat, o la x vermella. 134 00:07:00,800 --> 00:07:03,320 Està aconseguint aprovar una còpia del mateix. 135 00:07:03,320 --> 00:07:06,987 I només va a treballar amb que copia de la mateixa, la x blava. 136 00:07:06,987 --> 00:07:08,820 Si vostè és matemàticament inclinat, vostè pot ser 137 00:07:08,820 --> 00:07:14,230 vegada han pensat en això com x sub m per sub principal i x i per a la subhasta. 138 00:07:14,230 --> 00:07:15,700 Però és la mateixa idea. 139 00:07:15,700 --> 00:07:18,999 x sub m, o el vermell de x a la diapositiva anterior, 140 00:07:18,999 --> 00:07:21,790 són les variables que són local-- és la instància de x en lloc que 141 00:07:21,790 --> 00:07:26,900 és local a la principal i sub x i, o la les variables de color blau a la diapositiva anterior, 142 00:07:26,900 --> 00:07:30,760 són els casos que x són locals per incrementar. 143 00:07:30,760 --> 00:07:36,220 >> Per tant, s'hagi pogut esbrinar què aquesta funció impresa al final? 144 00:07:36,220 --> 00:07:39,420 Sóc Doug Lloyd, i això és CS50. 145 00:07:39,420 --> 00:07:41,542